Literatura revolucionària
El període que va seguir a 1917 va ser testimoni d’un esplendor creatiu a Rússia. Inspirats pel canvi social que hi havia aleshores, els escriptors van traslladar aquells principis a les seves obres, impulsant d’aquesta manera les idees revolucionàries i estils innovadors. Però aquesta tendència va ser temporal, els bolxevics no eren entesos en la cultura, i els nous líders polítics no apreciaven la literatura a no ser que apostessin directament pels objectius del comunisme. Per tant, diem que el clima dominant que era el d’una literatura al servei del poble. Com va dir Stalin al seu moment, els escriptors són enginyers de l’ànima humana, i la seva responsabilitat és escriure de forma partidària. La dràstica reducció d’estils literaris va culminar a finals de la dècada dels anys 30 amb la creació del realisme socialista, una forma literària creada per a promoure les necessitats de l’Estat.
Moscou, espai de ficció literària amb novel·les com la clàssica de Lev Tolstói Ana Karenina que narra la tragèdia d’una dona que viola el rígid codi sexual del seu temps, un altre seria Ànimes mortes de Nikolái Gógol, Doctor Zhivago de Pasternak etc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada