Reykjavik, la badia fumejant

Petita i normalment molt freda, Reykjavik sorprèn per la seva exuberància, el seu amor a la cultura i el seu marc de somni.
Si viatges amb nosaltres a laTerminal d’avui, començarem a descobrir la ciutat banyant-nos en les aigües termals de la piscina termal de Luagadalur, intentant oblidar fins a quina hora varem estar de marxa la nit anterior. Seguidament, curiosejar pels mercats de puces de Kopalorið i menjarem un dels famosos frankfurts amb maionesa i ceba fregida del restaurant Bæjarins Bestu. Per acabar el dia (que el sol es pon aviat) assistirem a la inauguració d’una exposició al centre d’art contemporani Hafnarhúsið.
Si aconseguim que algun jove de Reykjavik ens convidi a passar les hores de fred a casa seva, segurament gaudirem d’una sessió de poesia o de debat cultural: tenen fama de bohemis. I a més, diuen que són gent de mentalitat oberta que viuen la vida al dia a dia amb optimisme.
Avui a laTerminal, viatgem a una ciutat d’origen Víking, que el governant “Ari el savi” va anomenar en la seva descoberta com “la badia fumejant”, és a dir, Reykjavik.

ESCOLTAR EL PROGRAMA

Erró té un peu a Reykjavik i a l’altre a Formentera

Erró va néixer l’any 1932 a la localitat islandesa de Ólafsvík. És fill d’un pintor. Va estudiar a l'Acadèmia de Belles Arts de Reykjavik i a la d'Oslo. Erró va viatjar a Espanya per primera vegada l'any 1953, on va quedar fascinat per la pintura del Museu del Prado i va canviar el seu nom pel de Ferró, a partir d'un poble espanyol anomenat Castell del Ferró i després per Erró.

Té casa a Formentera on ve cada any des dels seixanta, i on pinta part de la seva obra. En els darrers anys s'ha sentit més vinculat amb l'illa i el passat 17 de maig decidí pintar la façana principal del Casal de Joves de Formentera una obra amb l’ajuda de nens i joves d’entre 10 i 18 anys.

El seu nom real és Gudmundur Gudmundsson, i pertany al moviment de la nouvelle Figuration que va aparèixer a Europa l'any l960 com a reacció a l'informalisme. Aquest moviment es va caracteritzar per un gran interès a la imatge mediàtica, la utilització de tintes planes i una iconografia en la qual es manifestava la preocupació pels temes socials, cosa va fer que es distingissin completament del pop-art.

The atom poets

Els poetes de la generació dels anys 40 i 50 del segle XX eren un grup de modernistes d'Islàndia que no tenien cap manifest ni cap moviment organitzat. Alguns dels més importants van ser Bragi, Sigfússon i Jón Óskar.

El terme va ser inventat per Halldór Laxness, que apareix a la seva novel·la de l'any 1948 La base atòmica. És un escriptor islandès (premi Nobel de literatura) més aviat conservador i crític. El nom, al principi l’utilitza pejorativament i es refereria a tota la poesia escrita en una forma no tradicional. En canvi, l’objectiu dels poetes atomistes és més complex i introspectiu. Requereix més esforç per part del lector. Aquests poetes van revolucionar la poesia d'Islàndia amb elements d’estil internacional com ara el vers lliure.

De la Björk a Sigur Ros

Com cada programa avui la secció dels grups de la ciutat entrem a la ciutat amb una artista que representa l’escena musical d’Islàndia. És la Bjrok que a part de ser una cantant molt reconeguda també ha aparegut al cinema fent algun paper com a actriu.

Amiina són un quartet de músics islandesos nascuts a la ciutat. Tenen molta relació amb els Sigur Ros –una de les millors bandes del moment a Europa-. Es caracteritzen per un estil minimalista que incorpora tant parts contemporànies de viola clàssica, com loops de música ambiental electrònica o metal·lòfons. En directe, sempre ofereixen molt bons concerts els quals destaquen per l’aparició d’un gran nombre d’instruments que els membres s’intercanvien constantment.
A la seva pàgina web diuen que han estat molt ocupats amb les abelles a l’estudi aquests últims mesos, però el nou disc estarà llest d’aquí a unes setmanes. No han decidit cap data per al llançament però esperen que el podem compartir ben aviat.


Olof Arnalds és una cantant nascuda als vuitanta i ha estat molt activa en l’escena musical del país durant força temps. A part de fer la seva pròpia música, ha col·laborat amb grups i artistes com Stórsveit Nix Nolte, Mugison, Slowblow o Skúli Sverrisson. Ha estudiat violí, cant clàssic, composició i durant uns anys a l'Acadèmia de les Arts d’Islàndia.
La seva música juga un estil molt característic i sovint l’etiquen coma una barreja de folk, pop i música tradicional. Olof ha estat treballant i després del seu segon àlbum de finals de 2009 té previst el seu llançament durant la primavera de 2010.

Lay Low és l'alter ego de Lovisa Elisabet Sigrúnardóttir, que va néixer a Londres a principis dels vuitanta. És filla de mare islandesa i de pare de Sri Lanka. Lay Low combina elements de blues, folk i country i ha sabut demostrar una maduresa musical amb el gran debut 'Please Your say Hate Me". Actuarà el 14 de març a Copenhaguen i el 15 a Estocolm.


Múm són una banda islandesa que es caracteritza per les seves suaus veus, l’ús d’efectes electrònics i una gran varietat d’instruments musicals clàssics no convencionals. Els pròxims concerts seran a les ciutats de Sant peters burg, Moscou, Mexico i Guadalajara.

Fantàstica cançó la de “I swim I sing”: són els Seabear. Es mouen en l’escena indie islandesa i tot i ser originaris de la ciutat, canten principalment en anglès. Seabear va començar com un projecte en solitari de Sigfússon, però finalment va acabar ajuntant a altres sis membres.
D'acord amb el seu MySpace, actualment estan treballant en un nou àlbum que esperen llançar aquest any. A més a més, tenen una agenda molt i molt plena. Aquest mes de març tocaran a ciutats com Duisburg, Hamburg, Leipzig, Berlin entre d’altres.

Sigur Ros: Banda capdavantera actualment que a través del seu minimalisme musicat i través de lletres en islandès han captivat tota Europa.

10 curiositats de Reykjavik

1) Islandia només té 300.000 habitants humans, el 60% dels quals viu a la capital. Però el fet més curiós és que té el doble d'ovelles que de persones!

2) Reykjavik significa literalment "la ciutat del fum"

3) A l'estiu hi ha 24 hores de llum diària mentre que a l'hivern la llum solar és pràcticament nul·la!

4) Islanida fou el primer país en escollir democràticament a una dona com a presidenta

5) Els islandesos no tenen cognoms de debó. Es formulen a partir del nom del pare afegint-hi la partícula "son", si és fill o "dóttir" si és filla!

6) Poden lleguir els escrits que tenen més de mil anys, ja que el seu idioma no ha patit grans variacions al llarg del tems!

7) A islandia no hi ha arbres que haguin nascut sense la intervenció humana; els habitants del país són els que planten més arbres per persona del món!

8) A islandia no cal deixar propina perquè la seva cultura no ho exigeix (no patiu, els cambrers no s'enfaden).

9) Islandia té el parlament democràtic més antic del món (930)

10) Els dies de la setmana, dits en anglés (Tuesday, Wednesday, Thursday and Friday), troben les arrels dels seus noms en els déus nòrdics Tyr, Odin, Thor i Frey!

Reykjavik a la carta

A la ciutat islandesa trobarem un tipus de menjar completament nòrdic i diferent a la resta del món, degut sobretot, a les aportacions culinàries de la cultura vikinga. Aquest són els plats més destacats de la zona:

Þorramatur: és una selecció de menjar tradicional d’el país. Es tracta d’una barreja de carn, peix i verdures, tallats a rodanxes. Es serveix amb un pà negre i dens (el rúgraud), amb mantega i amb “brenninvín” una beguda alcóholica islandesa feta a partir de la fermentació de la patata.
Trobem també l'Skyr, que és un producte làctic típic d’Islandia, elaborat a base de iogurt. Es troba molt fàcilment en els mercats escandinaus encara que originàriament és de la cuina islandesa.

hrútspungur: per menjar aquest plat, és necessari ser una persona oberta de ment, lliberal i sense prejudicis... Per què? us preguntareu: doncs perquè es tracta d'un pastis compost, bàsicament per testicles de boc que han estat banyats prèviament en suero.

Reykjavik, terra d’elfos i follets

Les histories sobre follets han circulat durant generacions, i tot i que avui en dia molts islandesos no creuen en les llegendes de la mitologia nòrdica, d’altres no tenen cap dubte de la seva existència, i molt sovint poden veure’s a als jardins petites cases per elfos anomenades alhof (per si un cas). A més, es creu que al barri de halfnarfjörður, un suburbi de Reykjavik, es troba la confluència de varies “línies llei”. Les línies llei són carreteres prehistòriques, i per tant, podrien ser un lloc de trobada de criatures de nit. Per si un cas, està estrictament prohibit construir carreteres o cases en llocs amb fama d’estar habitats per follets.

De fet, si investiguem una mica en la mitologia nòrdica, ens adonarem que ha influenciat en molts aspectes de la nostra cultura. De fet, moltes llegendes catalanes tenen arguments semblants als dels mites islandesos. Fins i tot la cultura popular se n’ha deixat influenciar en alguns aspecte: El videojoc Final Fantasy, El World of WorldCraft, els Pokemons i els Dijimons i moltes altres series japoneses.

També Tolkien es va deixar seduir per Islandia en escriure El Senyor dels Anells. Hi trobem figures provinents de la mitologia nórdica com Elfos, Gegants de gel i nans; s’inspira en llibres de la mitologia com Beowulf, la Saga Volsunga o L’anell de nibelungo; el nom del Mag Gandalf prové del d’un nan i la historia es desenvolupa a la “Terra mitjana”, nom tret de midgrad (terra creada pels Déus en la mitologia islandesa).

Divendres 26 cap a Reykjavik

Gunnlaugur Scheving