Si viatges a Moscou deixa't perdre per...

Fent una mica de repàs de la ciutat d’avui, cal dir que Moscou se la coneix com a una ciutat de superlatius és a dir, trobem tant les tasses més cares, com l’edifici més colossal del món com autèntics milionaris.

Què visitar.

- Coses imprescindible que et recomanem des de la terminal si viatges a Moscou, per exemple el Kremlin que marca el centre geogràfic de la ciutat i esdevé el símbol suprem del poder polític de Rússia. Dins d’aquest recinte no pots perdre’t la Catedral de l’Anunciació que fou construïda sobre la plaça Sobornaia 1484 i 1489. L'edifici es va erigir sobre el terreny d'una antiga catedral del segle XIV del mateix nom, que havia estat reconstruïda el 1416. Inicialment, la Catedral de l'Anunciació tenia tres cúpules (dos d'elles al voltant de 1572). Més endavant va ser envoltada per atris en tres de les seves façanes. Altres coses de la zona de Kremlin, també la Catedral de l’Assunció, de cinc cúpules dorades i quatre gablets semicirculars que donen a la plaça. Aquesta catedral fou el principal temple de la Rússia prerrevolucionària i el lloc on van ser enterrats la majoria dels patriarques de l’església ortodoxa russa.

- Plaça roja és la plaça més important de la ciutat, rodejada dels edificis més representatius i impressionants de la ciutat , entre els quals cal no deixar de visitar la catedral de Sant Basili per tal de conèixer el caòtic i caleidoscopi icona de l’arquitectura russa, la tomba de Lenin (en parlem més endavant), la catedral de Kazan o el Museu Històric Estatal.

Tradicions i cultura Russes

Com visitar un amic rus?
- És obligatori descalçar-se. Ells et deixaran unes sabatilles. Es fa per no embrutar la casa: són molt nets.
- Molt important fer un regal quan visites una casa, el que més es valora són els regals típics (bombons, pastissos, pastes –allà sempre et conviden a prendre té o cafè-. Si portes un animal de companyia, has de donar una bona quantitat de diners.- Regalar flors: Sempre un ram de flors imparell. Els rams de flors parells són pels funerals, tot i que si passes per alt aquest detall entendran que no coneixes la tradició, causaràs mala impressió. I quan quedes amb una dona (encara que sigui una amiga de tota la vida), l’home sempre ha de portar flors!
L’1 de Setembre, quan comença l’escola, els nenes regalen flors als mestres.

Les Matrioshkas
A finals del segle XIX, en una ciutat al nord-est de Moscou anomenada Zagorsk, antigament Sérgiev Posad. La ciutat era coneguda arreu pel seu inconfusible caràcter i d’humor dels seus ciutadans, per les seves edificacions acolorides i també per les Matrioshkas. Neixen com una joguina pels nens, on s’hi representa una dona amb el vestit tradicional: “sarafan”. Però la cultura popular les va convertir en un símbol nacional.
La tradició diu que s’ha de pensar un desig. Quan es compleix, s’ha d’obrir la primera figura i demanar un altre desig. Quan es compleix, s’ha d’obrir, i així sucessivament.
Supersticions russes
- Trepitjar el peu. Si trepitges el peu d’algú, l’altre també t’ha de trepitjar a tu. Sinó diuen que aquestes dues persones discutiran. Tradició molt estesa.
- No pots tornar a casa si t’has deixat alguna cosa! Porta mala sort. Si algú ha de tornar-hi de totes totes, en tornar a sortir s’ha de mirar al mirall.
- Dos persones no es poden acomiadar sota el marc d’una porta.
- Mai no s’ha de donar diners en mà. S’ha de posar a algun lloc perquè l’altre persona el reculli, si no es vol que no hi hagi diners en el futur.
- Xiular dins de casa porta mala sort.
- Si una dona posa massa sal a un menjar, es que s’ha enamorat.
- Si algú té singlot, es que algú s’està recordant d’ell.
- No es poden deixar ampolles buides sobre la taula, quan s’acaba el contingut, s’han de retirar.
- Si algú per casualitat es troba entre dues persones que es diuen igual, s’ha de demanar un desig.
- Si passes per sota un pont i en aquell moment passa un tren, també pots demanar un desig.

La mòmia de Lenin

Vladimir Ilich Ulianov va morir el gener de 1924 per un infart celebral, el tercer que patia, degut a una bala allotjada al seu coll des d’anys abans, producte d’un intent d’assassinat.
Tot i que Lenin havia expressat el desig que després de la seva mort no es celebressin memorials en el seu nom, Stalin va considerar que un procés d’enaltiment del personatge serviria per reafirmar el comunisme, ja que creia que tot règim ha de venerar a algun màrtir o ídol per adorar per tornar-se realment popular. La glorificació de Lenin es culmina amb la construcció del seu mausoleu a la plaça roja de Moscou, presidit per... la Mòmia del mateix Lenin!
Després de la seva mort li van injectar a l’arteria aorta 6 litres de líquid de conservació d’alcohol, formol i glicerina destinat a conservar el seu cos, i així es va exhibir al públic. Però la cara de Lenin es trencava mentre el públic la contemplava, i això fa lleig.
Per això, el març de 1924 els professors Vorobiov i Zbarski van haver de demanar permís al partit comunista per obrir-lo, regirar les seves entranyes i cosir-lo per després submergir-lo en un líquid miraculós.I des del 1924 han de restaurar-lo aproximadament cada any i aplicar-li solucions de conservació. Diuen que si se segueixen aquests tractament, el cos es seguirà impecable fins d’aquí 100 o més.
La part curiosa del cas és que després de la seva mort, van aprofitar per extreure-li el cervell per examinar-lo i descobrir l’origen del seu suposat talent. Evidentment no hi van torbar res.
Actualment el seu coll és d’un estrany color verd i corre el rumor que és impossible que la mòmia aguanti tant i que el cap és de cera.

Ara em ve de gust anar a Moscou

Anar a Moscou és relativament assequible. L’anada i tornada durant la primera setmana d’Agost val 287€ amb la companyia Iberia.

Llocs a visitar de Los Angeles

Si algú arriba a Los Angeles buscant el centre de la ciutat, ho tindrà complicat perquè no n’hi ha cap de determinat. La ciutat està conformada d’una multitud de comunitats diferents unides per autopistes i rutes. Aquesta és la riquesa de la ciutat, ja que la multitud de personalitats i cultures que s’hi mesclen és impressionant, i la converteixen en una ciutat molt cosmopolita.

Potser sigui una bona opció un cop s’hagi aterrat a Los Angeles buscar un cotxe de lloguer per poder gaudir de cada racó. Per cert, que a Amèrica, els llocs de lloguer solen oferir cotxes més luxosos del que aquí és habitual trobar-nos, i no són més cars. Que no os estranyi si us donen una furgoneta de 6 places per dues persones.

Que visitar de LA?
DOWNTOWN
És la zona que comprèn l'àrea de negocis, allà s’hi poden veure multitud de gratacels que resulten imponents, ja que Los Angeles és una zona que es caracteritza perquè és molt plana. Districte amb ambient financer, a`rees de botigues, restaurants i mercats...

CHINATOWNProp de Downtown hi ha la comunitat japonesa al Little Tokio i el centre hispà de Olvera Street. També proper hi ha el museu d’Art contemporani. A més, també pots admirar el Walt Disney Concert Hall de Frank Gehry.

PASADENA
La ciutat de Passadena es troba a la Vall de Sant Gabriel, que posseeix un centre històric i dos molt importants museus. A l'oest de Downtown podran trobar el tan esperat, i conegut per tots, Hollywood, encara que si volen veure el mític cartell haurien de pujar pel Hollywood Boulevard, a prop dels turons de Griffith Park, un lloc meravellós per fer un passeig, caminar i gaudir de les vistes de la ciutat. Allà també podran gaudir de l'Observatori Grifith construït el 1935.

HOLLYWOOD
Malgrat el que es pugui pensar els carrers i bulevards que podran observar no tenen el glamour que s'espera, i el passeig de la Fama de Hollwood, encara que és increïble i tot bon turista que es preï ha de visitar, es troba una mica decadent. Allà també podran gaudir d'atraccions com museus, tots ells, en general, relacionats amb el món del cinema, el il•lustre Teatre Xinès Trauma i per descomptat, els populars Universal Studios.

WESTSIDE
Allà podran visitar el West Hollywood que és una zona molt de moda, amb predomini de població gai, a més podran barrejar-se amb el luxe i el glamour del famós barri de Beverly Hills amb el seu gran carrer de botigues de moda com és Rodeo Drive, Miracle Mile, Century City i Brentwood.

PLATGES
A la costa del Pacífic es troben les ciutats de platja de Santa Mònica, Venice Beach, Marina del Rei, Malibu el trobaran al nord i Long Beach al sud a la Badia de Sant Pere. Aquestes comunitats destaquen per les seves famoses platges plenes de noies o nois en banyador, tan retratat en les pel lícules americanes.
Al sud-est del centre trobaran Orange County, un lloc on es troben els parcs temàtics com Disneyland i Knott's Berry Farm. A més si voleu veure famosos estudis de cinema i de televisió els trobarà a la Vall de San Fernando.
Los Angeles és una de les destinacions més seleccionats per la gent jove, pels estudiants per a triar les seves universitats i instituts on completar els seus estudis i formació acadèmica. Entre les universitats que més destaquen són la Universitat de Califòrnia, la Universitat Southern de Califòrnia, Los Angeles City College, l'Occidental College o l'American Intercontinental University.

El metro d’Estocolm, una galeria d’art subterrània

Està obert les 24 hores del dia (fet que ha provocat que les fredes nits d’Estocolm siguin una mica més animades), és netíssim i molt ample, i quasi sempre hi pots anar assegut. A més a més, el metro d’Estocolm és una excitant experiència artística: les parets d’aquest transport recullen el llegat de multitud d’artistes en els 110 quilòmetres de línies.

El primer vagó d’aquesta “galeria underground” va començar a viatjar el 1950, convertint-se en un magnífic triomf del modernisme. Jardins amb aigua, extractes de literatura Sueca pintats per les parets, estructures geomètriques de vidre o les restes d’un Palau de la noblesa d’Estocolm del segle XVII devorat per les flames, són algunes de les coses amb les que pots topar al metro (en suec 'Tunnelbana') quant vas a treballar.
En total, són uns 140 artistes, que han contribuït fins el dia d’avui a crear aquesta àmplia galeria, a la que se li han de sumar les exposicions temporals d’un altre centenar d’autors. L’art, a més a més, es troba en els elements arquitectònics de les estacions.
Per exemple, unes de les peces més famoses són les columnes de l’estació de Medborgarplatsen, que a la ciutat se la coneix com “estació dels pilars de colors”, perquè les columnes estan recobertes de plaques de colors, una obra de l’artista local Gunnar Söderström. També és molt famós el sostre de l’estació Hötorget, que està cobert de llums de neó serpentinejants.
L’experiència de viatjar amb el “Tunnelbana” no s’oblida, i fa certa enveja.
I en sortir a l’exterior...
A la capital sueca, molt rarament veuràs grafitis a les parets de la ciutat, sobretot aquelles que són “soroll visual” o simplement taquen l’espai públic.
La senyalització urbana, tipografies dels cartells, lluminosos o logotips, els diaris, revistes, la moda, el disseny industrial (influenciat per IKEA)... Tots tenen un caràcter molt marcat i ordenat.
L’artista més conegut que practica l’street art a Estocolm es diu Andy (podeu trobar l’adreça del seu blogspot al nostre blog.)
I explicava en una entrevista: “li vaig donar una oportunitat a l’art de carrer o va començar a tenir una bona resposta. A la gent semblava agradar-li. Per mi era menys perillós i estressant que el graffiti. Anava enganxat dibuixos pels carrers, papers o pòsters amb els dibuixos que havia fet el dia anteriors i això em va ajudar a millorar i ser més creatiu”.
I es que per molts, a Estocolm és millor veure una farola coberta per un jersei de llana de colors teixit a mà, que una farola sense res.

Ara em ve de gust anar a... Estocolm

Sortint el dilluns 2 d’Agost i tornant el diumenge 9.
Anada i tornada amb Lufthansa, són 192€.

Pinzellades de Buenos Aires

San Telmo. Un dels barris més famosos de la ciutat i més destacables és el barri de San Telmo. Són tant sols 6 illes de cases. Podríem dir que és el barri més bohemi de la ciutat. Lloc de trobada d’artistes i vividors. Bandes de música, espectacles de carrer i balladors de tango s’hi troben. A més hi ha moltes botigues d’antiquaris on curiosejar. De San Telmo és destacable la plaça de Dorrego.

El barri de Paleremo. És on s’estableix la classe mitjana de la ciutat. Els caps de setmana, els seus parcs s’omplen de famílies passejants i gent amb bicicletes. La part del Palermo vell cada cop està més de moda.

Puerto Madero. És un barri força destacat. És el més nou de la ciutat, del segle XIX. Un lloc agradable per passejar, amb carrers acoquinats i cases de maons. Actualment, és un barri de bons restaurant, oficines modernes i botigues faishon.
Plaza de Mayo. És el centre de Buenos Aires. Lloc de manifestacions i visites turístiques.

La Bombonera, l’estadi del Boca Júniors. Està en el barri de Boca, on hi ha el popular passeig peatonal i antiga via de tren que rep el nom del cèlebre tango homònim. Les cases del carrer Caminito acoloreix el barri amb les cases pintades de colors cridaners i els taulats ondulats de les cases.
Café Torino. Inaugurat el 1893, on Lorca hi anava a fer tertúlies i ara és un local de tango on es mesclen els turistes amb els locals.

Geografia australiana...

Nova Gales del Sud (en inglés, New South Wales) És l’estat més antic i poblat d’Australia. Es troba a la part sud oriental del país, al nord de Victòria i al sud de Queensland. Va ser fundat l’any 1788 i originàriament va incloure una gran part de la terra australiana, Nova Zelanda i altres illes de la regió. Al segle 19 però, es van separar les regions i es van formar les colònies de Tasmania, Australia Meridional, Victòria, Queensland i Nova Zelanda.
Nova Gales del sud és coneguda per Port Jackson, que és el port més important de la capital, Sídney, on viuen aproximadament dos terços de la població total de l’estat i també pels petits pobles com Tamworth lloc de naixement de la música country d’Australia.

Eternitat

Entre 1930 i el 1967 la paraula “eternitat”, escrita amb perfecta cal·ligrafia amb guix de color groc, va aparèixer quasi mig milió de vegades sobre les calçades de tots els barris de Sydney. L’escribia Arthur Stace, un rodamón alcohòlic quasi analfabet. Diu la història que aquest personatge va anar el 1930 a una església baptista on va escoltar un sermó apocalíptic que li va fer deixar la beguda i agafar el tros de guix. Cada dia, Arthur Stace s’aixecava a les 4 de la matinada per escriure la paraula “eternitat” als carrers de Sydney.

Actualment, segurament com a homenatge, encara de tant en tant apareix la paraula escrita per algun lloc. De les que feia el rodamón, tan sols se’n conserva una a la torre del rellotge de l’edifici central de correus.
De fet, a Sydney podràs veure subvenir amb la paraula escrita de la forma característica en que ho feia Arthur Stace (al nostre blog en podràs veure fotos).

Ara em ve de gust anar a... Sydney

Sydney és, literalment, a l’altra punta del món i, evidentment, no es visitable en un cap de setmana.
Hem buscat preus pels últims dies de Juliol, i preparem-nos per un dia sencer de vol amb Spanair i Lufthansa. Sortint el Dilluns dia 19, farem una escala a Frankfurt de 4 hores d’espera, i arribarem a Sydney a les 5 de la matinada, però del 21 de Juliol, dos dies després gràcies a tot el desfases horari.
La tornada del dia 31 de Juliol, una cosa similar però a l’inrevés.
Total? 1.554€

Propostes per gaudir de Manchester

El Manchester Bhoemi

Trobaràs les millors botigues independents de la ciutat al Northern Quarter. És del millor de Manchester en quant a creativitat, amb boutiques, botigues de discs i art contemporani. A més no et pots perdre l’Affleck’s Palace, quatre plantes de botigues independents i alternatives. Pren-te una copa a l’àtic i gaudeix de les vistes de la ciutat.
Després de passejar pel barri, no estan gens malament els bars de Northern Quarter. Prova el Dry Bar, molt de Manchester, i lloc de trobada dels joves de la ciutat, o Matt and Phred’s, on podràs gaudir del jazz en viu i el bon menjar.

Alguns museus
L’Imperial War Museum North és un museu que explora l’impacte dels conflictes moderns sobre les persones i la societat. Tot i que és un museu força reconegut, i de caire pacifista en un principi, si no t’interessen les exposicions sobre tancs i metralladores, es prescindible.
Tot i això, l’edifici espectacular és de l’arquitecte Daniel Libeskind, i aconsegueix ser un símbol d’un món espatllat pel conflicte.
També és destacable el Museu d’Història de la ciutat, amb abundants peces egípcies i el Manchester Art gallery, d’exposicions contemporànies força destacables, entre d’altres museus.

Ara em ve de gust anar a... Manchester

Ja és hora d'anar pensant en Setmana Santa, i nosaltres hem buscat vols per aquestes festivitats: sortint el dia 26 de març i tornant el 31. Amb Lufthansa, ens surt per 255€. Amb una escala a Munich, tant en l’anada com en la tornada.

Imprescindibles de Praga

El barri de Josefov

És el barri jueu de Praga, i té el seu origen al segle X. El més interessant del barri és la Sinagoga de nom Staronova d’estil entre romànic i gòtic, la sinagoga Espanyola d’estil morisc i el seu cementiri jueu de làpides amontonades i caòtiques. A més a més, hi podem trobar edificis modernistes.
És un barri que en època del nazisme, tres quartes parts de la població van ser exterminades.

Fer una mica de compres
El mateix barri del Josefov és un bon lloc per anar de compres. Està vivent un despertar gràcies a l’arribada de dissenyadors les botigues dels quals estan plens de roba moderna i original, que omple de vida i moviment el barri. Recomanem que busqueu la botiga Bohéme, jerseis moderns i originals.
També és interessant la botiga Old Toys, amb nines i joguines antigues, a més d’una col·lecció de roba vintage infantil.

Conèixer el cubisme Chec
Creuant la plaça de Ciutat Vella, en un edifici modernista anomenat la Madonna Negra, hi ha el Museu del Cubisme Check, una galeria-botiga que ven disseny industrial de reconeguts cubistes del país, com Pavel Janak o Josef Gocar, a més a més d’obres originals de l’època.

Passejar pel pont de Carles
Una autèntica joia tant passejant sobre ell quant es creua el riu Moldava. Els dies de bon temps, és un lloc de trobada d’artistes múltiples, músics, teatre de carrer...

Ara em ve de gust anar a... Praga

Ja és hora d’anar pensant que fem a l’estiu, que sinó després els preus pugen!
L’última setmana de Juliol:
Els vols més econòmics són els de SwissAirlains: Anada i tornada des de l’aeroport del Prat, 150€. Amb escala a Suïssa en l’anada i la tornada.

Llegendes de Praga

Praga és una ciutat que diuen que és molt misteriosa, i molts racons de la ciutat són protagonistes de llegendes (normalment de successos horripilants). Coneixem-ne unes quantes:

La llegenda de l’home de ferro explica que un noble va cancel·lar la seva boda perquè creia que la seva promesa li havia estat infidel. Després de que ella, desconsolada, es suïcides ofegant-se, ell va adonar-se de l’error i es va penjar. Cada 100 anys se’l pot veure al carrer Platnérska. La seva última aparició va ser el 2009!

Drahomira, la mare de Sant Wenceslao va ser una dona molt desagradable. Va assassinar la seva sogra i podria haver matat al seu fill, però les portes de l’infern de la van empassar abans que cometés el crim. A vegades recorre el barri de Loretanská námesti en un carruatge en flames.

Explica la llegenda que un lladre va entrar a l’església de Santiago i va intentar robar les joies de la Verge, però l’estàtua el va agafar pel braç i un carnisser de la ciutat va haver d’amputar-li. Diuen que el lladre manco encara vaga pel temple demanant ajuda pels visitants per recobrar l’extremitat, que encara penja d’un mur de l’interior de l’església.

10 curiositats de Reykjavik

1) Islandia només té 300.000 habitants humans, el 60% dels quals viu a la capital. Però el fet més curiós és que té el doble d'ovelles que de persones!

2) Reykjavik significa literalment "la ciutat del fum"

3) A l'estiu hi ha 24 hores de llum diària mentre que a l'hivern la llum solar és pràcticament nul·la!

4) Islanida fou el primer país en escollir democràticament a una dona com a presidenta

5) Els islandesos no tenen cognoms de debó. Es formulen a partir del nom del pare afegint-hi la partícula "son", si és fill o "dóttir" si és filla!

6) Poden lleguir els escrits que tenen més de mil anys, ja que el seu idioma no ha patit grans variacions al llarg del tems!

7) A islandia no hi ha arbres que haguin nascut sense la intervenció humana; els habitants del país són els que planten més arbres per persona del món!

8) A islandia no cal deixar propina perquè la seva cultura no ho exigeix (no patiu, els cambrers no s'enfaden).

9) Islandia té el parlament democràtic més antic del món (930)

10) Els dies de la setmana, dits en anglés (Tuesday, Wednesday, Thursday and Friday), troben les arrels dels seus noms en els déus nòrdics Tyr, Odin, Thor i Frey!

Reykjavik, terra d’elfos i follets

Les histories sobre follets han circulat durant generacions, i tot i que avui en dia molts islandesos no creuen en les llegendes de la mitologia nòrdica, d’altres no tenen cap dubte de la seva existència, i molt sovint poden veure’s a als jardins petites cases per elfos anomenades alhof (per si un cas). A més, es creu que al barri de halfnarfjörður, un suburbi de Reykjavik, es troba la confluència de varies “línies llei”. Les línies llei són carreteres prehistòriques, i per tant, podrien ser un lloc de trobada de criatures de nit. Per si un cas, està estrictament prohibit construir carreteres o cases en llocs amb fama d’estar habitats per follets.

De fet, si investiguem una mica en la mitologia nòrdica, ens adonarem que ha influenciat en molts aspectes de la nostra cultura. De fet, moltes llegendes catalanes tenen arguments semblants als dels mites islandesos. Fins i tot la cultura popular se n’ha deixat influenciar en alguns aspecte: El videojoc Final Fantasy, El World of WorldCraft, els Pokemons i els Dijimons i moltes altres series japoneses.

També Tolkien es va deixar seduir per Islandia en escriure El Senyor dels Anells. Hi trobem figures provinents de la mitologia nórdica com Elfos, Gegants de gel i nans; s’inspira en llibres de la mitologia com Beowulf, la Saga Volsunga o L’anell de nibelungo; el nom del Mag Gandalf prové del d’un nan i la historia es desenvolupa a la “Terra mitjana”, nom tret de midgrad (terra creada pels Déus en la mitologia islandesa).

Ara em ve de gust anar a San Francisco

Amb els vols de la companyia American Airlines, viatjar a San Francisco val uns 1000€ d’anada i 1000€ de tornada.

Com es construí Chicago?

Chicago és coneguda pels seus gratacels, de fet va ser la primera ciutat del món on se’n van construir.
La història
El 10 d'octubre de 1871 i va haver un gran Incendi a Chicago que va destruir la major part de la zona central de la ciutat. Diu la llegenda que una vaca d’un senyor anomenat O'Leary va colpejar un llum de gas que va iniciar l’incendi que va destruir 6,5 km quadrats de la ciutat, va matar a 250 persones, va deixar a 100.000 persones sense casa i es van destruir més de 17.000 edificis. Arquitectes de fama internacional van anar a la ciutat per a la seva reconstrucció, que va fer estendre la ciutat en horitzontal i vertical. En pocs anys, Chicago va ressorgir i va ser triada per a acollir l'Exposició Mundial del 1893 amb dos milions i mig de visitants. El 1933 i el 1934 la ciutat va acollir una fira que es va dir “Un segle de progrés”, on altra cop arquitectes vinguts d’arreu del món posaren en comú les seves idees. Una fira que va ser motiu de l’aixecament de nous gratacels.

Si a finals del segle XIX els edificis de Chicago competien amb la torre Eiffel per coronar el cim, actualment té competidors que sobrepassen i de molt la seva torre més alta, la Torre Sears, de 442 metres, què és l’edifici més alt de tot Estats Units. És una estructura de l’arquitecte Bruce Graham, inaugurada el 1973 i construïda en tan sols 3 anys per 1600 treballadors.
Si pugem amb un dels seus 103 ascensors fins la planta 103, on hi ha el mirador, no trigarem més de 70 segons. Des d’allà si poden contemplar altres edificis de la ciutat com el “Jonh Hanckok Center” i la “Magnificant Mile”, i els dies més clars els estats d’Illinois, Indiana, Michigan i Wisconsin.
Els que no els hi agraden les altures, no voldran saber que els dies de més vent, aquest gegant de 222 mil tones oscil·la 15cm.
De fet, a la ciutat de Chicago se l’anomena la ciutat del vent, però no perquè hi bufi molt fort, sinó perquè els periodistes i escriptors de finals del segle XIX deien que la ciutat tenia molts aires i anava molt de sobrada en la lluita per celebrar la Exposició Universal del 1893 contra Nova York. Com hem dit abans, va guanyar, i va ser l’origen dels seus gratacels.