Música de Los Àngeles

Sublime

Sublime va ser una banda de ska i reggae originària de Long Beach de l’any 1986 que es va acabar el 96. Sublime es caracteritzaven per una música que combinava a part d’ska i reage, dub, punk rock, funk, ska, i hip hop. Sublime estava format per tres integrants: Brad Nowell (veu i guitarra), Bud Gaugh (bateria), and Eric Wilson (baix). No obstant això, Nowell va morir d'una sobredosi d'heroïna dos mesos abans que aquest fos llançat, el primer treball , fet que va fer que els membres restants es separessin.


We are scientist
We Are Scientists és una banda d’indie rock que prové de Nova York però que es va consolidar a Califòrnia l'any 2000. Originalment formada per Keith Murray a la bateria, Chris Cain tocant el baix i l'Anyell Scott a la veu i la guitarra. L’èxit de la banda es va produir amb el seu segon àlbum amb què van vendre 100.000 còpies en tan sols sis mesos. El seu segon èxit va ser amb Brain Thrust Mastery que va estar al 11 en la llista d'àlbums del Regne Unit, amb dos top 40 singles "After Hours" i "Chick Lit". Actualment estan preparant el seu quart treball que es dirà Barbara i serà llençat el 14 de juny.

Devics
Devics és una banda de dream pop de Los Angeles, Califòrnia integrat per Sara Lov, Dustin O'Halloran, Ed Maxwell, Teodoro Liscinski, Evan i Schnabel. La seva música melancòlica ha situat Devics com una de les propostes més creatives de la ciutat. Afegir finalment, que el 7 de juny llençaran el seu nou cd de cinc cançons i per tant un nou capítol en la història dels devics.




Weezer
Grup d’indie rock, segueixen una mica la mateixa línia que els We are scientists. Es van formar el 1992 amb Rivers Cuomo (vocalista principal, guitarra líder), Patrick Wilson (bateria, cors), Matt Sharp (baix, cors) i Jason Cropper (guitarra rítmica, cors). Cropper va ser reemplaçat després per Brian Bell. Com a tall anecdòctic, afegir que Weezer han venut més de 8 milions de discos als Estats Units. Si els weezer se’ls coneix a los Angeles són per grans temes com "Buddy Holly", "Undone - The Sweater Song", "Island in the Sun" o "Hash Pipe".

Sara lov
La cantautora Sara Lov va néixer a Hawaii i més tard va ser criada per la seva mare a Los Angeles després del divorci dels seus pares. El 1998 va formar Devics amb el pianista Dustin O'Halloran. més tard es va decidir seguir una carrera en solitari i es va associar amb el productor Zac Rae en un àlbum de llarga durada.

La cançó de " Connected By A String" està inspirada en els tràgics esdeveniments d’aquesta cantant, Sara Lov. El seu debut The Young eyes va ser llançat 20 gener de l’any 2009 on hi conté dos covers, un d’una cançó d’Arcade Fire i una altre de Beck.

La música d'Estocolm

Those dancing days

Those Dancing Days és una banda d'indie i power pop formada per cinc noies de la ciutat i que es diu que el seu nom prové de la cançó dels Led Zeppelin que es diu "Dancing Days". Són semblants a grups com Mando Diao o els propis The hives també suecs. Els orígens del grup es remunten a l'any 2005 quan tres de les components es van conèixer i poc després amb l’unió de les dues restants van començar a gravar diverses maquetes. De fet, es van donar a conèixer a través del seu MySpace que va ser quan van signar per la companyia independent britànica amb la que van llançar l'any 2007 el seu àlbum de debut, In Our Space Hero Suits.

Frida hyvonen
Frida Hyvönen és una cantant i compositora sueca que ha publicat tres cds. Es va donar a conèixer amb el primer disc, Until Death Comes, gravat amb Estocolm Atlantis Studios. Després del Music from the dance perfomance, publicà el seu darrer àlbum molt esperat entre el públic europeu. Amb Silence is wild Frida recorda a Joan as Police woman i sedueix amb la seva veu i el seu piano.

El perro del mar
És la cantant sueca que es fa dir amb el nom artístic de el Perro del Mar. El projecte musical de Sarah Assbring va néixer l’any 2003 a la ciutat sueca de Göteborg. Malgrat que als concerts no toca ella sola, tot el disc l’ha composat ella. Amb tres músics (guitarra, baix i teclats) El perro del mar ha aconseguit que les seves cançons sonin encara més fermes, íntegres i eloqüents respectant tot i així l’essència del disc.




Shout out louds
Els shout out louds en un principi, es deien up era Luca Brasi però el van canviar quan van trobar una altra banda amb aquest nom. Si una cosa bona tenen aquest grup suec, és que tots els membres es coneixen des que eren joves. El seu segon treball ja està al carrer sota la producció de Björn Ytling. Un pas més per a una banda que es troba ja entre els primers de la ciutat del món de l'indie-pop.


Lisa ekdahl
Lisa Ekdahl, nascuda a Estocolm el 1973 i que va començar cantant jazz els 90 amb el trio del pianista Peter Nordahl, és una cantant sueca de jazz i pop tradicional, que normalment utilitza l'anglès en les seves cançons jazzístiques i el suec en d’altres. Lisa Ekdahl s’ha convertit en els anys noranta en una de les principals figures del pop suec, amb grans èxits com "Vem Vet" el 1994.

El tango

El món artístic de Buenos Aires sempre ha predominat per una gran vitalitat. És evident, que Buenos Aires és una ciutat refrescant actualment sobretot pel cinema, el teatre i les arts visuals. Però avui, pel que fa la música de la ciutat, a la terminal tirem unes quantes dècades endarrere i parlem de tango. I és que quan parlem de tango, ens referim tant en l’àmbit de la música com el de la dansa. Figures clàssiques a destacar d’aquest gènere a la història d’Argentina són Carlos Gardel, Julio Sosa o Astor Piazzola. D’altres de contemporanis serien els noms de Eladia Blásquez, Adriana Varela, Osvaldo Pugliese o Susana Rinaldi.

L’escenari...
El tango sorgeix dins d’un ambient dens, fosc i ple de fum. Rajos de llum il·luminen un espai ampli i obert. Una possible dona al bellmig, amb una faldilla oberta i sabates de taló espera impacient. Segurament està asseguda a unes de les taules que rodegen la sala de ball. Dirigeix la mirada per tota la sala, parant-la aquí i allà, buscant un gest subtil d’entre els homes de la sala. I així comença el joc, ella somriu i quan troba l’home, fa el cabezazo.

Què és el cabezazo?
El cabezazo consisteix en una lleugera inclinació del cap, que a través de contacte visual i moviment de les celles ella fa un senyal i si l’home segueix el joc s’aixeca i puja a l’escenari.

Història...
El tango té una llarga història i complexa. No es coneixen am exactitud els seus orígens però es diu que es deuen a Buenos Aires a la dècada dels 1880. Tot es remunta quan legions d’emigrants europeus que buscaven fortuna anaven a la ciutat. D’entre bars, balls i prostitutes, van començar a néixer alguns petits grups musicals que acompanyaven els primers tangos, amb melodies influïdes de les milongas, cançons espanyoles i italianes, i ritmes del candombe, d’origen Africà. A més a més, pel que fa als instruments característics, predomina el bandoneó (que és un instrument aeròfon de la família de les harmòniques, variant de l'acordió que es va inventar al segle XIX,) va entrar a formar part de la música i des d’aleshores n’és el més característic. Per tant, d’aquí sorgeix el tango, una música que resumia la nova experiència ciutadana dels immigrants però que a la vegada estava impregnat de la nostàlgia per la desaparició d’una manera de viure.

Del primer tango a l'últim

Carlos Gardel
Carlos Gardel fou un músic que va néixer a França però als tres anys va venir amb la seva mare a la ciutat i durant la seva joventut es dedicà a treballar en diverses feines força precàries. Tot això, ho combinava ja, amb la música, ja que es dedicava a entrenir la família i el,s veïns amb la seva veu. De fet la carrera com a cantant l’inicià amb l’amistat amb José Razzano, amb qui formà un duo popular. A partir de l’any 1917, va començar la seva carrera en solitari. Gardel va suposar un paper molt important en la creació del tango. Gairebé sense ajuda de ningú va transportar el tango fora de Buenos Aires fins a París i Nova York.


Julio sosa
Julio María Sosa Venturini va néixer a Uruguai, el febrer 1926 i morí a Buenos Aires l’any 1964), més conegut com Julio Sosa i anomenat El Home del Tango, va ser un cantant de tango que va assolir la fama a Buenos Aires en les dècades de 1950 i 1960.

Astor Piazzolla
Sentim l’adiós nonino, una de les cançons de tango més conegudes i més versionades, i’Astor Piazolla. Segons molts especialistes, va ser un dels músics de tango més importants de la segona meitat del segle XX. Va estudiar harmonia i música clàssica i contemporània amb la compositora i directora d'orquestra francesa Nadia Boulanger.


Susana Rinaldi
Susana Rinaldi va néixer l’any 1935 a la ciutat i fou molt coneguda per ser una de les cantants més importants però també pel seu paper com a actriu.


Adriana Varela


Osvaldo pugliese


El tango actual electrònic: Bajofondo i Gotanproject

Ella, Virginia Woolf

Virginia Woolf fou una escriptora britànica filla d’un distingit crític i historiador que va destacar en la literatura universal al segle XX. Va créixer doncs, en un ambient freqüentat per literats, artistes i intel·lectuals. Després de la mort del seu pare, el 1905, es va traslladar amb la seva germana Vanessa – que era pintora- i els seus dos germans al barri londinenc de Bloomsbury, centre de reunió d’antics companys universitaris del germà gran, entre els quals hi figuraven personatges com l’escriptor Edward Morgan Forster, l'economista J. M. Keynes i els filòsofs Bertrand Russell i Ludwig Wittgenstein.

L’any 1912, quan tenia trenta anys, es casà amb Leonard Woolf, un economista amb qui va fundar el 1917 la cèlebre editorial Hogarth Press, que va editar la seva obra i la d'altres escriptors. Les seves primeres novel·les, Viatge d'anada i Nit i dia, posaven de manifest la intenció de l’escriptora de trencar els motlles narratius heretats de la novel·la nglesa passada, abandonant així les descripcions d’ambients i personatges més tradicionals. Amb aquests primers títols amb prou feines es va merèixer consideració per part de la crítica.

Però això, va canviar amb la publicació de La senyora Dolloway ja que els crítics van començar a elogiar la seva originalitat literària. Virginia Woolf va captivar el món de la literatura amb la seva gran mestria tècnica i per un gran afany experimental que introduïa un estil i unes imatges, fins aleshores, més pròpies de la poesia.

Va escriure també una sèrie d’assaigs que giraven al voltant de la condició de la dona i li servien com a mitjà per a reivindicar el paper de la dona escriptora (Una habitació pròpia). Durant tota la seva vida, va patir de molts mals de caps, depressions i atacs i això la va dur al suïcidi l’any 1941.


Aprofitant que parlem de Virginia Woolf, et pengem una de les peces del compositor Philip Glass de la pel·lícula The Hours basada en les vides de tres dones de diferents èpoques unides per l’obra La senyora Dalloway de Virginia Woolf.

El que sona a Londres

Londres és seu de molts i motls grups de la segona meitat del segle XX i una de les ciutats on actualment hi ha més propostes musicals. Londres, ciutat dels Kinks, del The Who, dels Roxy Music, dels Motorhead o dels The Police.

4 HERO
Aquest grup, els 4Hero, destaquen avui a l’apartat de músiques de laterminal per una sonoritat més electrònica. Se’ls coneix com a pioners del hardcore breakbeat i del drum & bass music. Amb el seu últim treball, 4hero ha experimentat amb d’altres gèneres com el downtempo o el jazz.
http://www.myspace.com/4hero


ART BRUT
Són un grup excèntric i heterogeni que tenen més coses en comú amb Half Man Half Biscuit i Pulp que amb els The Fall amb qui tantes vegades els han comparat. El cantant Eddie Argos és un apassionat de Jonathan Richman (cantant americà) i Vincent Van Gogh). http://www.myspace.com/artbrut



NOAH AND THE WALE
Els Noah and the whale enamoren pel seu pop agredolç, una de les millors receptes acutals. La banda d'anti-folk londinenca fa un homenatge a la mort i a l'amor. Sovint, als concerts fan esclatar somriures quan de sobte interpreten una versió de pop colorista i nihilista dels Temptations.
Després del seu primer àlbum, The firts days of spring es diferencia molt del primer per una temàtica probablement més intimista i per música molt instrumentada. http://www.myspace.com/noahandthewhale

MUMFORD AND SONS
Els mumford and sons són una de les millors propostes amb què la ciutat destaca a nivell europeu. Són Londres però sonen completament com si fossin del Mississipi. Mumford & sons són un quartet que juguen amb armes del folk actual amb clàssics instruments com el banjo, el dobro, el contrabaix o la guitarra acústica... Utilitzen molt el recurs, en tot el cd Sigh No More, de fer peces amb inicis suaus però amb finals contrastats i forts. Pel que fa als jocs vocals són excel·lents. http://www.myspace.com/mumfordandsons

EMMY THE GREAT
Qui sentim ara és Emma-Lee Moss coneguda pel seu nom artístic Emmy the great. Tot i representar part de la música indie actual a la ciutat de Londres, filla de pare anglès i de mare xinesa va néixer a Hong Kong però quan tenia dotze anys va emigrar a la ciutat.
En aquest projecte en solitari és acompanyada d’altres músics com Kic Astley, Pete Baker, Glenn Kerrigan, Caroline Weeks o Jenny Lau. http://www.myspace.com/emmythegreat

Més música de Londres que no vam tenir temps de parlar-ne, són els Kaity Daisy and Lewis:

La música alternativa dels 80

Som als anys 80 i ens trobem davant del rutilant imperi del pop sintètic, on part del rock britànic manté una actitud de resistència, tant en àmbit musical com en ideològic. La principal font dels grups alternatius que començen a aparèixer, són els segells independents, els artistes dels quals tenen el seu eco en una influent premsa musical. La descentralització permet que zones com Escòcia o ciutats com Liverpool s’hagin convertit en un pou per a nombrosos grups.

És difícil que els assistents de la primera actuació pública dels Smiths com a teloners el dia 4 d’octubre de 1982 al club Hacienda de la ciutat Manchester, fossin conscients que aquells que s’estrenaven esdevindrien un dels fenòmens més destacables del pop britànic. De fet, el líder i cantant de la banda, Steven Morrissey, abans de llançar-se als escenaris ja havia provat pel seu compte trobar un forat al periodisme musical. Morrissey era un tipo solitari, un pèl narcisista, vegetarià, contradictori i força polèmic. Això de vegetarià explica aquella cançó que es titula Meat is murder.

Tot es remunta quan en unes sessions radiofòniques a la BBC els Smiths es converteixen en una banda comentada. Al 83, signen un contracte amb el segells independent Rough Trade i les dues grans cançons com This charming man o Hand in glove esdeven un total èxit. El futur dels Smith seria complicat i criticat. Els quatre elapés són The Smiths (1984), Meat Is Murder (1985), The Queen Is Dead (1986) i Strangeways, Here We Come (1987).
Els Smiths eren Morrissey (veu i escriptor de les lletres), John Maher a les guitarres que suposaria un gran recolzament, Andy Rourke al baix que finalment s’acabava de completar amb la base rítmica del bateria Mike Joyce..

El que sona a Manchester

M People

Mike Pickering, qui va fundar el grup dels M people, també va ser membre de Factory Records i destacà com a DJ. Paul Heard, un altre component del grup, va ser membre de la banda d’àcid jazz Ace of Clubs i Shovell, el tercer, també participà en un altre grup abans de M People. Heather Small és la cantant que fa destacar el grup i esdevé la seva ànima. Els M People, fundats als noranta fins avui, la seva música s’impregna sobretot de música electrònica i en especial del house.

New order

Aixecant-se de les cendres del grup de punk Joy Division, els New Order van triomfar després de la tragèdia i van emergir com una de les bandes més influents i aclamades de la dècada dels 80. La seva música abasta les textures electròniques i es barreja amb l’estètica new wave tot creant una música de ball delitosa. New Order, oficialment es remunten al 76, quan el guitarrista Bernard Sumner (abans Albrecht) i el baixista Peter Hook, - inspirats en una recent actuació de Sex Pistols – anuncien les seves intencions de formar una banda pròpia.

Underworld
Underworld és un grup d'electrònica del Karl Hyde i Rick Smith que han gravat junts des dels 80. A tall anecdòtic, destacar que l’any 2008 Underworld va participar en un àlbum anomenat "Songs for Tibet”, que és una iniciativa per donar suport al Tibet, i subratllar la situació de drets humans en aquest indret. L'àlbum es va publicar el 5 d'agost a través d'iTunes i el 19 d'agost a les botigues de música de tot el món.




Buzzcocks
Són una banda de punk rock formada a la dècada dels 70, època que va veure néixer aquest moviment musical que buscava tornar el rock als seus orígens bàsics, deixant de banda el virtuosisme que caracteritzava la major part dels artistes i grups del moment. La seva combinació d’entre el so estrident de les guitarres, l’agressivitat rítmica i la seva l'energia van col·locar els Buzzcocks al costat dels Ramones, com un dels primers grups punk-pop de la història influenciats tant pels Sex Pistols, pels Velvet Underground o els The Who.

Happy Mondays
El nom prové de la cançó "New Order Blue Monday". Són una banda de rock alternatiu formada als vuitanta a Manchester. Als seus concerts utilitzen riffs i lletres d'altres grups i les barregen amb la seva música. Des que van començar fins aleshores, han publicat uns 12 cd's.

Oasis vs Blur

Qui són millor? Oasis o Blur? Aquesta senzilla pregunta va donar inici a una de les batalles més conegudes del Britpop, la música que va ser la banda sonora del Regne Unit dels 90, quant grups considerats alternatius van evolucionar fins a convertir-se en carn de llistes d’èxit, i els diaris omplien portades amb les seves rivalitats.

La rivalitat comenta el 1995, en una entrevista a la televisió francesa on Noal Gallaher, dels Oasis, pixa fora de test (és ben comú dels Oasis voler crear polèmica) i diu “espero veure que dos integrants de Blur morin de sida”. La batalla havia començat.
Oasis decideix treure el seu nou single “Roll Whit it” el 24 d’Abril del 1995, i els Blur decidissin avansar una setmana el llançament del seu nou single “Country house”. Finalment va arribar el dia més esperat per tot el Regne Unit, el 20 d’Agost del mateix any 1995, quant la BBC publicava la llista de les cançons més venudes. Blur guanyava la batalla, havia venut 274,000 copies del “Country House”, mentre que Oasis en venien 216.000.
La guerra no s’acaba aquí, al setembre de 1995, Blur treu a la venda el seu album "The Grate Escape", i aconsegueixen les primeres posicions en les llistes de popularitat. Semblaven els reis del Britpop, però la venjança dels Oasis s’apropava.
Un mes després, sortia a la venda el disc dels Oasis “(What’s the Story) Morning Glory?”, que arribà a ser el disc més venut de la historia de la música al Regne Unit per Carrere del “Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band” dels Beatles.

Un altre cop dels Oasis va ser un concert que van fer a Knebworth, que es considera que és el que ha mobilitzat més gent de tota la història del rock de Gran Bretanya. 1 de cada 20 anglesos van voler comprar-ne entrades, però tant sols van poder apreciar-lo 250,000.
Seguidament el cantant dels Blur, Damon, va entrar en una greu depressió, i el grup va voler evitar la pressió dels mitjans retirant-se una anys per madurar nous sons i torbar un camí per seguir com a formació.
Mentrestant, els Oasis trepen el disc “Be Here Now”, destrossat per la crítica I decepcionant pels fans.

Actualment
Després que els Blur fessin una pausa des del 2003 fins el 2009, van tornar-se a ajuntar per fer algun concert. Ara plantegen treure un nou disc.

El 28 d’Agost de l’any passat, els Oasis es separaven en una disputa entre els dos germans Gallagher, que són el cantant i guitarrista dels Oasis.

Des dels Plastic people fins a Eggnoise

Els plastic people of the universe van ser els principals representants del corrent musical de la Praga underground (entre els anys 60 i 90). El grup va ser un exemple del que s’anomenava l’avantguardisme durant el règim comunista i el no-conformisme els va ocasionar seriosos problemes que van incloure l'arrest de diversos dels seus membres el 1976. Des dels plastic people passem a la Praga d’avui, amb els eggnoise.

Egg noise
Els eggnoise són una mescla d’estils que es mou entre l’electrònica, el jazz i el pop clàssic. La banda es va formar al voltant de l’any 1994. Ells mateixos és qualifiquen com un grup que fa una música "centrífuga" on l’exploració dels estils els dóna per tenir diversos enfocaments a l’hora de fer música. A més a més, diuen que els seus concerts es caracteritzen pel constant humor i mil somriures entre la multitud.


Ohm square
Ohm Square és una banda originària de la República Txeca trajectòria al seu país però amb poca difusió a l’estranger. L’últim disc editat pel segell Mole Listening és el tercer en la carrera musical del grup i el primer editat per Mole amb el qual va aconseguir tenir un impuls internacional.

El seu so és una base electrònica barrejada amb diferents estils com el pop, el dance, o el que s’anomena downtempo.

Yellow sisters
Yellow Sisters són quatre cantants, quatre cors, quatre ànimes, quatre veus, quatre maneres de compartir emocions i crear música. Són un grup on s'hi barregen a capella amb jazz, soul, funk, RnB, reggae i els estils de música del món. Yellow Sisters no només apareixen en teatres, en sales de concert, discoteques, o galeries, sinó també a les típiques festes de ciutats.


The ecstasy of saint Theresa
The ecstasy of saint Theresa , porten el mateix nom que una de les més famoses obres de Bernini. Ecstasy of Saint Theresa és una banda de shoegaze creada el 1990. Les primeres influències es deuen a Siouxsie and the Banshees, Cocteau Twins i els conegut My bloody Valentine. Aquesta banda et trasllada a paisatges sonors influenciats d’ambient tecno, com demostra un dels seus millors àlbums del 93 Free-D produït per Fixsen.

De la Björk a Sigur Ros

Com cada programa avui la secció dels grups de la ciutat entrem a la ciutat amb una artista que representa l’escena musical d’Islàndia. És la Bjrok que a part de ser una cantant molt reconeguda també ha aparegut al cinema fent algun paper com a actriu.

Amiina són un quartet de músics islandesos nascuts a la ciutat. Tenen molta relació amb els Sigur Ros –una de les millors bandes del moment a Europa-. Es caracteritzen per un estil minimalista que incorpora tant parts contemporànies de viola clàssica, com loops de música ambiental electrònica o metal·lòfons. En directe, sempre ofereixen molt bons concerts els quals destaquen per l’aparició d’un gran nombre d’instruments que els membres s’intercanvien constantment.
A la seva pàgina web diuen que han estat molt ocupats amb les abelles a l’estudi aquests últims mesos, però el nou disc estarà llest d’aquí a unes setmanes. No han decidit cap data per al llançament però esperen que el podem compartir ben aviat.


Olof Arnalds és una cantant nascuda als vuitanta i ha estat molt activa en l’escena musical del país durant força temps. A part de fer la seva pròpia música, ha col·laborat amb grups i artistes com Stórsveit Nix Nolte, Mugison, Slowblow o Skúli Sverrisson. Ha estudiat violí, cant clàssic, composició i durant uns anys a l'Acadèmia de les Arts d’Islàndia.
La seva música juga un estil molt característic i sovint l’etiquen coma una barreja de folk, pop i música tradicional. Olof ha estat treballant i després del seu segon àlbum de finals de 2009 té previst el seu llançament durant la primavera de 2010.

Lay Low és l'alter ego de Lovisa Elisabet Sigrúnardóttir, que va néixer a Londres a principis dels vuitanta. És filla de mare islandesa i de pare de Sri Lanka. Lay Low combina elements de blues, folk i country i ha sabut demostrar una maduresa musical amb el gran debut 'Please Your say Hate Me". Actuarà el 14 de març a Copenhaguen i el 15 a Estocolm.


Múm són una banda islandesa que es caracteritza per les seves suaus veus, l’ús d’efectes electrònics i una gran varietat d’instruments musicals clàssics no convencionals. Els pròxims concerts seran a les ciutats de Sant peters burg, Moscou, Mexico i Guadalajara.

Fantàstica cançó la de “I swim I sing”: són els Seabear. Es mouen en l’escena indie islandesa i tot i ser originaris de la ciutat, canten principalment en anglès. Seabear va començar com un projecte en solitari de Sigfússon, però finalment va acabar ajuntant a altres sis membres.
D'acord amb el seu MySpace, actualment estan treballant en un nou àlbum que esperen llançar aquest any. A més a més, tenen una agenda molt i molt plena. Aquest mes de març tocaran a ciutats com Duisburg, Hamburg, Leipzig, Berlin entre d’altres.

Sigur Ros: Banda capdavantera actualment que a través del seu minimalisme musicat i través de lletres en islandès han captivat tota Europa.

Des dels Creedence Clearwater Revival fins a The Dodos

Després de l’arribada dels escriptors i artistes dels 50, de la cultura moderna de cafeteries i l’agitació social dels 60, San Francisco es converteix en un epicentre d’activisme liberal i pugen als escenaris els Creedence Clearwater Revival, banda dels seixanta liderada per per John Fogerty.

Spencey Dude & The Doodles - if this fellings end
Cançons com aquesta que sentim if this fellings end, o d’altres com flirting o maybe bonnie són unes de les moltes cançons amb què els Spencey Dude & the doodles han anat fent créixer l’escena més alternativa i sobretot, la més petita de la ciutat. Al seu msypace han penjat tres o quatre concerts que faran des d’aquest mes fins l’abril als bars més indies de la ciutat com ara el Noise Pop reconegut a la ciutat.


The dodos - fables
Se’ls consideren del gènere Noise Rock o Folk psicodèlic però també es parla que pertanyen al que s’anomena New Weird America o Freak Folk que és un terme que va prendre importància a meitat de la dècada del 2000 per aglutinar alguns músics nord-americans contemporanis de folk, folk-rock i àcid folk com serien Devendra Banhart o Animal Collective. The Dodos és un grup de músics experimentals de la ciutat de San Franc que fan cançons com aquesta, Fables.


Thee oh sees - Inquiry Perpitrated
Els Thee Oh See van iniciar la seva carrera com una formació de John Dwyer per alliberar la seva potència instrumental i les seves magnífiques gravacions casolanes experimentalistes. No obstant això, en el curs de diversos discos, els thee oh sees s’han anat convertint en una banda completa.


Loquat - internal crashed
Loquat són un grup de pop amb tocs electrònics natals de la ciutat.
El grup està integrat actualment per Kylee Swenson Gordon (veu / guitarra), Christopher Lautz (bateria i cors), Christopher Cooper (teclats), Anthony Gordon (baix), i Chip Cosby (guitarra).

Actuen a San Francisco el dia 27 de febrer al local Noise Pop i per quan sortirà

L'escena alternativa de Chicago

I amb la coneguda cançó del gran Herbie Hankock “Watermelon”, com sempre, a laterminal entrem a la música de Chicago.

The singleman affair - good to be with you again
Meditant a casa seva The Singleman affair sorgí en busca d’una nova perspectiva i mètode de gravació de les cançons que el van portar a una creació de música molt psicodèlica. És una música que fuig de qualsevol etiqueta comercial i s’endinsa en les harmonies més experimentalistes buscant dissonàncies i distinció.

Joan of Arc - flowers
Aquest segon grup són els Joana d'Arc, una banda nord-americana d'indie rock de la ciutat que es van formar l’any 1995, després de la ruptura de Cap'n Jazz.
El cantant Tim Kinsella ha estat l'únic membre permanent del grup, també ha gravat a més a més, com a solista. Joana d'Arc són coneguts per l’ús de electrònica en les seves cançons.


Ghosts and Vodka
Aquests americans més propers al rock que els altres dos són els Ghosts and Vodka. Són banda formada per Víctor Vila-real, Sam Zurick, el baixista Erik Bocek i el bateria Scott Shellhamer.
Bocek i Zurick eren membres de Joana d'Arc però ho van abandonar i es van afegir als Ghosts and Vodka. Tenen tres cd’s: Memento Mori 7" EP, Precious Blood i Addicts and Drunks.

Owls
Originalment anomenats The Civil War aquests nord-americans es fan dir Owls. Són una banda indie formada entre el 2001 i el 2002 on els seus membres han begut de la música indie més experimental del país. Són els germans Tim i Mike Kinsella (veu i bateria), juntament amb el guitarrista Víctor Vila-real i el baixista Sam Zurick.

The Smashing pumpinkins
Els coneguts The Smashing Pumpkins des que van pujar als escenaris a finals dels vuitanta, amb el seu rock que alguns anomenen grunge, han crescut molt i molt. De fet, es van separar l’any 2000, però sembla ser que fa quatre anys i escaig es van reunir per tornar a l’estudi i tocar. Tot i així, sense dos dels membres originals. El 2007 van publicar un nou àlbum, 'Zeitgeist'.

Andrew Bird

Andrew Bird va néixer a Chicago als setanta. És un músic, compositor i que, a més a més, se’l considera un multi-instrumentista per la quantitat d’instruments que apareixen en les seves melodies campestres com ara el violí, la guitarra, la mandolina o el glockenspiel.

Té una bona formació musical ja que des de ben petit, exactament dels quatre anys, va començar a tocar el violí. Al créixer doncs, Bird va estar envoltat de música clàssica que en els seus àlbums s’hi reflecteixen segons molts tocs de autors com Debussy o Ravel. També té altres influències com ara de jazz de musics com Johnny Hodges o Lester Young. A part del jazz, sobretot a Andrew Bird se l’etiqueta per ser un dels musics que destaquen en l’escena folk actual.

Avui actuen a Barcelona... els Arctic Monkeys

Al Sant Jordi Club, per presentar el seu últim disc publicat el 2009 “Humbug”. Aquest grup anglès que es va donar a conèixer a través del MySpace el 2005, confirmen la seva gran qualitat musical amb un disc més fosc i madur que els dos anteriors.