La generació “beat”

Viatgem als any 50 per parlar de la generació beat. La societat està afectada per la depressió econòmica, la Segona Guerra Mundial i l’amenaça de la bomba atòmica. És llavors quan a Sant Francisco es comença a formar la generació beat, del provinent del terme anglès beten down (derrotat).

Què és la generació beat?
És un moviment social i literari que apareix de la ma de Jack Kerouac, Neal Cassidy, Allen Ginsberg i William S. Burroughs.
El terme arribà a utilitzar-se de tal manera, que el 1959 Jack Kerouac considerà necessari corregir públicament l'abús d'aquesta denominació en els mitjans de comunicació, ja que l'usaven amb les connotacions de "totalment vençut", o fracassat, o en el sentit de "ritme". Kerouac intentà mostrar el sentit correcte de beat tot suggerint-ne la relació amb paraules com "beatitud" i "beatífic", connexió que s'explicava perquè els ideals del moviment beat anaven lligats amb la consciència orientada a la comprensió del pensament oriental, cap a pràctiques de meditació, etc. Aquesta "redefinició" que Kerouac feia del mot pretenia orientar-lo cap a imatges simbòliques de l'estil de la derrota o foscor necessàries, precedents a l'obertura a la llum i la supressió de l'ego que porten a la il·luminació religiosa.

L'etern poeta

Cançons com Suzanne, A thousand kisses deep, take this waltz, Every body knows són unes de les mil cançons amb què Leonard Cohen músic i poeta ha captivat tants i tants cors.

Leonard Cohen apassionat pel poeta espanyol Lorca, aquest mes de setembre va omplir el Palau Sant Jordi amb un públic de gairebé 14.000 que amb la seva veu profunda va fer emocionar amb cançons com Suzanne que tan sols sentir els primers acords feia esclatar un munt de llàgrimes. La veu de l’etern amant va demostrar un cop més, que tot i tenir 75 encara es podia fer música com la que va fer.

Leonard Cohen va néixer el setembre de 1934 a Montreal i al llarg del segle XX i XXI s’ha convertit en amb un autor que representa la unió per l’excel·lència de la música i la paraula. Conegut com a cantantautor es va donar a conèixer l’any 1968 The Songs of Leonard Cohen, que començava amb la bellíssima cançó que parla de la dona d’un amic, Suzanne o d’altres com The stranger song que l’autor espanyol Nacho Vegas sovint en fa una versió en castellà als seus concerts. Després del songs of leonard cohen, el músic publicarà nou cd’s més.





En una entrevista al país de fa tres anys, se li preguntava per la seva gran admiració per a la poesia espanyola, i en particular amb García Lorca

Cohen diu: Lorca encara encara viu, viu a Nova York ja que mai va tornar a Espanya. Se’n va anar un temps a Cuba però ha tornat a la ciutat. Està cansat dels gitanos i està cansat del mar. No suporta tocar la seva vella guitarra ja que tan sols té un to. Es va dir que l’havien matat però no és veritat, ja que viu a en Nova York tot i que no li agrada.

A continuació la cançó versionada a través del poema de Lorca, Take this waltz.

Veu de Leonard Cohen amb el poema de "A thousand kisses deep"