Cants intismistes

Com un professor detecta si el seu alumne té talent i entusiasme per l’estudi cal dir que si ens trobem davant d’Antony Hegarty hem de dir que és tot un fenomen. A través d’una entrevista al babèlia del PAIS de PABLO GUIMÓN del 31 de gener d’aquest any, el cantant d’Anthony and the johnsons explicava com encara guarda la butlleta de notes de primària on en unes observacions del professor hi va escriure amb crueltat dient que l’Antony era molt entusiasta, segons el professor, però no tenia cap talent per a la música.

El seu anterior disc (I am a bird now, 2005) són deu cançons d'una intimitat esgarrifosa cantades per una veu ambigua i commovedora. Una música que, com el seu intèrpret, pretén transcendir els gèneres. Ell mateix diu que aquest cd és com sentir-lo a ell íntimament a la seva habitació tancat .
I am a bird now, és guanyador del prestigiós Mercury Prize, és un dels més clars exemples recents d'un treball concebut per a un públic underground que es converteix de seguida en un èxit massiu. I curiosament no va ser tant la premsa com el públic i els mateixos artistes que van enfilar fins a Antony and the Johnsons a aquest èxit. Padrins com Lou Reed que, després d’assistir a un concert, es va convertir en el gran valedor d'Antony, ajudant-lo en la seva carrera discogràfica, portat de gira i convidant-lo a cantar en el seu àlbum The raven. Cal remarcar la predilecció per l’Antohny de la Isabel Coixet a les seves pel·lícules com La vida secreta de les paraules o lam seva última estrena : El mapa de del sons.
Parlant del seu nom disc, the crying light Anthony diu que volia barrejar l’estil del seu primer disc que du el nom de la banda que era més com sentir un concert en directe amb l’estil del segon més intimista. Així, acabà amb aquest cd magnífic que es com una manera de com entèn ell la naturalesa.

Per acabar, en una altra entrevista de la revista GO-MAG, el cantant ens diu: ..." Nova York ha estat un lloc crucial per a mi alhora de cuidar la meva ànima. Ha estat un lloc segur per a què el meu esperit creixés ja que és un lloc segur. Sempre des de ben petit em deien que a nova york un podia evolucionar sol i somniar ser un artista i arribar a fer el que un volgués realment fer...”