En tant que puguis, prova coses noves!

Com a ex-colònia britànica i terra d’immigrants, la cuina d’aquest país i també d’aquesta ciutat té una clara influència europea, especialment britànica. Això vol dir que s’hi menja molta carn!

Les carns a la graella són les grans portagonistes a l’hora de menjar a l’aire lliure o a les reunions socials (festes...), però a un nivell més intim, els australians elaboren un pastís de carn que s’acompanya amb verdures fresques o bé amb una salsa fosca que rep el nom de gravy.
Pels atrevits que mengen sense manies hem de dir que a sidney tindran la oportunitat de probar la carn de cangur, cocodril o l’emú.

Pel que fa als dolços trobem una gran varietat de postres populars entre el quals cal destacar el Pavlova, un pastís amb nata, fruita fresca i vainilla.

El famós mercat de nadal de Manchester

Si aneu a Manchester per nadal podràn trobar un gran nombre de botigues dedicades a la festivitat nadalenca, on, entre milions de possibilitats a l’hora de comprar regals, trobareu un extens menú de degustacions basat en dolços nadalencs.

Manchester! VULL FESTA I MENJAR!

Manchester és un punt de trobada per a vàries cultures del món, començant per xina fins a l’amèrica llatina. Aquestes fusions culturals poden apreciar-se per la gran oferta de festivals que se celebren en aquesta ciutat. Ja sigui primavera, estiu, tardor o hivern, a Manchester sempre podrem trobar algun event músical o cultural al qual podrem assistir.

Trobem, doncs, El festival internacional de Manchester, el Festival de Jazz de Manchester, el Festival de cinema espanyol i llatino americà i finalment, el festival del qual m’agradaria parlar-vos, el festival del menjar i la beguda.

És un event nacional molt conegut que es celebra des de fa més de 10 anys. Va ser creat per Phil Jones y Chris Tomlinson, amb la intenció de mostrar a la resta del país que a Manchester es pot menjar bé. Aquest event es celebra en diferents punts de la ciutat i el podrem trobar tant a dins d’alguns locals com al mateix carrer. El programa d’aquest festival inclou la degustació de plats típics i no tant típcis, tallers per nens i sopars al “Manchester town Hall”. Tots els anys assisteixen a l’event culinari, un gran nombre de chefs famosos com Jaime Oliver, Gordon Ramsey i Bill Wyman.

Si vols més informació, la trobaràs a www.foodanddrinkfestival.com

Què hi podem beure a praga?

A la república Checa el consum de cervesa és d’una mitjana de 157 llitres a l’any. És, evidentment, el país on es consumeix més cervesa del món. Trobem doncs la cervesa mundialment coneguda amb el nom de Budweiser.

D’altra banda també és molt típic el Fernet (beguda alcohòlica amarga elaborada a partir d’herbes, de 45%), el Bechervoka(licor de 38% creat per un farmacèutic, elaborat a partir de 32 herbes i arrels) i el sekt (un vi espumós)

El menjar chec!

La gastronomia de Praga és molt semblant a l’astronomia d’Àustria però es diferencia en el fet que la majoria de plats s’acompanyen amb salsa (sobretot les carns).

Choucrute: és un plat suculent provinent de d’Estrasburg. El seu ingredient principal és la col fermentada i tallada a rodanxes
gulash: és un plat ancestral menjat pels pastors del centre d’europa (anomenats Gulyas). Es compón, bàsicament, de pèsols, carn cuita, ceba i altres verdures que s’afegiren posteriorment, com la patata, apareguda al segle XVIII.


knedliky: pà ressec al qual s’afegeixen ingredients que l’estoven, com per exemple la llet, i d’altres que el fan espongós com el llevat.

Reykjavik a la carta

A la ciutat islandesa trobarem un tipus de menjar completament nòrdic i diferent a la resta del món, degut sobretot, a les aportacions culinàries de la cultura vikinga. Aquest són els plats més destacats de la zona:

Þorramatur: és una selecció de menjar tradicional d’el país. Es tracta d’una barreja de carn, peix i verdures, tallats a rodanxes. Es serveix amb un pà negre i dens (el rúgraud), amb mantega i amb “brenninvín” una beguda alcóholica islandesa feta a partir de la fermentació de la patata.
Trobem també l'Skyr, que és un producte làctic típic d’Islandia, elaborat a base de iogurt. Es troba molt fàcilment en els mercats escandinaus encara que originàriament és de la cuina islandesa.

hrútspungur: per menjar aquest plat, és necessari ser una persona oberta de ment, lliberal i sense prejudicis... Per què? us preguntareu: doncs perquè es tracta d'un pastis compost, bàsicament per testicles de boc que han estat banyats prèviament en suero.

A SAN FRANCISCO... MARISC!

El pont del Golden Gate se situa a l’entrada de la bahia que és responsable d’algunes de les especialitats culinàries que es poden degusta a San Francisco. Una de les activitats més típiques d’aquesta ciutat és anar al moll, on es poden degustar diferents especialitats de marisc.

Un dels plats més típics de San Francisco és el “Clam Chowder”, que és una crema de marisc on l’ingredient principal són les cloïsses.

El pa típic de San Francisco es diu “sourdough bread” i és característic d’aquesta ciutat perquè la seva elaboració és molt complicada, gairabé impossible, si no es compte amb el clima del que disposen. El gust és més aviat agre.

Un altre producte de la zona és , per exemple, el “dungeness crab”, que elaboren de moltes maneres, ja sigui en forma de rollito (semblant al conegut rollito de primavera).

Gula Gula!

Gula Gula és un restaurant que es troba en ple centre. Compagina l’espectacle amb l’alta cuina. Els cambrers van disfrassats des d’un principi i quan acabes de sopar és quan comença la representació que estigui en el programa. Les actuacions van des de la reina del desert, Priscilla, fins a Cabaret o Chicago. Trobareu el “GULA GULA” al carrer gran via.

Laydown, un restaurant diferent

Els propietaris d’aquest restaurant pretenien crear un restaurant diferent, un restaurant amb llum sensual, on et poguessis quedar fins a la desena copa. Un restaurant al què no t’importés tornar. Així va neixer Laydown, juntament amb l’eslògan “tumbate con nosotros”. Es tracta d’un restaurant on podràs estirar-te en un llit esperant a que et portin el sopar o qualsevol tipus de copa que vulguis demanar. Ara bé si tens una nit una mica mogudeta, aquest restaurant també ofereix espai per ballar.
El trobarem a Plaza de los Mostenses 9 (un carreró pròxim al carrer gran via de madrid)

El cuiner et porta als 10 millors restaurants de madrid

Trobador Recoletos
Café de oriente
El sereto de bruno
Mad- Hotel silken puerta américa
El mirador de la cea
Plato i Placer
Horno de Juan Goya
Lohas
Mindnight Rose
Mumbai Massala

Homaru Cantu, el cuiner científic

Trobem doncs, fenòmens com una gota de gelat de vainilla desfet que cau des d’una ampolla de pàstic a mig metre d’altura, dintre d’un recipient que conté nitrògen líquid per formar uns pellets (terme científic per referir-se a petites porcions d’algun material), que posteriorment es barregen amb crema de plàtan i se serveixen en un “shot glass” (un got petit). El plat rep el nom de banana cocktail, i el seu inventor és Homaru Cantu, propietari del restaurant Moto i xef. Té com a principal objectiu poder acabar amb la fam al món. És per aquest motiu que és fundador de Moto Designs, una companyia que desenvolupa patents per la NASA i per a grans corporacions a nivell mundial. Un dels invents més sofisticats és un paper amb tinta que és perfectament comestible.

Cuiners a chicago...

Parlem d’un tipus de cuina completament diferent a la que coneixem. Les cuines dels restaurants més destacats són laboratoris on els cuiners són com científics que es mouen amb tota la tranquilitat del món i tenen, per damunt de totes les lleis, la bona higiène. El que pretenen és oferir al client una experiència sobrenatural i un servei perfecte.

Grant Achatz, un mag a la cuina

Grant Achatz, de 33 anys, rep el sobrenom de Wonderkid. És el xef i propietari d’ Alinea va ser anomenat el millor restaurant dels EEUU l’any passat i, segons els entesos, un dels millors del planeta.

Un dels seus plats més sofisticats és una mena d’esfera verda que té una textura irreconeixible, que explota a la boca i deixa anar un deliciós líquid de rave picant.

Un lloc ecològic

Per situar-nos a la ciutat de Brussel·les i poder disfrutar d’un dia ecològic i sa, avui a la terminal et proposem “el pa quotidià.

Pa, sa, abundant i relax...
Això que sona a nom de pastisseria no és tan sols això, sinó que, a part de vendre croissants de pasta de full, mantegosos o caramels brownie, també és un lloc tranquil i de ambient casolà on poder menjar alguna cosa per dinar o per sopar. És una cadena que t’ofereix una màgia que la pots trobar actualment a moltes ciutats.

La seva idosincrasia és molt simple, es basa en el pa. Un pa que sigui abundant i sa, amb una llesca ferma i una bona escorça. Alain Coumont diu que va aprendre sobre el pa des de petit, es parava en una cadira i observava la seva àvia fer pa cada diumenge. Quan era un jove xef a Brussel.les, Alain no aconseguia trobar el pa adequat per al seu restaurant. Obsessionat per la qualitat, va tornar a les seves arrels i va obrir una petita fleca on podia pastar farina, sal i aigua i convertir-lo en les llesques rústiques de pa de la seva infantesa. "Le Pain Quotidien", va ser el nom que li va posar al seu forn.

A més a més cal destcar que com Alain Coumont diu: Sempre que podem, utilitzem ingredients ecològics. Així, no només construïm relacions duradores i positives amb diferents agricultors orgànics, sinó que també ens assegurem que els nostres ingredients siguin de màxima qualitat.

Aquesta filosofia té influència en cada part del negoci, per exemple els mobles són de fusta recuperada, tenen làmpades d'eficiència energètica, packaging imprès en paper reciclat...

El cuiner Galofré us porta el nadal a l'estòmac!

Ingredients per fer galetes de Nadal. (unes 30 unitats)

• 160 grams de farina especial per postres

• 75 grams de mantega

• 75 grams de súcre glass

• 1 ou

Elaboració:

1. Cal que barregem tots els ingredients en un bol fins que obtinguem una masa que quedarà poc pringosa

2. Un cop tinguem aquesta massa, cal que l’envoliquem amb paper film, de manera que poguem deixar-la reposar a la nevera durant 1 hora. Aquest pas és imprescindible per què la massa no se’ns trenqui quan volguem fer les galetes i també per aconseguir una millor cocció al forn

3. Un cop hagui passat l’hora, hem d’extendre farina o bé sucre glass, damunt d’una taula on extendrem la massa.

4. Extendrem la massa fins que tingui un centímetre de gruix. Ha arribat el moment de calentar el forn (180ºC)

5. Ja només queda retallar les galetes donant-li les formes que volguem.

6. Arribats a aquest punts, ficarem les galetes al forn uns 10 minuts (el temps varia segons el forn i el gruix de la masa).

7. Per últim, el més important de la recepta: estar afamat, degustar la dolçor de la galeta i desitjar a tothom bon nadal i bon any nou!

QUE APROFITI SEGUIDORS DE LATERMINAL!

Irish cofee!

Escalfar el whisky i el sucre en una copa amb peu i emplenar-la amb cafè acabat de fer de manera que quedi un centímetre per sota del marge de la tassa. Afegir la nata (o crema de llet) lleugerament batuda (ALERTA!: la nata no s’ha de barrejar! la gràcia és la combinació de la sensació freda de la nata amb la sensació calenta del whisky i el cafè!)

La patata i un Halloween diferent...

La patata
La patata és un component bàsic de l’alimentació irlandesa. Els hi agrada tant que la mitjana de consum de patata al segle XX va ser de 3 quilos diaris!
Boxty-Bacastaí: és el plat de patates típic a Irlanda, es pot elaborar en forma de pa, truita, mandonguilla, crêpe... En qualsevol dels casos la patata que s’utilitza està crua.

Halloween
El dia de tot sants senyala la fi de la collita anual. Van ser molts els anys en què els irlandesos es van abstenir de menjar carn en aquest període, fins i tot regnava el dejú.
Actualment, però s’han deixat en herència un conjunt de plats, la majoria amb patata. Una de les curiositats del dia de tot sants és que s’ha d’embolicar un anell de casament (simbolitza un casament), una moneda (simbolitza poder i influències), un botó (simbolitza ser solter durant un any) o un didal (que afegia 12 mesos a la virginitat) al menjar.

Un whisky amb caràcter propi

Nascut als monestirs, el whisky irlandès es va expandir per tots els països. L’auge d’aquesta beguda es va produir al finals del segle XVIII a Dublín, ja que la vida cultural i artística de la ciutat en aquell moment podia competir tranquil·lament amb la de Londres o Paris.

Existien més de 200 destil·leries de whisky encara que també hi havia una forta presència de la clandestinitat alhora de destil·lar.

Alguns dels whiskys preferits pels habitants de Dublín són:

Green Spot (lleuger de gust delicat, apreciat pels joves)

Power’s (whisky més venut d’Irlanda)

Hewitts Nut (aroma suau i amb gust a avellana)

Redbreast (fabrica en quantitats limitades – 12 anys)

Bailey's, un licor de prestigi internacional

La famosa beguda coneguda per tots els amants dels licors dolços esta composta per whisky, crema de llet, cacau,sucre i vainilla i s’ha convertit en licor preferit per més de 40 milions de persones del món! Evidentment, aquesta beguda és originària de Dublín.

Bitxos i patates!

Montreal té, com la majoria de gastronomies del continent americà, una gran multiculturalitat pel que fa al seu menjar, però en aquesta ciutat podem trobar menjars realment exòtics i amb gustos als quals el nostre paladar no està acostumat.S’ho mengen tot. A l’estiu, són milers de persones les que s’atipen a grills, larves d’escarbats, orugues i tot aquest tipus de menjar que, en un primer pensament podem associar més aviat als paisos tercermundistes africans en comptes de a un país tant desenvolupat com és el Canadà. Pel que es veu, les larves de polilla de la cera tenen el mateix gust que el porc i les llagostes africanes fregides el mateix que les nostres patates fregides però amb la diferència que aquestes tenen ales. Deixant de banda aquest menjar tant exòtic podem trobar plats elaborats amb productes de gran qualitat com per exemple la carn de porc, les aus i els seus peixos (sobretot el salmó i el bacallà). Tenim també un plat típicament canadenc però d’influència francesa: La poutine Aquest plat és bastant greixos i està compost, bàsicament de patates fregides (no llagostes), salsa de carn i trossos de formatge.


Tenim també un plat típicament canadenc però d’influència francesa: La poutine
Aquest plat és bastant greixos i està compost, bàsicament de patates fregides (no llagostes), salsa de carn i trossos de formatge.