Deixa't endolcir per Viena...

Antigament, va ser la joia més brillant de la corona dels Hasbourg, i avui en dia, segueix sent una ciutat de cultura, classe i bellesa, famosa per la seva opera i música clàssica. Però més enllà d’aquesta tradició, hi ha cabuda per l’art experimental, el menjar internacional i una vida 100% ecològica.
És imprescindible visitar el Leopold museum, i contemplar l’obre de Schiele per enriquir-se de d’impressionisme Austríac. No ens em de perdre tampoc, l’oportunitat de fer un cafè al pati del MueseumsQuartier, l’espai cultural més gran del món, de 60.000 metres quadrats.
Si el temps de tardor ens ho permet, podrem prendre una mica el sol. Aquesta època de l’any és una de les millors per visitar la ciutat, pel to misteriós i decadent que adquireix quan cauen les fulles dels extensos espais verds que l’omplen. Quan cau el sol, i després de sopar o prendre alguna cosa a un Beisln, a un pub, l’oferta d’oci nocturn és extensa i contraposada: el Flex, la discoteca amb més renom de la ciutat ens ofereix sessions amb dj de fama internacional, mentre que el Cor de nens de Viena actua a la Capella Real. Decidir ja es cosa teva.
Art de avantguarda i reciclat obligatori a la capital d’Àustria, d’1 milió i mig d’habitants que es mouen amb bicicleta i a ritme de Vals per tota la ciutat.
Avui a laTerminal, parlem de Viena.

ESCOLTAR EL PROGRAMA

El vals d'Strauss, Chopin i Lorca

El vals troba els seus inicis amb el gran Strauss que va ser qui va fundar aquesta forma musical que tan i tan predominà en els ambients aristòcrates. És una dansa considerada popular i de saló escrita en compàs de tres per quatre. El ball es fa popular a la ciutat durant a les acaballes del segle XVIII. I després del Congrés de Viena celebrat el 1814, l’estil es difon per tot Europa.

El seu origen es troba en les danses anomenades walzerische Tänze (deutsche Tänze, wiener Tänze, ländler, etc) d’origen austrobavareses.
Té una manera molt peculiar de ballar que consisteix en què la parella enllaçada es desplaça, donant voltes cap a l'esquerra o cap a la dreta, gairebé fent lliscar els peus per terra, en un figura de sis passos.
- El vals vienès
És un vals molt popular, que contrasta amb el cerimonial rígid d’altres tipus de vals, com podrien ser el vals anglès.


LORCA I EL SEU VALS VIEANÈS
Federico Garcia Lorca descrivia i idealitzava a la perfecció l’elegància i el romanticisme de Viena amb el poema “Pequeño Vals Vienés”. És un poema recollit en el poemari “Poeta en Nueva York”, escrit entre el 1929 i 1930 i publicat el 1940, quatre anys després de la mort del poeta.
“Pequeño Vals Vienés” és un poema surrealista, on Lorca ofereix una història romàntica d’amor ideal, però no és correspost.

La cantautora Ana Belén musicava el poema (amb canvis d’estructura i variacions) en un disc anomenat “Lorquiana”.

El tercer home

El tercer home ( The Third Man) és una pel·lícula anglesa dirigida per Carol Reed l’any 1949.
- Argument
La pel·lícula ens situa a la postguerra. Un escriptor nord-americà de novel·les policíaques anomenat Holly Martins (interpretat per Joseph Cotten) arriba a Viena per descobrir que el seu millor amic Harry Lime (Orson Welles) ha mort en un estrany accident de trànsit. El cap de la policia militar britànica li insinua que el seu amic s'havia barrejat en la trama del mercat negre de penicil·lina. Holly intentarà esbrinar què s'amaga realment darrere de la mort del seu amic.

- Els antecedents
La pel·lícula, per molts qualificada com la millor pel·lícula anglesa de tots els temps, té el seu origen en una novel·la del guionista de la pel·lícula, Graham Greene. Ell volia crear una pel·lícula ambientada en la Viena de Postguerra, amb la ferma presència de les quatre potències ocupants, però en un primer moment va haver d’escriure la trama en forma de novel·la, per poder planificar millor el guió.
El llibre va ser editat, i tot i que el seu autor diu que la pel·lícula el supera, s’ha convertit en un clàssic de la literatura contemporània.

- És una bona pel·lícula per conèixer Viena,
Per la seva excel·lent fotografia en blanc i negre i els exteriors curosament seleccionats, que mostren diverses facetes de Viena, la preciosa capital austríaca al llit del riu Danubi, com la sínia (nòria en castellà) gegant del Prater.
En aquesta sínia, ara atracció turística per excel·lència, s’hi produeix una trobada entre els dos protagonistes de la pel·lícula: sentim un fragment del diàleg en que Holly Martins (Joseph Cotten) li retreu a Harry Lime (Orson Welles) les víctimes que està causant el seu tràfic de penicil·lina, i Wells li respon posant un símil amb les persones empetitides des de les alçades, com puntets. Tot això mentre donen una volta a la sínia.

La nena prodigi, Soap& Skin

Anja Plaschg, el nom real d’aquesta joveníssima artista, va créixer en un petit poble anomenat Gnaser a Estíria al sud-est, on els seus pares tenien una granja. Ha tocat el piano des que tenia sis i als 14 anys va començar els seus estudis de violí i va desenvolupar un interès en la música electrònica. Va assistir a la Universitat Politècnica de Graz per Disseny Gràfic, però no va acabar i es va traslladar a Viena poc després. Allà va estudiar art a l'Acadèmia de Belles Arts de la classe magistral de Daniel Richter, però als 18 anys se’n va anar i tampoc va acabar. I és que artistes de la talla com Cat Power, Björk o Nico s’han parat a escoltar aquest nou geni de la música actual.
Considerada una nena prodigi aquesta ha tret el seu primer àlbum, anomenat "Lovetune for Vacuum ", llançat el març de 2009. que va rebre excel·lents crítiques i es col·loca al Top 10 d'Àustria. L'àlbum també van arribar a posicions d'èxits a Alemanya, Bèlgica i França. Periodistes de la música s'han posat ja veure-hi una nova estrella del pop austríac.

@ Per més informació sempre podeu entrar les webs de l’autora: http://www.myspace.com/soapandskin o http://www.soapandskin.com/

A l'Adrià li ve de gust anar a Viena

Doncs si hi vols anar pel pont de la concepció, t’hauràs de rascar una mica la butxaca, a hores d’ara no hi ha masses vols low-cost (nose perquè, sembla que les bones ofertes sempre les trobin els altres). Si surts el divendres 4 de desembre i tornes el dimarts 8, et sortirà per uns 300€, a no ser que no et faci res sortir de Girona i arribar a Bratislava, que llavors el preu es redueix.

El cuiner Galofré es fon amb la xocolata

La cuina vienesa posseeix influències hongareses, jueves, italianes i txeques. El plat vienès més clàssic és el Wienerschnitzel, que és una escalopa molt gran amb una amanida de patates que es serveix tèbia.
També trobem el Tafelspitz que és bou cuinat amb verdures, vins i espècies.
També són molt típics els plats que es fan amb el que es mata quan van de caça (porc senglar) És típic barrejar-ho amb salses de fruits vermells (maduixes, del bosc...)

Trobem uan gran varietat de cafès. Abans de la segona guerra mundial – 1200 cafès a la capital. Eren l’equivalent a les “polis dels grecs”, un centre de vida social on es trobaven els intel·lectuals burgesos. Hi ha molts tipus de cafès però sobretot destaca el cafè Vienès (amb nata muntada)

També el postre tots coneixem que és el pastís conegut amb el nom de Sacher és una veritable relíquia gastronòmica (més de 175 anys). La recepta original va ser guardada en una caixa forta.
És un pastis que té dos capes de pa de pessic de xocolata que estan banyades amb melmelada d’albercoc per dins i per fora. Està cobert amb una capa de xocolata negre


Cafè Vienès
Paseig de Gràcia 132, Hotel Casa Fuster. Barcelona, 08008

Vetusta Morla

Vetusta Morla és una banda de pop originària de Madrid que canta en castellà. Després de nou anys de marxa musical, el febrer de 2008 publiquen el seu primer cd que es diu Un dia en el mundo, que ha rebut una gran acollida tant per part del públic com per la crítica especialitzada.

Concert divendres 23 i dissabte 24 a la sala razz.