Si aneu a Manchester per nadal podràn trobar un gran nombre de botigues dedicades a la festivitat nadalenca, on, entre milions de possibilitats a l’hora de comprar regals, trobareu un extens menú de degustacions basat en dolços nadalencs.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Manchester. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Manchester. Mostrar tots els missatges
El famós mercat de nadal de Manchester
Si aneu a Manchester per nadal podràn trobar un gran nombre de botigues dedicades a la festivitat nadalenca, on, entre milions de possibilitats a l’hora de comprar regals, trobareu un extens menú de degustacions basat en dolços nadalencs.
Manchester! VULL FESTA I MENJAR!
Manchester és un punt de trobada per a vàries cultures del món, començant per xina fins a l’amèrica llatina. Aquestes fusions culturals poden apreciar-se per la gran oferta de festivals que se celebren en aquesta ciutat. Ja sigui primavera, estiu, tardor o hivern, a Manchester sempre podrem trobar algun event músical o cultural al qual podrem assistir.
Trobem, doncs, El festival internacional de Manchester, el Festival de Jazz de Manchester, el Festival de cinema espanyol i llatino americà i finalment, el festival del qual m’agradaria parlar-vos, el festival del menjar i la beguda.
És un event nacional molt conegut que es celebra des de fa més de 10 anys. Va ser creat per Phil Jones y Chris Tomlinson, amb la intenció de mostrar a la resta del país que a Manchester es pot menjar bé. Aquest event es celebra en diferents punts de la ciutat i el podrem trobar tant a dins d’alguns locals com al mateix carrer. El programa d’aquest festival inclou la degustació de plats típics i no tant típcis, tallers per nens i sopars al “Manchester town Hall”. Tots els anys assisteixen a l’event culinari, un gran nombre de chefs famosos com Jaime Oliver, Gordon Ramsey i Bill Wyman.
Si vols més informació, la trobaràs a www.foodanddrinkfestival.com
Manchester
L’esperit pioner de Manchester va donar origen a la revolució industrial, a una revolució musical i al diari The Guardian, mentre la seva perseverança li ha servit per sobreposar-se al seu cantó més fosc i brut. A més a més, té excel·lents museus, bons restaurants i botigues estupendes.Si viatges amb nosaltres a laTerminal d’avui serà imprescindible contemplar les vistes de la ciutat des del poc visitat observatori de Godlee. Després farem una visita al barri de Northon i aprofitarem per fer-hi algunes compres, i tot seguit prendrem una cervesa al famós Bar Centro. Quan es pongui el sol, decidirem si ens bé més de gust anar a escoltar música de la mà dels grups emergents de la ciutat al Manchester Roadhouse o si preferim calçar-nos les sabates de ball per passar la nit a la discoteca Music Box.
Avui a laTerminal, viatgem a una ciutat elegant i divertida, anomenada Cottonopolis durant la revolució industrial.
ESCOLTAR EL PROGRAMA
Avui a laTerminal, viatgem a una ciutat elegant i divertida, anomenada Cottonopolis durant la revolució industrial.
ESCOLTAR EL PROGRAMA
La música alternativa dels 80
Som als anys 80 i ens trobem davant del rutilant imperi del pop sintètic, on part del rock britànic manté una actitud de resistència, tant en àmbit musical com en ideològic. La principal font dels grups alternatius que començen a aparèixer, són els segells independents, els artistes dels quals tenen el seu eco en una influent premsa musical. La descentralització permet que zones com Escòcia o ciutats com Liverpool s’hagin convertit en un pou per a nombrosos grups.És difícil que els assistents de la primera actuació pública dels Smiths com a teloners el dia 4 d’octubre de 1982 al club Hacienda de la ciutat Manchester, fossin conscients que aquells que s’estrenaven esdevindrien un dels fenòmens més destacables del pop britànic. De fet, el líder i cantant de la banda, Steven Morrissey, abans de llançar-se als escenaris ja havia provat pel seu compte trobar un forat al periodisme musical. Morrissey era un tipo solitari, un pèl narcisista, vegetarià, contradictori i força polèmic. Això de vegetarià explica aquella cançó que es titula Meat is murder.
Tot es remunta quan en unes sessions radiofòniques a la BBC els Smiths es converteixen en una banda comentada. Al 83, signen un contracte amb el segells independent Rough Trade i les dues grans cançons com This charming man o Hand in glove esdeven un total èxit. El futur dels Smith seria complicat i criticat. Els quatre elapés són The Smiths (1984), Meat Is Murder (1985), The Queen Is Dead (1986) i Strangeways, Here We Come (1987).
Els Smiths eren Morrissey (veu i escriptor de les lletres), John Maher a les guitarres que suposaria un gran recolzament, Andy Rourke al baix que finalment s’acabava de completar amb la base rítmica del bateria Mike Joyce..
Propostes per gaudir de Manchester
El Manchester Bhoemi
Trobaràs les millors botigues independents de la ciutat al 
Northern Quarter. És del millor de Manchester en quant a creativitat, amb boutiques, botigues de discs i art contemporani. A més no et pots perdre l’Affleck’s Palace, quatre plantes de botigues independents i alternatives. Pren-te una copa a l’àtic i gaudeix de les vistes de la ciutat.
Després de passejar pel barri, no estan gens malament els bars de Northern Quarter. Prova el Dry Bar, molt de Manchester, i lloc de trobada dels joves de la ciutat, o Matt and Phred’s, on podràs gaudir del jazz en viu i el bon menjar.
Alguns museus
L’Imperial War Museum North és un museu que explora l’impacte dels conflictes moderns sobre les persones i la societat. Tot i que és un museu força reconegut, i de caire pacifista en un principi, si no t’interessen les exposicions sobre tancs i metralladores, es prescindible.
Tot i això, l’edifici espectacular és de l’arquitecte Daniel Libeskind, i aconsegueix ser un símbol d’un món espatllat pel conflicte.
També és destacable el Museu d’Història de la ciutat, amb abundants peces egípcies i el Manchester Art gallery, d’exposicions contemporànies força destacables, entre d’altres museus.
Northern Quarter. És del millor de Manchester en quant a creativitat, amb boutiques, botigues de discs i art contemporani. A més no et pots perdre l’Affleck’s Palace, quatre plantes de botigues independents i alternatives. Pren-te una copa a l’àtic i gaudeix de les vistes de la ciutat.Després de passejar pel barri, no estan gens malament els bars de Northern Quarter. Prova el Dry Bar, molt de Manchester, i lloc de trobada dels joves de la ciutat, o Matt and Phred’s, on podràs gaudir del jazz en viu i el bon menjar.
Alguns museus
L’Imperial War Museum North és un museu que explora l’impacte dels conflictes moderns sobre les persones i la societat. Tot i que és un museu força reconegut, i de caire pacifista en un principi, si no t’interessen les exposicions sobre tancs i metralladores, es prescindible.
Tot i això, l’edifici espectacular és de l’arquitecte Daniel Libeskind, i aconsegueix ser un símbol d’un món espatllat pel conflicte.
També és destacable el Museu d’Història de la ciutat, amb abundants peces egípcies i el Manchester Art gallery, d’exposicions contemporànies força destacables, entre d’altres museus.
Ara em ve de gust anar a... Manchester
Ja és hora d'anar pensant en Setmana Santa, i nosaltres hem buscat vols per aquestes festivitats: sortint el dia 26 de març i tornant el 31. Amb Lufthansa, ens surt per 255€. Amb una escala a Munich, tant en l’anada com en la tornada.
El que sona a Manchester
M People
Mike Pickering, qui va fundar el grup dels M people, també va ser membre de Factory Records i destacà com a DJ. Paul Heard, un altre component del grup, va ser membre de la banda d’àcid jazz Ace of Clubs i Shovell, el tercer, també participà en un altre grup abans de M People. Heather Small és la cantant que fa destacar el grup i esdevé la seva ànima. Els M People, fundats als noranta fins avui, la seva música s’impregna sobretot de música electrònica i en especial del house.
New order
Aixecant-se de les cendres del grup de punk Joy Division, els New Order van triomfar després de la tragèdia i van emergir com una de les bandes més influents i aclamades de la dècada dels 80. La seva música abasta les textures electròniques i es barreja amb l’estètica new wave tot creant una música de ball delitosa. New Order, oficialment es remunten al 76, quan el guitarrista Bernard Sumner (abans Albrecht) i el baixista Peter Hook, - inspirats en una recent actuació de Sex Pistols – anuncien les seves intencions de formar una banda pròpia.
Underworld
Underworld és un grup d'electrònica del Karl Hyde i Rick Smith que han gravat junts des dels 80. A tall anecdòtic, destacar que l’any 2008 Underworld va participar en un àlbum anomenat "Songs for Tibet”, que és una iniciativa per donar suport al Tibet, i subratllar la situació de drets humans en aquest indret. L'àlbum es va publicar el 5 d'agost a través d'iTunes i el 19 d'agost a les botigues de música de tot el món.
Buzzcocks
Són una banda de punk rock formada a la dècada dels 70, època que va veure néixer aquest moviment musical que buscava tornar el rock als seus orígens bàsics, deixant de banda el virtuosisme que caracteritzava la major part dels artistes i grups del moment. La seva combinació d’entre el so estrident de les guitarres, l’agressivitat rítmica i la seva l'energia van col·locar els Buzzcocks al costat dels Ramones, com un dels primers grups punk-pop de la història influenciats tant pels Sex Pistols, pels Velvet Underground o els The Who.
Happy Mondays
El nom prové de la cançó "New Order Blue Monday". Són una banda de rock alternatiu formada als vuitanta a Manchester. Als seus concerts utilitzen riffs i lletres d'altres grups i les barregen amb la seva música. Des que van començar fins aleshores, han publicat uns 12 cd's.
Mike Pickering, qui va fundar el grup dels M people, també va ser membre de Factory Records i destacà com a DJ. Paul Heard, un altre component del grup, va ser membre de la banda d’àcid jazz Ace of Clubs i Shovell, el tercer, també participà en un altre grup abans de M People. Heather Small és la cantant que fa destacar el grup i esdevé la seva ànima. Els M People, fundats als noranta fins avui, la seva música s’impregna sobretot de música electrònica i en especial del house.
Aixecant-se de les cendres del grup de punk Joy Division, els New Order van triomfar després de la tragèdia i van emergir com una de les bandes més influents i aclamades de la dècada dels 80. La seva música abasta les textures electròniques i es barreja amb l’estètica new wave tot creant una música de ball delitosa. New Order, oficialment es remunten al 76, quan el guitarrista Bernard Sumner (abans Albrecht) i el baixista Peter Hook, - inspirats en una recent actuació de Sex Pistols – anuncien les seves intencions de formar una banda pròpia.Underworld
Underworld és un grup d'electrònica del Karl Hyde i Rick Smith que han gravat junts des dels 80. A tall anecdòtic, destacar que l’any 2008 Underworld va participar en un àlbum anomenat "Songs for Tibet”, que és una iniciativa per donar suport al Tibet, i subratllar la situació de drets humans en aquest indret. L'àlbum es va publicar el 5 d'agost a través d'iTunes i el 19 d'agost a les botigues de música de tot el món.Buzzcocks
Són una banda de punk rock formada a la dècada dels 70, època que va veure néixer aquest moviment musical que buscava tornar el rock als seus orígens bàsics, deixant de banda el virtuosisme que caracteritzava la major part dels artistes i grups del moment. La seva combinació d’entre el so estrident de les guitarres, l’agressivitat rítmica i la seva l'energia van col·locar els Buzzcocks al costat dels Ramones, com un dels primers grups punk-pop de la història influenciats tant pels Sex Pistols, pels Velvet Underground o els The Who.Happy Mondays
El nom prové de la cançó "New Order Blue Monday". Són una banda de rock alternatiu formada als vuitanta a Manchester. Als seus concerts utilitzen riffs i lletres d'altres grups i les barregen amb la seva música. Des que van començar fins aleshores, han publicat uns 12 cd's.Oasis vs Blur
Qui són millor? Oasis o Blur? 
Aquesta senzilla pregunta va donar inici a una de les batalles més conegudes del Britpop, la música que va ser la banda sonora del Regne Unit dels 90, quant grups considerats alternatius van evolucionar fins a convertir-se en carn de llistes d’èxit, i els diaris omplien portades amb les seves rivalitats.
La rivalitat comenta el 1995, en una entrevista a la televisió francesa on Noal Gallaher, dels Oasis, pixa fora de test (és ben comú dels Oasis voler crear polèmica) i diu “espero veure que dos integrants de Blur morin de sida”. La batalla havia començat.
Oasis decideix treure el seu nou single “Roll Whit it” el 24 d’Abril del 1995, i els Blur decidissin avansar una setmana el llançament del seu nou single “Country house”. Finalment va arribar el dia més esperat per tot el Regne Unit, el 20 d’Agost del mateix any 1995, quant la BBC publicava la llista de les cançons més venudes. Blur guanyava la batalla, havia venut 274,000 copies del “Country House”, mentre que Oasis en venien 216.000.
La guerra no s’acaba aquí, al setembre de 1995, Blur treu a la venda el seu album "The Grate Escape", i aconsegueixen les primeres posicions en les llistes de popularitat. Semblaven els reis del Britpop, però la venjança dels Oasis s’apropava.
Un mes després, sortia a la venda el disc dels Oasis “(What’s the Story) Morning Glory?”, que arribà a ser el disc més venut de la historia de la música al Regne Unit per Carrere del “Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band” dels Beatles.
Un altre cop dels Oasis va ser un concert que van fer a Knebworth, que es considera que és el que ha mobilitzat més gent de tota la història del rock de Gran Bretanya. 1 de cada 20 anglesos van voler comprar-ne entrades, però tant sols van poder apreciar-lo 250,000.
Seguidament el cantant dels Blur, Damon, va entrar en una greu depressió, i el grup va voler evitar la pressió dels mitjans retirant-se una anys per madurar nous sons i torbar un camí per seguir com a formació.
Mentrestant, els Oasis trepen el disc “Be Here Now”, destrossat per la crítica I decepcionant pels fans.
Aquesta senzilla pregunta va donar inici a una de les batalles més conegudes del Britpop, la música que va ser la banda sonora del Regne Unit dels 90, quant grups considerats alternatius van evolucionar fins a convertir-se en carn de llistes d’èxit, i els diaris omplien portades amb les seves rivalitats.La rivalitat comenta el 1995, en una entrevista a la televisió francesa on Noal Gallaher, dels Oasis, pixa fora de test (és ben comú dels Oasis voler crear polèmica) i diu “espero veure que dos integrants de Blur morin de sida”. La batalla havia començat.
Oasis decideix treure el seu nou single “Roll Whit it” el 24 d’Abril del 1995, i els Blur decidissin avansar una setmana el llançament del seu nou single “Country house”. Finalment va arribar el dia més esperat per tot el Regne Unit, el 20 d’Agost del mateix any 1995, quant la BBC publicava la llista de les cançons més venudes. Blur guanyava la batalla, havia venut 274,000 copies del “Country House”, mentre que Oasis en venien 216.000.
La guerra no s’acaba aquí, al setembre de 1995, Blur treu a la venda el seu album "The Grate Escape", i aconsegueixen les primeres posicions en les llistes de popularitat. Semblaven els reis del Britpop, però la venjança dels Oasis s’apropava.
Un mes després, sortia a la venda el disc dels Oasis “(What’s the Story) Morning Glory?”, que arribà a ser el disc més venut de la historia de la música al Regne Unit per Carrere del “Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band” dels Beatles.
Un altre cop dels Oasis va ser un concert que van fer a Knebworth, que es considera que és el que ha mobilitzat més gent de tota la història del rock de Gran Bretanya. 1 de cada 20 anglesos van voler comprar-ne entrades, però tant sols van poder apreciar-lo 250,000.
Seguidament el cantant dels Blur, Damon, va entrar en una greu depressió, i el grup va voler evitar la pressió dels mitjans retirant-se una anys per madurar nous sons i torbar un camí per seguir com a formació.
Mentrestant, els Oasis trepen el disc “Be Here Now”, destrossat per la crítica I decepcionant pels fans.
Actualment
Després que els Blur fessin una pausa des del 2003 fins el 2009, van tornar-se a ajuntar per fer algun concert. Ara plantegen treure un nou disc.
Després que els Blur fessin una pausa des del 2003 fins el 2009, van tornar-se a ajuntar per fer algun concert. Ara plantegen treure un nou disc.
El 28 d’Agost de l’any passat, els Oasis es separaven en una disputa entre els dos germans Gallagher, que són el cantant i guitarrista dels Oasis.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)