Proveïdora d’especialitats per groumets com musclos, cerveza i xocolata, capital d’Europa i aparador de carrers adoquinats i arquitectura extravagant, Brusseles és molt més que una sala de reunions per buròcrates europeus. La ciutat està dividida en dues parts: la ciutat baixa i la ciutat alta. La primera és el nucli medieval, i la segona l’antiga zona aristòcrata, amb amplis boulevards i grans edificis. És en aquesta última part on hi trobarem el famós museu Horta entre cases d’estil art noveau. Si anem a Brusseles, és imprescindible admirar-se de cases de forma curvilínies a Ixelles. Brusseles té la virtud de convinar a la perfecció importants zones dedicades a la cultura: museus de ciències i arts, amb carrers dedicats a l’oci, el beure i el bon viure. Avui a laterminal viatjem a la ciutat de Jean Claude van Damme, Tintin i el pralinés de xocolata.
És una estatua de bronze de l’escultor Jérôme Duquesnoy, però la s’exibeix al centre de bèlgica és una rèplica de l’original, que es conserva en un museu. Aquesta estatua no té un origen clar i hi ha moltes llegendes al seu voltant. La més famosa diu que aquesta estatua representa el duc Godofredo II de Brabante. Aquest rei comandava, amb només dos any, les tropes bèlgues el 1142. Per animar als seus soldats, el van penjar amb un cistell d’un arbre, però el duc s’anava pixant sobre els soldats mentre lluitaven, i va fer que les seves tropes perdesin la guerra. L’associació Amics del Menneken Pis vesteixen de tant en tant l’estatua de la plaça en una ceremonia acompanyada per bandes de música. Els vestits folklorics vinguts de totes les terres europees solen abrigar l’estatua. Al segle XIX l’estatua no només orinava aigua sinó que durant les festes pixava ví i lambic(una cerveza de brusseles). A més a més, el 2005 per commemorar el centenari del Real Sporting de Gijón ho va fer amb sidra.
Per situar-nos a la ciutat de Brussel·les i poder disfrutar d’un dia ecològic i sa, avui a la terminal et proposem “el pa quotidià.
Pa, sa, abundant i relax... Això que sona a nom de pastisseria no és tan sols això, sinó que, a part de vendre croissants de pasta de full, mantegosos o caramels brownie, també és un lloc tranquil i de ambient casolà on poder menjar alguna cosa per dinar o per sopar. És una cadena que t’ofereix una màgia que la pots trobar actualment a moltes ciutats.
La seva idosincrasia és molt simple, es basa en el pa. Un pa que sigui abundant i sa, amb una llesca ferma i una bona escorça. Alain Coumont diu que va aprendre sobre el pa des de petit, es parava en una cadira i observava la seva àvia fer pa cada diumenge. Quan era un jove xef a Brussel.les, Alain no aconseguia trobar el pa adequat per al seu restaurant. Obsessionat per la qualitat, va tornar a les seves arrels i va obrir una petita fleca on podia pastar farina, sal i aigua i convertir-lo en les llesques rústiques de pa de la seva infantesa. "Le Pain Quotidien", va ser el nom que li va posar al seu forn.
A més a més cal destcar que com Alain Coumont diu: Sempre que podem, utilitzem ingredients ecològics. Així, no només construïm relacions duradores i positives amb diferents agricultors orgànics, sinó que també ens assegurem que els nostres ingredients siguin de màxima qualitat.
Aquesta filosofia té influència en cada part del negoci, per exemple els mobles són de fusta recuperada, tenen làmpades d'eficiència energètica, packaging imprès en paper reciclat...
Soy un caballo Aquests folkies són els belgues Soy un caballo que és un projecte a les mans d’Aurélie Muller i Thomas Van Cottom. Aquests dos personatges han ajuntat experiències prèvies, i s’han embarcart en aquest nou projecte enamorant Brussel.les. Per a poder dur a terme als concerts i actuacions, han comptat amb musics, molt coneguts a la ciutat, com Will Oldham i Sean O'Hagan, que van convèncer per a col.laborar i produir el seu primer treball Les Heures de Raison. Les seves cançons extremadament boniques amb veus de somni i petites melodies perfectes, són ideals per als amants de la bossa i el pop-folk amb majúscules.
Vaya con dios És un grup molt conegut pels amants de la música belga, però tot i que aquest apartat està destinat a grups actuals alternatius, crec que no està de més recordar-los. El seu estil molt particular s’acosta al jazz-pop amb Dani Klein, Dirk Schoufs i Willy Lambregt (aquest últim marxà i entrà Jean-Michel Gielen) Es recorda dels vaya con dios cançons com Just a friend of mine (sobretot a França), What's a woman (número 1 als Països Baixos als noranta), Nah neh nah (1990) y Heading for a fall.
Das Pop Das Pop que inicialment es va anomenar Things to ome, però la banda va canviar el seu nom a l’actual quan Tom Kestens es va unir a la banda. L’any 2008 Das pop van llençar Fool For Love. Tenen remixos d’un DJ francès que es diu Sebastià i Yuksek, un dels quals va suposar "monumental nou single de la banda d'electro belga" a la secció Cultura del diari britànic The Sunday Times. http://www.myspace.com/daspop
Hooverphonics Això és trip-hop? Les cançons de Hooverphonic són complexes i fantàstiques. Són de la ciutat i ressalten com a banda musical belga sorgida a finals dels noranta. Encara que des dels seus inicis van ser inclosos dins de la categoria del trip hop, ràpidament van expandir la seva música a un punt en el qual no resulta fàcil etiquetar-los dins d'un únic estil. Tenen sis àlbums i el seu últim s’anomena the presindent of LSD golf club.
V.O. Boris Gronemberger és un cantant, compositor, guitarrista i percussioni sta. Un músic d'abundant talent que ha tocat amb altres artistes belgues com Françoiz Breut, Soy un caballo, Raymond, Chacda, Ideal Marits, Stars of the Lid, Venus, el Grandpiano i Zop Hopop... V.O. però, està format per altres músics com Cédric Castus o Aurélie Muller (soy un caballo) De vegades,la seva veu s'apaga i s’intercanvia per peces delicades de guitarra, percussió enèrgica o dolços instruments de vent. Les harmonies són grans teixits que sovint tenen una bona capa d’electrònica que es complementen però, amb unes lletres que despleguen com entrades de diari poètic de manera commovedora. Ple de confessions i preguntes, aquestes cançons vénen directament des del cor.
Françoiz Breut Admiradora de la Nina Simone i de Nino ferrer és Françoiz Breut, una cantant francesa però que actualment viu a Brussel•les: Francoiz Breut. És pionera del l’escenari francès i del que anomenem Nouvelle chanson. La seva carrera va començar amb modèstia, lluny dels escenaris, com a cantant de fons per la seva ex parella Dominique A. Finalment, aquest la va animar a iniciar la seva pròpia carrera el 1997, i ràpidament s’ha convertit en una gran artista admirada per les audiències estrangeres. Des d'aleshores, la seva veu inconfusible ha inspirat innombrables coneguts escriptors de cançons a contribuir amb ella als seus tres primers discos. Amb el seu quart àlbum "aveuglette À l '", Françoiz Breut està obrint nous camins.
Les aventures de Tintin i el seu gosset Milú, que van nàixer l’any 1929, és un dels còmics més famosos de tot el món, i l’obra més famosa del seu creador: el Belga Hergé. Hergé va nàixer el 1907 i morí el 1983, però de fet el seu nom real és Georges Prosper Remi. Hergé prové de la pronunciació en fiancés i al revés de les inicials del seu nom R i G. Les historietes d’en Tintin es van publicar per primer cop el 1929 al diari “Le petit Vengtième”. Les primeres historietes tenien un dibuix molt simple i espontani amb arguments simples i acusats de conservadorisme, on s’hi poden identificar trets antisemites, anticomunistes i colonialistes. Més endavant, va evolucionar cap a un dibuix molt més perfeccionat, reforçat a partir dels anys quaranta, amb la incorporació del color, més maduresa narrativa i més rigor documental, alhora que les connotacions ideològiques es van fer molt més ambigües. El rigor documental d’Hergé era tan acurat que el dibuixat feia maquetes de molts dels transports que dibuixava, com el famós coet a la lluna.
Curiositats - En Tintin és periodista, però tan sols escriu un article durant tots els seus àlbums. L’escriu en un inacabable viatge en tren cap el País dels Soviets. El doblega i l’introdueix en un sobre, però mai l’envia.
- La popularitat del jove reporter va desbordar les expectatives des dels primers àlbums. Va ser tal el fenomen que després de l’última entrega 'Tintín en el Congo' el diari va organitzar una sonada «arribada de Tintín a Brussel·les». Va posar a un tren a un adolescent ros i un fox terrier i els hi va preparar una rebuda fictícia a l’estació de ferrocarril de Brussel·les, al qual hi van anar desenes de mils de persones.
- Les aventures d’en Tintin van ser censurades en molts casos. Per exemple, els americans van obligar a retocar l’edició d’estats units de “El cranc amb les pinces d’or” perquè un capità blanc i un mariner negre apareixien parlant a la mateixa vinyeta.
- Milú és juntament amb en Tintín l’únic personatge que apareix a tots els àlbums. Es tracta d’un fox terrier una mica egoista i aficionat al whisky. Hergé li va posar aquest nom per venjar-se d’una novia que no li feia cas. No se sap molt d’ella: que es deia Milou i que tenia els pits molt grans.
Per cert, l’any passat es va inaugurar a Lovaine (Bèlgica) el Museu Hergé.
Hem buscat a la pàgina web eDreams, i em trobat vols molt barats entre setmana durant aquest més de gener. Els vols d'anada i tornada surten per 10€ en total!
