Les historietes d’en Tintin es van publicar per primer cop el 1929 al diari “Le petit Vengtième”. Les primeres historietes tenien un dibuix molt simple i espontani amb arguments simples i acusats de conservadorisme, on s’hi poden identificar trets antisemites, anticomunistes i colonialistes. Més endavant, va evolucionar cap a un dibuix molt més perfeccionat, reforçat a partir dels anys quaranta, amb la incorporació del color, més maduresa narrativa i més rigor documental, alhora que les connotacions ideològiques es van fer molt més ambigües. El rigor documental d’Hergé era tan acurat que el dibuixat feia maquetes de molts dels transports que dibuixava, com el famós coet a la lluna.
Curiositats
- En Tintin és periodista, però tan sols escriu un article durant tots els seus àlbums. L’escriu en un inacabable viatge en tren cap el País dels Soviets. El doblega i l’introdueix en un sobre, però mai l’envia.
- La popularitat del jove reporter va desbordar les expectatives des dels primers àlbums. Va ser tal el fenomen que després de l’última entrega 'Tintín en el Congo' el diari va organitzar una sonada «arribada de Tintín a Brussel·les». Va posar a un tren a un adolescent ros i un fox terrier i els hi va preparar una rebuda fictícia a l’estació de ferrocarril de Brussel·les, al qual hi van anar desenes de mils de persones.
- Les aventures d’en Tintin van ser censurades en molts casos. Per exemple, els americans van obligar a retocar l’edició d’estats units de “El cranc amb les pinces d’or” perquè un capità blanc i un mariner negre apareixien parlant a la mateixa vinyeta.
- Milú és juntament amb en Tintín l’únic personatge que apareix a tots els àlbums. Es tracta d’un fox terrier una mica egoista i aficionat al whisky. Hergé li va posar aquest nom per venjar-se d’una novia que no li feia cas. No se sap molt d’ella: que es deia Milou i que tenia els pits molt grans.
Per cert, l’any passat es va inaugurar a Lovaine (Bèlgica) el Museu Hergé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada