Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Repàs del 2009. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Repàs del 2009. Mostrar tots els missatges

Repàs del 2009

Aquest programa especial és un petit resum de l’any, del tot personal, on parlarem del sorgiment de grans fenòmens mediàtics, però on també hi tindran cabuda pel·lícules, llibres o sèries que potser et vas perdre durant l’any passat i ara nosaltres et volem fer descobrir.

ESCOLTAR EL PROGRAMA

Pel·lícules del 2009: Los abrazos rotos

El 18 de març del 2009 s’estrena Los Abrazos Rotos, la dissetena pel·lícula del director manxec Pedro Almodovar.
Penelope Cruz (que va rebre el 2009 l’Oscar a millor secundaria per Vicky Cristina Barcelona), Lluís Homar i Blanca Portillo configuren el brillant repartiment d’aquest drama fatal i romàntic.
Parlem una mica, de forma molt breu, de la sinopsis de la pel·lícula:
El protagonista és en Harry Caine (l’actor Lluís Homar). Harry Caine és un pseudònim amb el qual firma els seus treballs literaris, relats i guions; i Mateo Blanco, el seu nom real del personatge, amb el qual viu i firma les pel·lícules que dirigeix. A l'actualitat, Harry Caine viu gràcies als guions que escriu i a l'ajuda de la seva antiga directora de producció, Judit García i de Diego, el fill d'aquesta, secretari, mecanògraf i pigall d’en Harry, que és cec.
La història de Mateo, Lena, Judit i Ernesto Martel és una història d'amor, dominada per la fatalitat, els gelos, l'abús de poder, la traïció i el complex de culpabilitat.

Pel·lícules del 2009: Gordos

El director de la pel·lícula, Daniel Sánchez Arévalo, conegut també per el seu film AZUL OSCURO CASI NEGRO, ha deleïtat a la terminal amb el seu últim llarg-metratge. El director explica que es tracta d’una pel·lícula de grassos i anota també que no és una pel·lícula que es concentri en la gordura física, sinó que tracta de gordura emocional.
Finalment, cal dir que si la pel·lícula ens agrada tant és degut a la gran traça del director a l’hora d’utilitzar la obesitat com a metàfora per parlar d’aquelles coses que ens empassem dia rere dia, que van creixent en el nostre interior i que tant ens costa expressar, atendre o fins i tot assumir.

Pel·lícules del 2009: Àgora

Àgora és una pel·lícula del director espanyol Alejandro Amenábar estrenada l’octubre del 2009. està ambientada a l’Egipte del segle IV dominada per l’Imperi Romà. Les violentes revoltes religioses a Alexandria, arriben a la destrucció de la llegendària Biblioteca. Hipàtia (és encarnada per Rachel Weisz) és la brillant astrònoma que lluita per salvar la saviesa del Món Antic. A partir d’aquí apareixen altres personatges com Orestes o el jove esclau Davo que al llarg de la pel·lícula tindrà el debat intern d’escollir entre l’amor a Hipàtia i la lliberta que podria tenir si s’unís als cristians.

El director Alejandro Amenábar diu: "D’Hipatia hem intentat contrastar tot el que se sap. Se sap molt de la seva mort, se sap molt sobre el que va significar al seu moment a la ciutat, però realment, es desconeix gran part del seu treball. En introduir tota una trama astronòmica a través del seu personatge, hem especulat sobre l’abast dels estudis d’Hipatia. Fins i tot, sobre fins on podria haver arribat la civilització antiga de no haver-se donat aquest traspàs que fou l’Edad Mitjana i la caiguda de l’Imperi Romà i de no haver-se paralitzat el món durant 1500 anys".
Finalment, cal recordar Hipàtia com una gran filòsofa que fou un símbol de la llibertat de la consciència i que lluità per salvar el coneixement i la recerca de la bellesa del món clàssic.

Séries del 2009

El moment de la televisió està de caiguda, la publicitat ha perdut poder, s’ha fragmentat l’audiència, l’oferta etc. Com també en la música i en molts altres aspectes, com a víctimes del progrés i de la transformació, la televisió haurà de buscar noves formes d’innovar.
De moment, el 2010 se’ns presenta com un any on hi predominaran les mini sèries de luxe. Serà un any de febre pels seguidors de la sèrie “Lost” ja que s’estrena l’última temporada i finalitza la sèrie. A més a més, hi haurà grans propostes com “Treme” del creador de la sèrie “The Wire” i “Generation Kill”, David Simon.

Sèries del 2009: In Treatment

In Treatment és una sèrie de televisió de HBO produïda per Mark Wahlberg, sobre un psicoanalista, Dr Paul Weston (interpretat per l'actor Gabriel Byrne), i les seves sessions setmanals amb els seus pacients. La sèrie està basada en una altra sèrie israeliana. Té dues temporades i la última va ser emesa l'abril de 2009 amb nous pacients, on repeteixen els psicoanalistes Paul/Gina.
És una sèrie que s’alimenta d’una gran interpretació dels actors i actrius. A més a més, a diferència de les macro produccions com Lost, la sèrie es desenvolupa gairebé íntegra en el saló o oficina del psicoanalista.

Sèries del 2009: True Blood

Vull fer coses lletges amb tu és el nom de l’opening d’aquesta sèrie que ens demostra que els protagonistes de la saga Crepuscle no són els únics vampirs que volen conviure en pau amb els humans. Aquesta sèrie està ambientada en un present alternatiu en què els no morts (que sempre han viscut entre nosaltres) surten de l’armari i s’alimenten amb un substitut de la sang deixant així tot l’univers carregat de mossegades vampiresques en un segon pla, caracteritzat sobretot pels jocs sexuals. D’altra banda, l’aparició dels vampirs a la societat, hi aporta una nova droga, la sang de vampir o “true blood”.
La sèrie, creada per Alan Ball, ha estat un gran èxit al canal de pagament nord-americà HBO i ha estat tant adictiva com la sang de vampir al canal Cuatro, on enguany se’ns hi presentarà la segona temporada.

Sèries del 2009: The Big Bang Theory

The Big Bang Theory és la sitecom per excel·lència en l’actualitat. Si algú creia que aquest gènere havia quedat enterrat per produccions de major pressupost, estava del tot equivocat. Aquesta sèrie neix el 2007 a la cadena de televisió CBS, dels Estats Units, però aquí es va donar a conèixer l’any 2009 perquè Antena 3 va començar a emetre-la al Maig.
Els protagonistes són Leonard i Sheldon, dos joves físics brillants que comparteixen treball i apartament a Califòrnia. Tot i ser superdotats, les seves habilitats no són útils per interactuar amb gent normal i corrent, ni per triomfar amb les dones. Juntament amb els seus dos amics Howard i Rajesh, ens descobreixen un univers friki ple de referències a la cultura pop.

Discs del 2009

La velocitat com a punt de fuga d’aquesta última dècada on el món de la música, ha crescut moltíssim. Per una banda, ha nascut durant aquesta primera dècada el que d’alguna manera anomenem l’estudi personal a casa. Gràcies als avenços de la tecnologia informàtica, que seria el cas del Cubase per exemple, ha permès que la música es creï des d’una nova perspectiva, és a dir, a través d’ordinador.

Ara per ara, qualsevol que tingui quatre instruments i sàpiga una mica de què va la cosa, ja pot gravar una cançó i si anem més enllà, fins i tot un cd. Això es veu cada cop més, i no només al nostre país sinó a tot arreu, que estan naixent molts grups que es donen a conèixer a través del myspace. Potser el drama ara està que hi ha massa gent lluitant per vendre cd’s quan ara per ara, no és la manera. Tenint programes com l’Spotify o altres de descàrrega, permeten que qualsevol tingui a l’abast una gran biblioteca totalment gratuïta. Per tant, replantegem-nos quina és millor manera de difondre la música.

Discs del 2009: 1999 (o cómo generar incendios de nieve con una lupa enfocando a la luna) de Love of Lesbian

1999 (o cómo generar incendios de nieve con una lupa enfocando a la luna) és el sisè àlbum d’estudi del grup barceloní Love of Lesbian. Aquest, però, és el tercer disc en castellà, ja que fins el 2005 les lletres eren en anglès. 1999 es publica el març del 2009. El disc està plantejat com una pel·lícula , ens narra l'amor i el desamor d'una parella, Marina i Carles i el procés d'aquesta, durant un any de relació. El llibret del Cd ens va guiant, tant argumental com visualment per les localitzacions on va succeint la trama. “1999” és un disc més viu que els anteriors, amb temes ballables, amb més sintetitzadors i una producció més enriquida. A més en el disc han contat amb la col·laboració, entre d'altres , de Sidonie, The New Raemon, Carlos Cros, Zahara, San Pedro, Standstill i Ricky Fakner.

Discs del 2009: Past Masters dels Beattles

La cruel espera per els fans dels Beattles ha arribat a la seva fi. Des del 9 de setembre Apple Corps i Emi Music han presentat tot els àlbums d’aquests déus del pop-rock en format remasteritzat. La extensa discografia dels Beattles es reuneix ni més ni menys que en 14 àlbums d’estudi, incloent el volum doble de Past màsters en format ecopack, amb textos i fotografies inèdites i amb un arxiu Quicktime que reprodueix un mini documental en què apareixen imatges i converses entre els membres del grup. Tot plegat a un preu mòdic de 25, 95 euros a la mateixa Fnac que tots coneixem.

Discs del 2009: [Wilco the album], de Wilco

Quinze anys de carrera i els Wilco treuen el seu setè treball, un disc que potser depèn de quins seguidors de la banda no li ha acabat de fer el pes. Després de grans obres com el Yankee Hotel Foxtrot de l’any 2002, han arribat Wilco the album amb dotze cançons que parlen del moment dolç de la seva vida que estan vivint. El cantant Jeff Tweedy diu: "...crec que podria dir que és un del moments més tranquils, hi va haver altres moments així als noranta i anteriors també i has de tenir en compte que quan s’està creant una banda sempre hi ha canvis i els canvis poden crear algunes tensions però diria que sempre hi ha hagut moments tranquils...”
Sàpigues que el primavera sound del mes maig ja ha posat al cartell que els Wilco hi apareixeran.

Literatura del 2009

És diu que per conèixer món no fa falta viatjar, que tant sols és necessari un bon llibre i una mica de temps per poder llegir, per començar a moure’s i conèixer nous horitzons. I de fet, és ben cert que una bona manera de fugir ben lluny, per uns instants, del lloc, moment i persona que som, és un bon llibre. Fem doncs, un recull dels millors llibres, dels millors viatges del 2009.

Literatura del 2009: La saga Milenium de Stick Larsson

Stick Larsson i la seva saga Milenium, protagonitzada per Lisbeth Salander han estat la notícia de l'any pel que fa a la literatura. Les seves obres es caracteritzen per una acció constant i una definició de personatges molt acurada. L'autor aconsegueix mantenir l'atenció del lector en tot moment. Això és un gran mèrit si tenim en compte que en els seus llibres trobarem molta informació però sempre sense perdre de vista els nuclis temàtics.
Cal esmentar també els llibres que han arribat a la gran pantalla. Els homes que no estimaven a les dones i la noia que somiava amb un llumí i un bidó de gasolina han resultat ser un gran èxit.

Literatura del 2009: Anatomía de un instante de Javier Cercas

L’editorial Mondadori ha tingut l’honor de publicar l’últim llibre de l’escriptor, traductor i columnista del diari el País Javier Cercas. Anatomía de un instante és un assaig històric que disecciona a la perfecció el cop d’estat de Tejero el 23-F. L’autor volia escriure una novel·la, però després de reunir tota la informació possible d’aquell fet, es va adonar que cap ficció podia fer justícia al material que tenia entre mans. Per tant, amb un coneixement absolut de les fonts documentals i un magistral domini de les eines i recursos de narrador, aconsegueix crear un llibre fascinant, la millor crònica d’una jornada decisiva. Sens cap dubte, és l’obra fonamental de la transició espanyola. A més a més, el més venut en la categoria de no ficció en castellà del Sant Jordi passat.

Literatura del 2009: Tobias Wolff

Tobias Wolff és un escriptor nord-americà que és mou en el camp de la ficció i les memòries tot i ser especialista en el relat breu i les novel·les. És considerat un escriptor que forma part del “dirty realism” com també hi forma part el seu amic Raymond Carver, que n’és el màxim representant.
El llibre que us portem l’equip de laTerminal és “Aquí comença la nostra història” format per un recull de contes perfectes per a entrar al seu món. Són uns contes d’aparença gris i ordinària però que presenten vides anònimes que sobreviuen en la rutina amb una pesada carga d’esperances i promeses falses.

Teatre del 2009

La crisi ha estat la principal preocupació del 2009, però a la terminal no estem d'acord amb l'actitud de fatalitat que s'ha apoderat de tothom. Som un programa cultural i que es podria considerar alternatiu i, pel que fa a un dels nostres sectors preferits, el teatre, direm hem gaudit d'un any fantàstic!

Teatre del 2009: La casa de Bernarda Alba de Lluís Pascual

Aquells que hagin estat fidels seguidors nostres hauran notat ja la devoció que sent l'equip d'aquest programa per Federico Garcia Lorca. Aquest artista de la paraula del segle XX ha estat recordat durant el 2009 per la fantàstica representació de la casa de Bernarda Alba per part del Teatre Nacional de Catalunya. Amb un repartiment excepcional encapçalat per Núria Espert i Rosa Maria Sardà, aquesta obra dirigida per Lluís Pascual no només ha premiat a tots els ulls del seu públic, sinó que també ha guanyat 3 premis butaca; a la millor escenografia, al millor director i al del millor muntatge teatral de l'any. Jo mateix vaig ser-hi i em vaig quedar sense paraules.

Teatre del 2009: Rock’n’roll d'Àlex Rigola

Encara en cartell, els dimecres al Teatre Lliure per 24 € i 15€.
Rock'n'Roll narra una història que transcorre a Txecoslovàquia i Anglaterra entre al final de la Primavera de Praga i la caiguda del mur de Berlín. Stoppard ens parla del perill d’aferrar-se a un mite o una ideologia com a única causa vital.

Segons la crítica:
Una de les peces més intel·lectualment estimulant i emocionant del teatre de la última dècada.” (The Toronto Star)

Possiblement, el millor text de Tom Stoppard.” (The New York Times)

Teatre del 2009: Hamlet d'Oriol Broggi

Després d’haver dirigit grans clàssics com Antígona de Sófocles o el Rey Lear, el director, actor i dramaturg Oriol Broggi i la seva companyia laperla29 van tornar als escenaris l’estiu del 2009 per portar a la Biblioteca de Catalunya Hamlet, de Shakespeare. En aquest escenari, on els personatges es movien sobre un terra de sorra i els espectadors eren a tocar de l’escena, Hamlet es va mostrar més proper que mai al públic, sense perdre la solemnitat i la grandiloqüència que caracteritzen l’obra. A destacar: Julio Manrrique (l’Alex de Porca Misèria), que protagonitzava l’obra excel·lentment.