A SAN FRANCISCO... MARISC!

El pont del Golden Gate se situa a l’entrada de la bahia que és responsable d’algunes de les especialitats culinàries que es poden degusta a San Francisco. Una de les activitats més típiques d’aquesta ciutat és anar al moll, on es poden degustar diferents especialitats de marisc.

Un dels plats més típics de San Francisco és el “Clam Chowder”, que és una crema de marisc on l’ingredient principal són les cloïsses.

El pa típic de San Francisco es diu “sourdough bread” i és característic d’aquesta ciutat perquè la seva elaboració és molt complicada, gairabé impossible, si no es compte amb el clima del que disposen. El gust és més aviat agre.

Un altre producte de la zona és , per exemple, el “dungeness crab”, que elaboren de moltes maneres, ja sigui en forma de rollito (semblant al conegut rollito de primavera).

San Francisco

Molts diuen que la ciutat de San Francisco (o Sant Francisco) és una excepció dins els Estats Units ja que el seu tarannà s’assembla més a una ciutat Europea com Berlín que no pas a altres grans metròpolis Americanes com Nova York o Washington. Durant la propera mitja hora intentarem descobrir si això es veritat fent un viatge a Sant Francisco, anomenada també The City That Knows How (la ciutat que sap com).
Començarem el nostre passeig per la llibreria Bookstore del carrer Valencia per descobrir les últimes literàries de la ciutat, i seguirem per l’exòtic carrer Missin Street fins arribar Haight Ashbury, una de les botigues de pírcings i tatuatges més famoses de la ciutat. Si vols, hi haurà temps de fer-se un tatuatge o pírcing i caminar per carrers com Hervy’s, on es conserva l’esperit hippie dels 60. Per acabar el dia, no hi ha res millor que admirar el Golden Gate cobert per la típica i espessa cortina de boira mentre el sol es pon al costat del Golden Gate.
Avui a laTerminal ens endinsem a la ciutat dels tramvies i els carrers empinats, on es parla de llet de soja i menjà vegetarià, i es balla al ritme dels The Mammas and the Papas.

ESCOLTAR EL PROGRAMA

La generació “beat”

Viatgem als any 50 per parlar de la generació beat. La societat està afectada per la depressió econòmica, la Segona Guerra Mundial i l’amenaça de la bomba atòmica. És llavors quan a Sant Francisco es comença a formar la generació beat, del provinent del terme anglès beten down (derrotat).

Què és la generació beat?
És un moviment social i literari que apareix de la ma de Jack Kerouac, Neal Cassidy, Allen Ginsberg i William S. Burroughs.
El terme arribà a utilitzar-se de tal manera, que el 1959 Jack Kerouac considerà necessari corregir públicament l'abús d'aquesta denominació en els mitjans de comunicació, ja que l'usaven amb les connotacions de "totalment vençut", o fracassat, o en el sentit de "ritme". Kerouac intentà mostrar el sentit correcte de beat tot suggerint-ne la relació amb paraules com "beatitud" i "beatífic", connexió que s'explicava perquè els ideals del moviment beat anaven lligats amb la consciència orientada a la comprensió del pensament oriental, cap a pràctiques de meditació, etc. Aquesta "redefinició" que Kerouac feia del mot pretenia orientar-lo cap a imatges simbòliques de l'estil de la derrota o foscor necessàries, precedents a l'obertura a la llum i la supressió de l'ego que porten a la il·luminació religiosa.

Colors like no other

Amb l’eslògan comercial de Colors like no other, la gama de pantalles Sony Bravia ens té ben acostumats, des de fa uns quants anys, a tot un seguit de campanyes televisives espectaculars per recordar-nos que si la cosa va de colors, ells en són els amos.

La història d’aquests fabulosos anuncis comença a la ment del creatiu argentí Juan Cabral, de l’agència publicitària londinenca Fallon, que idea una campanya titulada Bouncy Balls per presentar la nova generació de televisors de marca japonesa Sony.
L'anúnci, dirigit pel fotògraf danès Nicolai Fuglsig, es va rodar el Juliol del 2005 als empinats carrers de San Francisco i en el rodatge es van utilitzar més de 250.000 boles de colores. El pressuposto va supera els 25 milions d'euros euros.
Tot el que es pot veure a l’anunci és el que hi ha: res d’efectes especials. Les 250.000 pilotes saltaven carrers avall observades per 7 càmeres superlentes que agafaven plans des de diferents angles en un gran exercici de precisió i coordinació. Els membres de l’equip estaven protegits convenientment amb cascos i escuts protectors per evitar cops imprevistos.
L’objectiu era crear un fort impacte visual per transmetre un missatge senzill: “Els nous televisors reprodueixen el millor color possible”
L’anunci va ser premiat al Festival de Cannes de 2006 amb el Lleó d’Or.

La música que acompanya l'anúnci és Heartbeats de Knif, versionada per José Gonzalez.

Ara em ve de gust anar a San Francisco

Amb els vols de la companyia American Airlines, viatjar a San Francisco val uns 1000€ d’anada i 1000€ de tornada.

Des dels Creedence Clearwater Revival fins a The Dodos

Després de l’arribada dels escriptors i artistes dels 50, de la cultura moderna de cafeteries i l’agitació social dels 60, San Francisco es converteix en un epicentre d’activisme liberal i pugen als escenaris els Creedence Clearwater Revival, banda dels seixanta liderada per per John Fogerty.

Spencey Dude & The Doodles - if this fellings end
Cançons com aquesta que sentim if this fellings end, o d’altres com flirting o maybe bonnie són unes de les moltes cançons amb què els Spencey Dude & the doodles han anat fent créixer l’escena més alternativa i sobretot, la més petita de la ciutat. Al seu msypace han penjat tres o quatre concerts que faran des d’aquest mes fins l’abril als bars més indies de la ciutat com ara el Noise Pop reconegut a la ciutat.


The dodos - fables
Se’ls consideren del gènere Noise Rock o Folk psicodèlic però també es parla que pertanyen al que s’anomena New Weird America o Freak Folk que és un terme que va prendre importància a meitat de la dècada del 2000 per aglutinar alguns músics nord-americans contemporanis de folk, folk-rock i àcid folk com serien Devendra Banhart o Animal Collective. The Dodos és un grup de músics experimentals de la ciutat de San Franc que fan cançons com aquesta, Fables.


Thee oh sees - Inquiry Perpitrated
Els Thee Oh See van iniciar la seva carrera com una formació de John Dwyer per alliberar la seva potència instrumental i les seves magnífiques gravacions casolanes experimentalistes. No obstant això, en el curs de diversos discos, els thee oh sees s’han anat convertint en una banda completa.


Loquat - internal crashed
Loquat són un grup de pop amb tocs electrònics natals de la ciutat.
El grup està integrat actualment per Kylee Swenson Gordon (veu / guitarra), Christopher Lautz (bateria i cors), Christopher Cooper (teclats), Anthony Gordon (baix), i Chip Cosby (guitarra).

Actuen a San Francisco el dia 27 de febrer al local Noise Pop i per quan sortirà