Amélie i Yann Tiersen

La gran pel·lícula francesa de Jean-Pierre Jeunet que es diu Amélie o el fabulós destí d’Amélie Poulain. És una comèdia romàntica que va ser estrenada l’any 2001. La gran qüestió de la pel·lícula, és a dir, la gran frase que encara el personatge d’Audrey autou, és que ella, Amélie, et canviarà vida [...]

Comença amb una veu en of que narra la infantesa d’Amélie, una nena que creix aïllada de la resta dels nens per decisió del seu pare. És una nena força especial perquè per exemple pateix de problemes cardíacs que consisteixen en què cada vegada que el seu pare li fa una revisió mèdica, el cor se li dispara simplement pel contacte físic.
Una altre fet, que fa que sigui una nena especial és l'ambient tibant que impera a casa degut també al caràcter inestable i nerviós de la seva mare que mor tràgicament després al caure-li damunt una turista suïcida que es tira des de l’església de Notre Dame.
Al llarg de la pel·lícula Amélie es dedicarà a conèixer tot un seguit personatges també molt excèntric i especials que ella amb la seva manera ajudarà o els hi farà la punyeta.
A més a més, amb un dels personatges, exactament Nino un noi que treballa en un túnel de terror i també en un sex-shop establirà una relació amorosa amb ella a través de fotografies trencades de fotomatóns...

Parlem ara de la seva banda sonora del famós músic Yann Tiersen.
Tiersen té una llarga discografia a part de la banda sonora d’Amélie amb cd’s com Black session, 1999. , l'Absente, 2001. C'etait ici, 2002. o Good Bye Lenin! de l'any 2003.