Som als anys 80 i ens trobem davant del rutilant imperi del pop sintètic, on part del rock britànic manté una actitud de resistència, tant en àmbit musical com en ideològic. La principal font dels grups alternatius que començen a aparèixer, són els segells independents, els artistes dels quals tenen el seu eco en una influent premsa musical. La descentralització permet que zones com Escòcia o ciutats com Liverpool s’hagin convertit en un pou per a nombrosos grups.És difícil que els assistents de la primera actuació pública dels Smiths com a teloners el dia 4 d’octubre de 1982 al club Hacienda de la ciutat Manchester, fossin conscients que aquells que s’estrenaven esdevindrien un dels fenòmens més destacables del pop britànic. De fet, el líder i cantant de la banda, Steven Morrissey, abans de llançar-se als escenaris ja havia provat pel seu compte trobar un forat al periodisme musical. Morrissey era un tipo solitari, un pèl narcisista, vegetarià, contradictori i força polèmic. Això de vegetarià explica aquella cançó que es titula Meat is murder.
Tot es remunta quan en unes sessions radiofòniques a la BBC els Smiths es converteixen en una banda comentada. Al 83, signen un contracte amb el segells independent Rough Trade i les dues grans cançons com This charming man o Hand in glove esdeven un total èxit. El futur dels Smith seria complicat i criticat. Els quatre elapés són The Smiths (1984), Meat Is Murder (1985), The Queen Is Dead (1986) i Strangeways, Here We Come (1987).
Els Smiths eren Morrissey (veu i escriptor de les lletres), John Maher a les guitarres que suposaria un gran recolzament, Andy Rourke al baix que finalment s’acabava de completar amb la base rítmica del bateria Mike Joyce..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada