El metro d’Estocolm, una galeria d’art subterrània

Està obert les 24 hores del dia (fet que ha provocat que les fredes nits d’Estocolm siguin una mica més animades), és netíssim i molt ample, i quasi sempre hi pots anar assegut. A més a més, el metro d’Estocolm és una excitant experiència artística: les parets d’aquest transport recullen el llegat de multitud d’artistes en els 110 quilòmetres de línies.

El primer vagó d’aquesta “galeria underground” va començar a viatjar el 1950, convertint-se en un magnífic triomf del modernisme. Jardins amb aigua, extractes de literatura Sueca pintats per les parets, estructures geomètriques de vidre o les restes d’un Palau de la noblesa d’Estocolm del segle XVII devorat per les flames, són algunes de les coses amb les que pots topar al metro (en suec 'Tunnelbana') quant vas a treballar.
En total, són uns 140 artistes, que han contribuït fins el dia d’avui a crear aquesta àmplia galeria, a la que se li han de sumar les exposicions temporals d’un altre centenar d’autors. L’art, a més a més, es troba en els elements arquitectònics de les estacions.
Per exemple, unes de les peces més famoses són les columnes de l’estació de Medborgarplatsen, que a la ciutat se la coneix com “estació dels pilars de colors”, perquè les columnes estan recobertes de plaques de colors, una obra de l’artista local Gunnar Söderström. També és molt famós el sostre de l’estació Hötorget, que està cobert de llums de neó serpentinejants.
L’experiència de viatjar amb el “Tunnelbana” no s’oblida, i fa certa enveja.
I en sortir a l’exterior...
A la capital sueca, molt rarament veuràs grafitis a les parets de la ciutat, sobretot aquelles que són “soroll visual” o simplement taquen l’espai públic.
La senyalització urbana, tipografies dels cartells, lluminosos o logotips, els diaris, revistes, la moda, el disseny industrial (influenciat per IKEA)... Tots tenen un caràcter molt marcat i ordenat.
L’artista més conegut que practica l’street art a Estocolm es diu Andy (podeu trobar l’adreça del seu blogspot al nostre blog.)
I explicava en una entrevista: “li vaig donar una oportunitat a l’art de carrer o va començar a tenir una bona resposta. A la gent semblava agradar-li. Per mi era menys perillós i estressant que el graffiti. Anava enganxat dibuixos pels carrers, papers o pòsters amb els dibuixos que havia fet el dia anteriors i això em va ajudar a millorar i ser més creatiu”.
I es que per molts, a Estocolm és millor veure una farola coberta per un jersei de llana de colors teixit a mà, que una farola sense res.

Follow your art

Aquesta és una proposta cultural de la ciutat per als amants de l’art.

L'Art Month Sydney és una seu on s’uneixen els diversos elements del món de l'art de la ciutat sota un mateix sostre per primera vegada. Què hi trobem? Doncs més de 70 galeries, exposicions, xerrades, i tota mena d’esdeveniments especials relacionats amb l’art.
És recomenable per a persones de totes les edats fins i tot als nens, ja que s'hi duen a terme activitats relaciones amb l'art.

Trobem exposicions molt interessants com per exemple la de Matthys Gerber que a part d’artista també és professor del Sydney College of the Arts. L’art Month Sydney no podia oblidar la seva visió sobre l’art i per això ofereix una exposició col·lectiva amb d’altres artistes.

Una altra exposició és la d’Utamaro, autor que va aconseguir el seu primer gran avenç a finals de la dècada de 1780 com a il·lustrador d’antologies de poesia amb tocs d’erotisme. Amb la introducció del bust o la meitat dels formats de longitud, Utamaro va revolucionar la manera com les dones van ser retratades en l’art japonès. Els seus retrats sensuals i profunds de dones, han gaudit d'una gran popularitat sense parar al Japó i arreu del món.

Una tercera exposició és la pintura contemporània que acull obres de pintors Daniel Boyd, Andrew Browne, Stephen George W. Bush, Tony Clark, Julie Fraga, Louise Hearman, Fiona Lowry, Nigel Milsom, James Morrison... Aquesta exposició examina com la natura i el paisatge segueixen preocupant als pintors contemporanis. No parlem d’una naturalesa basada en l'observació, sinó un àmbit de vívids paisatges imaginaris on hi apareixen criatures naturals i no naturals, i on figures humanes semblen sorgir la fusta dels boscos.

Quan?
Art Month Sydney va de l’1 al 31 març

Mona Lisa with rocket launcher ( fitxa 1 )

Anotacions: la primera obra que comentarem rep el títol de Mona Lisa with rocket launcher (Mona Lisa amb bazooka). Tots coneixem aquesta dona per el seu somriure i la seva mirada penetrant que et persegueix allà on vaguis. No es pot negar que Leonardo Da Vinci va fer una bona feina, però Bansky va decidir redecorar la famosa Gioconda amb un estil que alguns poden considerar alarmista i que d'altres podem considerar actual o realista.

Temps d'elaboració: 15 minuts

Situació: Soho, Londres

Any: 2001

Retirada del graf: El graf es va retirar al cap de 2 dies.

Curiositats de l'obra: més endavant, aquest graf va ser convertit en un graf que retratava a Osama Bin Laden per uns autors anònims. El resultat final va ser aquest:

Banksy, l'obra

Aquest espai esta dedicat a aquest artista trencador que, com bé sabem es dedica a pintar graffitis arreu del món, mostrant la cara crua de la realitat i aconseguint que les autoritats treguin foc pels queixals.

L'equip de la terminal considera a Banksy un veritable artista, no només per la qualitat de les seves obres sinó pel valor a l'hora d'enfrontar-se a allò que és convencional i còmode. Per aquest motiu, ens agradaria fer un seguiment de les seves obres i ensenyar-vos el món vist a través de la retina de l'artista.

Evidentment, qualsevol comentari i/o crítica seran acceptats i escoltats!

Erró té un peu a Reykjavik i a l’altre a Formentera

Erró va néixer l’any 1932 a la localitat islandesa de Ólafsvík. És fill d’un pintor. Va estudiar a l'Acadèmia de Belles Arts de Reykjavik i a la d'Oslo. Erró va viatjar a Espanya per primera vegada l'any 1953, on va quedar fascinat per la pintura del Museu del Prado i va canviar el seu nom pel de Ferró, a partir d'un poble espanyol anomenat Castell del Ferró i després per Erró.

Té casa a Formentera on ve cada any des dels seixanta, i on pinta part de la seva obra. En els darrers anys s'ha sentit més vinculat amb l'illa i el passat 17 de maig decidí pintar la façana principal del Casal de Joves de Formentera una obra amb l’ajuda de nens i joves d’entre 10 i 18 anys.

El seu nom real és Gudmundur Gudmundsson, i pertany al moviment de la nouvelle Figuration que va aparèixer a Europa l'any l960 com a reacció a l'informalisme. Aquest moviment es va caracteritzar per un gran interès a la imatge mediàtica, la utilització de tintes planes i una iconografia en la qual es manifestava la preocupació pels temes socials, cosa va fer que es distingissin completament del pop-art.

Murals

La Fundació Joan Miró ha deixat que artistes d’arreu del món pintin les seves parets

L'exposició Murals s'inicia amb el treball de les dones soninké de Mauritània i continua amb les pintures amb puntets d'argila damunt fons vermell de l'artista tailandès Sakarin Krue-On. Al Pati de l'olivera hi haurà el jardí vertical d'heura de Jerónimo Hagerman, que es podrà veure també des de dins de les sales en què conviurà amb una mostra de l'art de carrer: el grafit, que arriba de mà d'UTRCrew, de Bòsnia Herzegovina i de Scope, de Singapur.
La mostra segueix amb l'obra d'artistes que intervenen en els espais públics, com l'alemany Lothar Götz o els espanyols Eltono & Nuria, la qual serveix de transició cap a altes visions del muralisme actual, com són les de Brian Rea, Ludovica Gioscia o Paul Morrisson.
Finalment, per anar una mica més enllà del mural en un sentit estricte, hi haurà una sala on el públic podrà interactuar amb la paret de dianes de Jacob Dahlgren.

4€ l'entrada general.
3€ amb reducció.

Spy, el Bansky madrileny

Bansky és el pseudònim d’un grafiter anglès que ha pintat les parets de ciutats de tot el món, especialment de Londres. Bansky, a part d’haver fet una carrera artística molt valorada pels entesos, s’ha fet famós perquè la seva identitat és desconeguda. Fins i tot, això de poder-lo fotografiar pintant alguna de les seves obres (normalment ho fa de nit), s’ha convertit quasi en un joc pels fotògrafs del mundillo. Una de les poques persones que l’ha entrevistat cara a cara, el periodista Simon Hattenstone de Guardian Unlimited, diu que és un home blanc, ros, alt, que vesteix roba típica de grafiter, i té entre 28 i 35 anys. A més a més, s’especula que el seu nom podria ser Robert Banks o Robin Banks, però de moment Bansky està poden conservar el seu anonimat.

Amb Spy passa una mica el mateix, és un artista anònim:
SpY es un artista madrileny les actuacions del qual es remunten a mitjans dels 80. Poc després, ja consagrat com a una figura de renom dins l’escena del grafti, va començar a explorar altres formes de comunicació artística en l’art de carrer. El seu treball consisteix en l’apropiació d’element urbans mitjançant la transformació o la rèplica, el comentari sobre la realitat urbana i la intromissió en els codis comunicatius.


Que significa tot això?
Per exemple va construir una cistella de basquet amb un peu de molts metres i el va situar a la paret d’un edifici, quedava cop desapercebuda.
En una altra de les seves accions va deformar les línies d’una pista de tenis.

O una altre, va cobrir amb cel·lofana vermella tots els florescents d’un passadís d’un metro de Madrid per crear un ambient tot vermellós.

O també el que fa molt és jugar amb les senyales de transit: dibuixar-les-hi complements o modificar els ninotets dels semàfors.


La seva producció neix de l’observació de la ciutat i d’una apreciació dels seus components no com element inerts, sinó com una paleta de materials desbordant de possibilitats. La voluntat de joc, la curosa atenció al context de cada peça i una actitud constructiva i no invasiva caracteritzen les seves actuacions.
És a dir, pot semblar que apropiar-se d’elements públics del carrer és vandalisme, però en defensa seva cal dir que mai els destrueix ni la seva idea és interrompre el funcionament de la ciutat.
Las obres de SpY volen ser un parèntesis en la inèrcia urbana. Són pessigades d’atenció que s’amaguen en les cantonades per a qui es vulgui deixar sorprendre. Carregats a parts iguals d’ironia i humor positiu, apareixen per contagiar un somriure, incitar una reflexió i afavorir el despertar de la consciència.

Menneken Pis

És una estatua de bronze de l’escultor Jérôme Duquesnoy, però la s’exibeix al centre de bèlgica és una rèplica de l’original, que es conserva en un museu. Aquesta estatua no té un origen clar i hi ha moltes llegendes al seu voltant.
La més famosa diu que aquesta estatua representa el duc Godofredo II de Brabante. Aquest rei comandava, amb només dos any, les tropes bèlgues el 1142. Per animar als seus soldats, el van penjar amb un cistell d’un arbre, però el duc s’anava pixant sobre els soldats mentre lluitaven, i va fer que les seves tropes perdesin la guerra.
L’associació Amics del Menneken Pis vesteixen de tant en tant l’estatua de la plaça en una ceremonia acompanyada per bandes de música. Els vestits folklorics vinguts de totes les terres europees solen abrigar l’estatua.
Al segle XIX l’estatua no només orinava aigua sinó que durant les festes pixava ví i lambic(una cerveza de brusseles). A més a més, el 2005 per commemorar el centenari del Real Sporting de Gijón ho va fer amb sidra.

Degree Show

Un cop l’any, durant el mes de juny, la ciutat de Glasgow viu únicament per l’art. Tots els universitaris de la única escola superior d’art que hi ha a la zona, exposen orgullosos les obres i projectes que han anat creant durant la seva carrera. És l’anomenat Degree Show. El carrer més concorregut de la ciutat, el Renfrew Street, es converteix en el centre de l’art d’Escòcia, congregant a milers de persones, des d’aficionats a professionals, cada un buscant alguna cosa en concret. Gràcies als joves talents i a la fama que ha anat adquirint aquesta mescla entre festival i exposició, el Degree Show es avui molt popular entre el món de l’art.

Les noves tendències artístiques s’uneixen per celebrar de forma multitudinària que el curs acadèmic acaba i que a partir d’ara no s’hauran de preocupar d’estudiar, només han d’aconseguir que els seus treballs triomfin. I són milers les persones que es passegen per Glasgow per celebrar l’alliberament d’aquests estudiants, i gaudir-lo, aconseguint així augmentar cada any l’interés per aquest Degree Show.

Això no és una fotografia

Com aquell qui, mentre parla per telèfon, agafa el primer boli bic que té a l’abast de la mà, l’artista de Jaén i resident a Roma Juan Francisco Casas, fa dibuixos que semblen fotografies. S’ha format a les millors escoles de belles arts de mitja Europa, i també ha exposat en sales d’arreu del món. Mireu la seva biografia aquí. Aquí hi trobareu una entrevista a la revista Claves de Arte. La seva pàgina web també té una bona mostra del seu art.

A doble no. La negació de l'anti-art

Un grup de set hartistas i stuckistes gallecs i catalans (farts l'art conceptual i contemporani), exposen la seva obraconjuntament a Barcelona. A més dels quadres exposaran els dos manifests, el dels stuckistas i el dels hartistas on es donarà informació sobre els dos moviments, etc.

L'exposició porta per títol: A DOBLE NO. La negació de l'Anti-Art i hi ha autors com César Aguilar, Miquel Anxo Varela, Race, Patricia Raga,Mariano Casas, Carmen Martín i Guillermo Martí Ceballos.

"Som stuckistas, som hartistas, creiem en el què fem, creiem que l'art expressa percepcions i sensacions que tenen els éssers humans que no es poden explicar d'una altra manera. Diem prou a tant conceptualisme i tanta paraula, reivindiquem la pintura com a mitjà d'expressió..."

De l'1 al 19 desembre 2009

Horaris de visita:de dilluns a divendres de 10 a 22hDissabtes de 10 a 14h i de 16 a 20h

http://www.stuckism.com/

http://www.hartismo.com/

http://hartismo.blogspot.com/

wood, per Liz Gibbs (stuckista) i window, per Geraint Dodd (stuckista)

L'anarquia del silenci. John Cage i l'art experimental

John Cage va ser un compositor i instrumentista d’Estats Units. És conegut per definir una pràctica tan radical de la composició musical que va canviar el curs de la música moderna al segle passat i va configurar un nou horitzó conceptual per a l’art de postguerra.

Al Macba
Del 23/10/2009 al 10/01/2010

Bruce Weber

Bruce Weber és un fotògraf i ocasional director de cinema de Pensilvania nascut el 1946, encaminat cap al món de la moda.
La seva primera fotografia va aparèixer el 1970 a la revista GQ d’EUA, i a partir d’aquí es va donar a conèixer per tot el món. Un gran salt qualitatiu en les seves fotografies és pot observar també al principi dels 90, quan va realitzar campanyes publicitaris per la marca Calvin Klein, amb fotografies que van donar la volta al món. Podríem dir que Weber és el responsable d’introduir el cos masculí en la publicitat, en els mateixos termes que apareix el cos de la dona com un objecte de desig i consum.

Com a director, les seves obres més famoses són videoclips pel grup Pet Shop Boys, com aquest de la cançó Being Boring:


El llibre: O Rio de Janeiro
És un recull de fotografies publicat l’any 1986 on Bruce Weber retrata la vida de models de Rio. A la platja, als restaurants, als clubs de nit, a casa seva, són alguns dels emplaçament que utilitza Weber per fer fotografies casuals i elegants.
La majoria de les fotografies són en blanc i negre, i en les de color, utilitza tan sols 6 tonalitats.

Més homenatges a Rio
El fotògraf xilè Mario Testino recupera la idea de Bruce Weber en el seu nou llibre “Mario de Janeiro Testini”, amb la mateixa idea original del 1986 però portada a l’actualitat.

El llibre de Mario Testino el podreu trobar a llibreries especialitzades per uns 30€, mentre que per torbar el de Bruce Weber haureu de buscar per Internet per un preu d’uns 50€.

El rubikubisme envaeix París

Es tracten dels invasors de l'espai que s’han estès a tot arreu de París i ara començen a arribar a altres ciutats europees. Són més de 800 alienígenes de l'antològic videojoc Space Invaders dels 80, dibuixats amb la tècnica de mosaic, com si haguessin estat extrets directament dels píxels de la pantalla de l’ordinador per a ser introduïts a la realitat física.
Per tant són obres dibuixades pels carrers de París, que no ocupen grans troços de paret, sinó més aviat són discrets i l’espectador s’hi ha de fixar per trobar-los. I si ho fas, t’adones que París està ple d’aquests petits bitxets de videojoc.

L’artista Invader assegura que el duu gairebé una setmana estudiar com instal·lar enlloc un bufonet extra terrícola; és a dir, que ho fa de manera clandestina sense que ningú l’enxampi. Es tan metòdic que a la ciutat de Montpellier va situar els bitxos de manera que, al marcar-los sobre un plànol el resultat era un altre bitxo sobre el paper.
Per què ho fa? En una entrevista que va fer amb màscara, de fa un any, assegura que ho fa per a recuperar l’espai, perquè n’està fart de l’agressió i omnipotència de les marques a tot arreu.
El fenomen està arribant molt lluny. Hi ha pàgines web on els habitants de París competeixen per a veure qui descobreix més Invaders per la ciutat.

Des de ja fa un temps, Invader ha traslladat el seu art de carrer a les galeries d’art gràcies als cubs de rubik. És a dir, fa mosaics a partir de desenes de cubs de rubic els colors dels quals estan disposats per formar imatges.

Graffitis

Berlín és una de les capitals de l’art urbà, caminis per on sigui. La cultura del graffiti té noms propis reconeguts per tot el món: Os Gemeos, Bansky, Kripoe...i és als carrers on podeu trobar-los. Però això és tan sols una mostra. Artistes desconeguts han plasmat la historia de Berlín i d’Europa per tota la ciutat convertint-la, possiblement en la ciutat més graffitejada del món.

La part del mur occidental està pintada per col•lectius artístics urbans, enriquits per la immigració turca i activistes anarquistes des dels 80. Així va ser com a partir de la caiguda del mur es va obrir una nova àrea, que era necessària omplir per tots els que tan sols podien mirar, fins llavors, un enorme mur gris.

A Berlín, la cultura urbana és tan important com visitar la Catedral, Alexandert Platz o Pergamon.


Sixeart
Sixeart és un artista multidisciplinari que expressa amb una obra colorista un univers propi a través de varies disciplines.
Sixeart va començar la seva trajectòria en el món del graffiti a finals dels 80.
Al principi bombardejant els carrers de Barcelona, ha anat desenvolupant el seu propi estil graffitero.
A meitats dels anys 90 va començar a experimentar amb l’escultura i la pintura fins que l’any 98 va tenir la necessitat de tenir el seu propi taller.
Tenint un taller propi ha pogut definir-se com a artista plàstic.

La seva obra pictòrica es divideix en tres series:
- Nens dolents amb serrell
- Circuits
- Animals mutants

Sixeart expressa a través del seu estil infantil les seves vivències de paisatge urbà, la melancolia de la ciutat, i les seves preocupacions per la evolució i les seves conseqüències, i la manipulació genètica.

Les seves influències són al paisatge urbà, a la ciutat de Barcelona i en la seva cultura social i popular, en els pintors Espanyols que ha estat admirant des de petit (Miró), i la mare natura.

Ha expossat a los Angles, Cophenagen, París, Roma…


Exposició col·lectiva
ENRIQUE GRANADOS, 61, 08008
DEL 4 DE JUNIO AL 30 DE SETIEMBRE
Barcelona.

Kim Brusselmans, Dani Buch, Juan Genovés, Miguel Ángel Iglesias, Marta Lafuente, Antonio López, Víctor Mira, Joan Miró, Javi Moreno, Pedro Moreno Meyerhoff, Sito Mujica, Ninaboy, Gabriel Pericás, Pablo Picasso, Jaume Plensa, Sixeart, El Xupet negre y Juan Manuel Vila-Escribano.