La Terminal

Sumari de La Terminal nº68

2012-01-26T18:37:00.005+01:00

A La Terminal d'avui dijous 26 de gener començarem entrevistant a la Jeanine Jurado, professora de patchwork al Centre Cívic Joan Maragall. Ens explicarà en què consisteix la tècnica artística del patchowork i quines en són les particularitats.

Seguidament, al Pantalles recomanarem els millors comptes de Twitter d'humor i parlarem de tres bons programes que es van emetre fa anys a Televisió de Catalunya i ara pots recuperar al 3alacarta.

Al Quadern Musical parlarem de la moda d'incloure melodies de saxo a l'estil dels 80' en cançons de grups actuals. A més, farem un repàs a les últimes confirmacions del festival Estrella Levante SOS.

Finalment, al Redescobrint Tendències farem debat sobre l'estat de la cultura i les noves tendències en el context actual de crisi econòmica en el qual ens trobem.

Programa "Colors en sèrie".

M83

Tot això i més, a les 21h a www.radiodesvern.com

Sumari de La Terminal nº67

2012-01-19T01:06:00.001+01:00

Laia Calvo al Congo.

A La Terminal d’avui dijous 19 de gener parlarem amb la bióloga i santjustenca Laia Calvo. L’estiu del 2011 va marxar al Congo per treballar amb l’organització Help Congo, que es dedica a la reintroducció de ximpanzés a la selva. Ens explicarà la seva experiencia i algunes curiositats de la seva estada.

Please turn off.

Al Pantalles comentarem mites al voltant de la tecnología per confirmar-los o desmentir-los. És veritat que els móbils interfereixen en els aparells dels avions? S’espatlla la batería dels mòbils quan es carreguen sense que s’hagi esgotat la càrrega anterior?

Lana del Rey.

Seguidament, al Quadern Musical analitzarem el fenomen musical de la novaiorquesa Lana del Rey i comentarem la clausura de la botiga de Barcelona CD Drome.

Bento, la carmanyola japonesa.

I per acabar, al Redescobrint Tendències rebuscarem entre els japonesos de Barcelona per trovar aquella que serveixen el menjar més tradicional, lluny del sushi i el maqui.

Tot això i més avui a les 21h a www.radiodesvern.com

Àudio de La Terminal nº66

2012-01-13T20:12:00.003+01:00

12/01/12. La Terminal nº66

Sumari de La Terminal nº66

2012-01-12T01:09:00.004+01:00

Can Ginestar en la nevada del maig de 2010

Després de les festes, torna La Terminal a Ràdio Desvern. En el primer programa del 2011 coneixerem els desitjos i propòsits dels ciutadans de Sant Just sobre el poble. Propostes de millora i coses que no acaben d'anar massa bé del nostre poble de la mà de gent del poble que hem parat pel carrer perquè ens donin la seva opinió.

Al Pantalles farem un repàs de com ha estat el 2011 tecnològicament parlant. Els gadgets, les empreses i els dispositius que més han triomfant durant l'any que deixem enrrere.

Seguidament, al Quadern Musical també seguirem amb l'anàlisi del 2011 a través d'un repàs dels millors discs internacionals i nacionals que han posat banda sonora als 365 dies passats.

I per acabar el programa, al Redescobrint Tendències farem un repàs d'aquelles tendències que tenien tots els punts per triomfar durant el 2011 però no s'han instaurat per complert.

Tot això i més, dijous a les 21h a Ràdio Desvern. I en podcast i àudio!

Àudio de La Terminal nº65

2011-12-25T11:08:00.001+01:00

22/12/11. La Terminal nº65

Àudio de La Terminal nº64

2011-12-18T17:36:00.002+01:00

15/12/11. La Terminal nº64

Sumari de La Terminal nº64

2011-12-15T01:39:00.000+01:00

Avui dijous 15 de desembre reobrim La Terminal després d'una setmana de pont. A l'Entrevista parlarem amb l'Alan Fabregas, realitzador del programa del Canal 33 Òpera en Texans i responsable de les projeccions a l'espectacle Titus Andrónicus de La Fura dels Baus. A més, ha dirigit i muntat diversos videoclips de músics entre els quals destaquen Mazoni, Mishima, Ménage à trois i Miquel Abras. Amb ell repassarem la seva trajectòria professional i comentarem l'èxit de l'Òpera en Texans al 33.

Alan Fabregas de rodatge amb Jaume Pla (Mazoni)

A la secció Pantalles de l'Adrià Calvo farem un repàs d'alguns dels fracassos del sector audiovisual català d'aquesta tardor i comentarem com ha afectat al canal Cuatro l'absorció del grup Mediaset d'ara fa un any.

Aquesta setmana no podrem gaudir del Quadern Musical de la Clara Aguilar, però com cada setmana l'Albert Closas tancarà La Terminal amb el Redescobrint Tendències fent un especial de la ciutat de Nova York.

Tot això i més a les 21h al 98.1fm i a www.radiodesvern.com

Àudio de La Terminal nº63

2011-12-08T13:55:00.001+01:00

01/12/11. La Terminal nº63

Sumari de La Terminal nº63

2011-12-01T19:00:00.000+01:00

A La Terminal d'avui dijous 1 de desembre del 2011 començarem fent una entrevista a Núria Jiménez, de l'ONG Sant Just Solidari. Ella ens parlarà de la història d'aquesta associació de sant just, a més de fer un repàs pels seus principals focus d'actuació i la manera de col·laborar-hi.

Seguidament, a la secció Pantalles de l'Adrià Calvo intentarem destriar entre les dades de l'últim Estudi General de Mitjans i l'últim Baròmetre de la Comunicació per aclarir qui ha guanyat i qui ha perdut en els recents estudis d'audiència. A més, farem unes trucades al poble per conèixer quines ràdios escolten els santjustencs.

Al Quadern Musical de la Clara Aguilar, coneixerem les la vida i les veus de Maika Makovski, Cristina Rosenvinge i Joan as Police. I com cada setmana, farem un repàs a una noticia musical i escoltarem l'últim disc del grup Foster the People.

Per acabar La Terminal, al Redescobrint Tendències l'Albert Closas ens recomanarà les millors revistes online que circulen per internet, a més a més d'oferir-nos una pàgina web de vídeos.

Cristina Rosenvinge

Maika Makovski

Joan as Police

Àudio de La Terminal nº62

2011-11-25T12:26:00.001+01:00

Ja podeu escoltar el programa d'ahir dijous dia 25 de novembre. Gràcies a tots els que ens seguiu!

25/11/2011. La Terminal nº62

Sumari de La Terminal nº62

2011-11-24T18:48:00.000+01:00

Raquel de Manuel

A La Terminal de dijous 24 de novembre del 2011 començarem entrevistant la monitora de lleure, contacontes i estudiant de psicologia Raquel de Manuel. Ella ens explicarà quines són les particularitats de l'ofici d'explicar contes i d'on prové el seu interès per les narracions orals. A més, al final de l'entrevista ens explicarà una petita història.

Com cada setmana, després de l'entrevista arribarà la secció "Pantalles" de l'Adrià Calvo per parlar de com sortejar la crisi amb internet. En aquesta edició, recomanarà la xarxa social Linkedin, pàgines webs de descomptes i l'aplicació Qustodian per guanyar diners des de l'smartphone.

Al "Quadern musical" la Clara Aguilar farà un repàs per la Movida Madrileña que va trasbalsar la capital a la dècada dels 80. A més, coneixerem una pàgina web de vídeos de concerts i ens recomanarà Los Chikos del Maíz.

Per tancar el programa, l'Albert Closas ens portarà un repàs als millors cafès de la ciutat de Barcelona per passar les tardes d'hivern que s'acosten i farem un repàs per la història d'aquests establiments. I per acabar, ens recomanarà la web Drinkify.

Obama parlant de Linkedin

Cafè Federal

Almodóvar

Àudio de La Terminal nº61

2011-11-19T17:36:00.000+01:00

Ja podeu escoltar l'àudio del dijous 17/11/11.

17/11/11. La Terminal nº61

Sumari del programa d'avui 17/11/11

2011-11-17T11:30:00.000+01:00

Dissabte a les 22:30

La Terminal nº61 és un còctel d'ingredients variats. Començarem el programa parlant amb la Núria de l'Associació Noctàmbul. Aquest dissabte a les 22:30h organitzen l'últim Cabaret Artístic, un acte multi disciplinari i amb participació oberta a tothom, que s'ha convertit en un clàssic de les tardors a Sant Just. Amb la Núria repassarem la trajectòria de l'associació i coneixerem alguns detalls de l'espectacle del dissabte al Casal de Joves.

A la secció "Pantalles" de l'Adrià Calvo farem un repàs de l'estratègia de comunicació que segueixen els polítics catalans i parlarem de què són els blocs electorals i quines imposicions tenen els mitjans públics pel que fa a la cobertura de les eleccions, a més de donar uns consells per seguir la nit electoral a través de la televisió.

La Clara Aguilar obrirà el "Quadern Musical" per recomanar-nos els millors blogs on podem veure actuacions de grups en ambients i localitzacions especials i originals. També farem un repàs de les primeres incorporacions al cartell del festival Primavera Sound 2012 i coneixerem l'últim disc de la cantant Feist.

Finalment, amb farem una connexió amb la Central de l'Universitat de Barcelona. Allà s'hi ha desplaçat l'Albert Closas per parlar-nos dels actes d'ocupació i vaga d'universitaris. Coneixerem quines són les reivindicacions dels estudiants i com es va desenvolupar la nit d'ocupació el dimecres passat.

Antiga mobilització

Feist té nou disc

Debat electoral a TV3

Tots aquests continguts i més, agitats però no barrejats en La Terminal d'avui dijous 17 de novembre. A les 21h a www.radiodesvern.com i al 98.1fm. I com sempre, el divendres en aquest mateix blog.

Àudio de La Terminal nº60

2011-11-12T20:15:00.001+01:00

Ja podeu escoltar l'últim programa de La Terminal!

10/11/2011. La Terminal nº60.

Sumari del programa del dijous 10 de novembre

2011-11-10T17:30:00.000+01:00

Eduard Garrido

A La Terminal nº60 entrevistarem a Eduard Garrido, de l'Associació de Músics de Sant Just. Amb ell parlarem de les activitats que organitza aquesta entitat, comentarem l'última jam session i farem un repàs del panorama musical santjustenc.

Seguidament, a la secció "Pantalles" farem un anàlisi de l'estratègia que segueixen Rubalcaba i Rajoy a Twitter,a més de comentar els millors moments del debat televisiu de dimarts passat. Amb la Clara Aguilar obrirem el "Quadern musical" per endinsar-nos a l'Hotel Chelsea de Nova York i comentarem la pel·lícula de Martin Scorsese "George Harrison living in the material World". Finalment, l'Albert Closas ens comentarà al "Redescobrint Tendències" algunes propostes per viatjar al pont de la puríssima i a les vacances de nadal.

Hotel Chelsea

Viena al Nadal

Rubalcaba, Campo Vidal, Rajoy

Àudio del 3 de novembre

2011-11-10T17:02:00.001+01:00

Amb una mica de retard, penjem l'àudio del programa de la setmana passada:

03/11/2011. La Terminal nº59.

Sumari de La Terminal d'avui

2011-11-03T18:27:00.001+01:00

Apagallums de Cama Blanca

A l'edició nº59 de La Terminal entrevistarem a l'Aitor López, que ens parlarà dels Apagallums de Cama Blanca, el grup de dimonis de Sant Just. Amb ell coneixerem l'origen d'aquesta associació, com s'organitza una actuació i d'altres curiositats sobre el món dels correfocs.

Tot seguit, a la secció Pantalles l'Adrià ens parlarà del boom de la fotografia en els dispositius móvils gràcies a l'aplicació Instagram, a més de comentar el panorama televisiu amb la nostra particular visió. La Clara obrirà el Quadern Musical parlant de la pel·lícula Pina, comentarà que li ha semblat el primer disc de David Lynch i ens recomanarà el disc Heast de la formació noruega Kakkmaddafakka. I per tancar el programa, amb l'Albert Closas farem un anàlisi de les revistes culturals i de tendències de Barcelona per conèixer quins en són els seus punts forts i els punts febles i coneixerem la nova ràdio on-line de la revista Monocle.

Tot això i més, avui a les 21h al 98.1fm i a www.radiodesvern.com

Àudio del 27/10/11

2011-10-30T11:56:00.002+01:00

Ja podeu escoltar l'àudio de La Terminal nº58, programa emès el 27/10/11.

27/10/2011. La Terminal nº58.

Sumari del programa d'avui, rebem els Duna Pancakes

2011-10-27T17:30:00.000+02:00

Duna Pancakes

A La Terminal d'avui entrevistarem al grup de música Duna Pancakes. Ells són Quim Orriols (guitarra i veu principal), Jan Cardona (guitarra i veu), Pol Ventura (baix), Marc Fàbregas (bateria) i Alan Prieto (clarinet i teclat), i vindran al programa per parlar sobre els inicis de la seva formació i el seu futur. A més, Quim Orriols, Jan Cardona, Pol Ventura i Marc Fàbregas ens faran un acústic en directe per presentar una de les cançons de la maqueta que properament gravaran.

Seguidament, a la secció Pantalles l'Adrià ens recomanarà el documental Comprar, Tirar, Comprar i farem un anàlisi de la cobertura dels mitjans de comunicació de l'últim comunicat d'ETA. A Quadern Musical la Clara farà un repàs dels millors festivals de música de Catalunya a més de parlar-nos del darrer treball i gira de Nouvelle Vague i de l'últim disc de Dry The River. Finalment, l'Albert Closas ens acostarà a la Castanyada i el Halloween: anirem de visita pels millors cementiris de Catalunya, ens proposarà les millors receptes amb moniatos i per acabar ens recomanarà un blog.

Cartell del documental

Nouvelle Vague

Cementiri d'Igualada

Dry the River

Tot això i més a les 21h a Ràdio Desvern i el divendres a la secció d'àudios del blog.

Àudio de l'últim programa

2011-10-21T18:28:00.000+02:00

Ja pots escoltar l'àudio de l'últim programa de La Terminal, emès el passat dijous dia 20 d'octubre. Moltes gràcies per seguir-nos!

Aquí us deixem el sumari del programa d'aquesta nit

2011-10-20T16:00:00.000+02:00

A La Terminal d'aquest dijous dia 20 d'octubre entrevistarem a Joan Mora del Núcli, el col·lectiu encarregat d'organitzar els concerts a les Festes de Tardor de Sant Just. Ens parlarà de les actuacions d'aquest dissabte a la nit i de l'organització i les tasques d'aquest col·lectiu.

La sèrie d'animació "Jokebox"

A la secció "Pantalles" de l'Adrià Calvo intentarem fer un estudi de la nostra societat a través de les cerques al Google de milions d'usuaris, a més de repassar els millors i els pitjors programes de la televisió actual. La Clara Aguilar obrirà el "Quadern Musical" per descobrir-nos el cantant Elliott Smith, el proper treball de Leonard Cohen i recomanar-nos el nou disc de The Caveman. Finalment, l'Albert Closas ens parlarà a "Redescobrint Tendències" del 48h Open House Barcelona, una mena de portes obertes d'edificis significatius de Barcelona. A més, coneixerem tres blogs molt interessants sobre disseny.

Concerts de tardor.

El cantant d'indie-folk Elliott Smith.

Arriba el 48h Open House Bcn.

Tot això i més, aquesta nit a les 21h a Ràdio Desvern i en poques hores a l'apartat d'àudios d'aquest blog.

Àudio del programa del 13/10/11

2011-10-16T12:30:00.000+02:00

Us deixem l'àudio de l'últim programa, La Terminal nº56!

Sumari del programa d'avui

2011-10-13T18:30:00.000+02:00

A Pantalles parlem de Twitter

A La Terminal d'avui dijous 13 entrevistarem a l'exdirector de l'Escola Montseny Manel Filella. Amb ell conversarem sobre la seva trajectòria professional al capdavant de l'escola i coneixerem a què es dedica des que es va jubilar l'any 2002, a més de tractar la seva opinió sobre alguns aspectes de l'actualitat relacionats amb l'educació.

A la secció "Pantalles" intentarem treure l'entrellat de la fórmula que utilitza Twitter per elaborar els Trending Topics, a més de coneixer les habituals recomanacions de televisió. Amb el "Quadern musical" coneixerem que són els netlabels, parlarem de l'experimentació musical de la Björk i de l'últim disc dels Olivermoon. Finalment, al "Redescobrint tendències" farem un recorregut per la xarxa a la cerca de tot tipus de gastroblogs.

Una recepta del blog Baked Bree.

Tot això i més, avui dijous a les 21h a Ràdio Desvern. I demà en podcast i àudio.

Àudio del programa del 06/10/11

2011-10-07T15:30:00.000+02:00

Ja podeu escoltar La Terminal nº55, el primer programa d'aquesta temporada.

Avui a les 21h torna La Terminal, aquí el sumari!

2011-10-06T15:30:00.000+02:00

Aquesta temporada La Terminal s'escoltarà els dijous de 21h a 22h. En el primer programa d'aquesta temporada rebem a Just Fosalva i Imanol Lopez, de l'Agrupament Escolta Martin Luther King i l'Esplai Ara Mateix respectivament, per parlar sobre les similituds i diferències de les dues entitats.

A més estrenem tres noves seccions. A "Pantalles" farem un estudi d'audiència per les cases de Sant Just Desvern i us proposarem alguns programes de televisió per veure.

Seguidament obrirem el "Quadern musical" parlant de la unió dels músics James Blake i Bon Iver, a més de comentar l'última excentricitat dels Flaming Lips i el nou disc dels Wilco.
I per acabar, a "Redescobrint tendències" parlarem de tardor, ja sigui amb una proposta d'excursió fora de Sant Just o els millors bars de Barcelona. A més, farem algun apunt sobre el que es porta i el que no a les passarel·les.

La Fageda d'en Jordà

Òpera en texans, el nou programa del 33

Joan Blake i Bon Iver

La Terminal torna el dijous 6 d'octubre

2011-09-23T12:30:00.001+02:00

La Terminal estrena la seva tercera temporada amb un format renovat ple de novetats. Els primers canvis en el programa afecten a l'horari d'emissió: a partir d'ara, ens podreu escoltar els dijous de 21h a 22h.

Tot a punt per començar d'aquí a dues setmanes, el dijous 6 d'octubre!

De vacances...

2011-07-27T01:48:00.001+02:00

fins la temporada vinent.

Temporada 2009-2010

2011-07-27T01:18:00.002+02:00

Entrades del blog i àudios de la primera temporada de La Terminal, en la què vam viatjar pel món coneixent la vida i la cultura de més de 25 ciutats.

Temporada 2010-2011

2011-07-27T01:18:00.001+02:00

Àudios de la segona temporada de La Terminal.

17/06/11. La Terminal nº54.

Deambulants: C/Granada del Penedès.

L'interrogant: Entrevista amb l'Àlex Monner, actor protagonista de la sèrie de TV3 Polseres Vermelles.

10/06/11. La Terminal nº53.

Deambulants: C/Banys Nous.

El Quiosc: Menjar francès i propostes per passar l'estiu a Barcelona.

Agenda Piacantona: Propostes pel cap de setmana.

03/06/11. La Terminal nº52.

Deambulants: C/Pintor Fortuny.

El Quiosc: Teories de la conspiració sobre els barrufets i la moda del "planking".

Agenda Piacantona: Valoració del Primavera Sound i propostes pel cap de setmana.

27/05/11. La Terminal nº51.

Deambulants: C/Arc del Teatre.
El Setè Art: Cinema reivindicatiu i repàs al festival de Cannes.
Agenda Picantona: Propostes pel cap de setmana.

20/05/11. La Terminal nº50.

Deambulants: Plaça del Sol del barri de Gràcia.

L'interrogant: Parlem de música tradicional amb el grup "Riu".

Agenda picantona: Propostes pel cap de setmana.

13/05/11. La Terminal nº49.
Pendent de publicació.

06/05/11. La Terminal nº48.

Deambulants: C/ Santa Anna.
El Quiosc: Repàs a les notícies més curioses de les últimes setmanes.
Deambulants: Jamboree Jazz Club i alternatives a l'Spotify.

29/04/11. La Terminal nº47.

Deambulants: Passeig del Born.
El Setè Art: Les millors i les pitjors adaptacions literàries al cinema.
Agenda Picantona: Bar "La Clandestina", discoteca City Hall i el Barcelona Pipa Club.

15/04/11. La Terminal nº46.

Deambulants: Travessera de Gràcia.

L'Interrogant: Com s'escriu un llibre? Entrevista amb l'escriptor Eduard Márquez.

Agenda picantona: Propostes de festa per la Setmana Santa.

01/04/11. La Terminal nº45.

Deambulants: C/Tallers.
Redescobrint tendències: Un recorregut pels millors parcs de Barcelona i cuina alemanya a la ciutat.
Agenda picantona: Una cocteleria oberta tot l’any a Barcelona.

25/03/11. La Terminal nº44.

Deambulants: C/Muntaner.

El Quiosc: La lluna, més gran que mai i altres noticies curioses.

Agenda picantona: El Victor es reconverteix en Cuiner Galofré i escoltem el nou senzill d'Antònia Font.

18/03/11. La Terminal nº43.

Deambulants: C/Bailen.

L'interrogant: La por escència, amb les opinions d'Inspira, Pau Vallvé, Mazoni i Espaldamaceta.

Agenda picantona: El concert de Pascal Comelade i Enric Casasses.

04/03/11. La Terminal nº42.

Deambulants: Plaça dels Àngels.
El setè art: Anàlisi dels Goya i els Oscars.
Agenda picantona: Les millors propostes per passar el Carnastoltes.

25/02/11. La Terminal nº41.

Deambulants: C/Ramón y Cajal.
Redescobrint tendències: Supermercats-restaurant a Barcelona i propostes per la Setmana Santa.
Agenda picantona: Love of Lesbian omplen 3 Razzmatazz i un bufet lliure molt barat.

18/02/11. La Terminal nº40

Deambulants: Les Rambles.
El Quiosc: Fumar o no fumar? Aquesta és la qüestió.
Agenda picantona: Dos concerts a Bikini pel cap de setmana.

11/02/11. La Terminal nº39.

Deambulants: C/Joaquin Costa.
Redescobrint tendències: Restaurants etiòps de Barcelona i webs d'Streetstyle.
Agenda picantona: La colònia de la Lady Gaga.

4/02/11. La Terminal nº38.

Deambulants: C/Gran de Sarrià.

L'interrogant: Com es fa la poesia?

Agenda picantona: S'apropa Carnestoltes.

28/01/11. La Terminal nº37

Deambulants: Plaça de la Concòrdia.

El quiosc: El pitjor dia de l'any, comprar el sol i un nou símbol a l'horòscop.

Agenda picantona: Fer-se soci d'una discoteca i un pub irlandès de copes gegants.

21/01/2011. La Terminal nº36
Pendent de publicació

14/01/2011. La Terminal nº35

Deambulants: Plaça del Diamant.

Programa especial: Propostes pel 2011.
Agenda picantona: Un bon bar per veure el futbol.

17/12/2010. La Terminal nº34

Deambulants: C/ Jerusalem.

Programa especial. Nadal a La Terminal.
Agenda picantona: Propostes per cap d'any.

10/12/2010. La Terminal nº33

Deambulants: C/Princesa.

L'interrogant: Com és fa la música?
Agenda picantona: Un club de fumadors i l'Estraperlo Club del Ritme.

03/12/2010. La Terminal nº32

Deambulants: Plaça Sant Felip Nèri.
El seté art: Cuina i cinema.
Agenda picantona: Lady Gaga en concert i les fantasies sexuals de la revista Time Out.

26/11/2010. La Terminal nº31

Deambulants: Plaça de la Concòrdia.
El quiosc: Curiositats de Google Maps, els Happy Meals i l'estafa de les Power Balance.
Agenda picantona: Coneixem què és el cruissing i quins són els millors llocs per practicar-lo.

19/11/2010. La Terminal nº30

Deambulants: C/Girona.
Redescobrint tendències: Coneixem els macarons, les galetes més de moda, i parlem de mobles vintage.
Agenda picantona: Els millors gintònics, al Xix bar, i les millors festes universitàries, a l'Enfants.

5/11/2010. La Terminal nº29
No disposem de l'àudio

29/10/2010. La Terminal nº28

Desambulants: Av/ Paral·lel.
Redescobrint tendències: Descobrim el ceviche, 3 webs de moda i els hotels boutique.
Agenda picantona: La discoteca Dixi 724, Razzmatazz i el Cactus Bar.

15/10/2010. La Terminal nº27

Deambulants: C/Montseny.
El quiosc: Anúcnies de marihuana per finançar els diaris dels EUA i els premis Nobel.
Agenda picantona: El concert de Sum 41 i la Festa Major del barri de Les Corts de Barcelona.

08/10/2010. La Terminal nº26

Deambulants: C/Petritxol.
El seté art: Zoombies i cinema.
Agenda picantona: Música negra al Marula Café i la Festa Major del barri de Les Corts de Barcelona.

Àudio de l'entrevista a l'Àlex Monner

2011-07-05T03:08:00.000+02:00

Ja podeu escoltar l'últim programa de la temporada en què entrevistem a l'Àlex Monner, protagonista de la sèrie de TV3 Polseres Vermelles. L'Àlex ens parla dels seus progressos com a actor, els seus projectes futurs i la seva visió de la popularitat. A més a més, en la secció Deambulants coneixerem el carrer de Barcelona Granada del Penedès.

17/06/11. La Terminal nº54.

Deambulants: C/Granada del Penedès.

L'interrogant: Entrevista amb l'Àlex Monner, actor protagonista de la sèrie de TV3 Polseres Vermelles.

Amb l'edició número 54 tanquem la temporada 2010-2011 de La Terminal. Podeu recuperar els àudios dels programes a l'apartat Àudios i podcast o fer un repàs de la temporada 2009-2010 a Temporada anterior.

Aquest vespre, edició nº53 de La Terminal amb el Redescobrint Tendències de l'Albert Closas

2011-06-10T12:14:00.001+02:00

Avui a La Terminal farem una passejada pel carrer Banys Nous de Barcelona a la secció Deambulants. Després, l'Albert Closas tornarà al programa amb el Redescobrint Tendències per parlar-nos de cuina Francesa a Barcelona i ens proposarà fer turisme, però per la ciutat de Barcelona. I per acabar, una nova edició de l'Agenda Picantona del Victor García amb propostes pel cap de setmana.

L'Albert Closas ens proposarà un dia de platja al Garraf.

Tot això i més, avui a les 19:30 a www.radiodesvern.com

Ja estan disponibles els àudios dels dos últims programes

2011-06-05T13:13:00.001+02:00

Ja pots escoltar els àudios dels programes del dia 27 de maig i del 3 de juny.

03/06/11. La Terminal nº52.

Deambulants: C/Pintor Fortuny.

El Quiosc: Teories de la conspiració sobre els barrufets i la moda del "planking".

Agenda Piacantona: Valoració del Primavera Sound i propostes pel cap de setmana.

27/05/11. La Terminal nº51.

Deambulants: C/Arc del Teatre.
El Setè Art: Cinema reivindicatiu i repàs al festival de Cannes.
Agenda Picantona: Propostes pel cap de setmana.

Aquest vespre a La Terminal, nova edició del Quiosc

2011-06-03T09:59:00.000+02:00

A La Terminal d'avui la Victòria Oliveras reobre El Quiosc per comentar les notícies més curioses de les últimes setmanes: descobrirem què és el "planking", parlarem d'adolescents deprimits i coneixerem teories de la conspiració vàries sobre els Barrufets. A més, a la secció Deambulants passejarem pel carrer Pintor Fortuny i a l'Agenda Picantona descobrirem les millors propostes per aquest cap de setmana.

Tot això i més avui a les 19:30 a www.radiodesvern.com

Nova entrada al blog: ja pots escoltar l'àudio del 20/05/11 i un avanç del programa d'aquest divendres

2011-05-26T00:00:00.001+02:00

Aquest divendres a l'edició nº51 de La Terminal parlarem de cinema al Setè Art de la Maria Castellvi. La setmana passada va ser el festival de Cannes i toca fer un repàs dels premiats. A més, i en motiu de les protestes del moviment dels Indignats i les acampades arreu del país, parlarem de cinema protesta. I com cada divendres, al Deambulants descobrirem la història i els millors locals del carrer Arc del Teatre i et farem propostes per aquest cap de setmana a l'Agenda Picantona. S'apropa un cap de setmana de Barça, Primavera Sound i espècimens com el dj David Guetta.

Tot això i més ho encabirem en mitja hora el divendres a les 19:30 a www.radiodesvern.com

Al Setè Art parlarem de "Midnight in Paris", de Woody Allen

I per últim, ja tenim disponible l'àudio de l'últim programa:

20/05/11. La Terminal nº50.

Deambulants: Plaça del Sol del barri de Gràcia.

L'interrogant: Parlem de música tradicional amb el grup "Riu".

Agenda picantona: Propostes pel cap de setmana.

Programa 50! Entrevistem al grup de música tradicional "Riu"

2011-05-20T12:27:00.000+02:00

Avui a La Terminal complim 50 edicions! Per celebrar-ho, a l'Interrogant del Marc Martínez entrevistarem a Ciscu Cardona i Pau Vinyoles, del grup de música tradicional "Riu". A més, passejarem per la Plaça del Sol del barri de Gràcia de Barcelona, i parlarem del festival FIB de Benicàssim.

Més sobre "Riu" al seu web i al My Space.

Avui, a les 19:30 a www.radiodesvern.com

Àudio del 29 de Maig i del 6 d'Abril

2011-05-15T23:38:00.001+02:00

Més val tard que mai: aquí teniu els àudios de programa de fa tres setmanes i del de fa dues.

06/05/11. La Terminal nº48.

Deambulants: C/ Santa Anna.
El Quiosc: Repàs a les notícies més curioses de les últimes setmanes.
Deambulants: Jamboree Jazz Club i alternatives a l'Spotify.

29/04/11. La Terminal nº47.

Deambulants: Passeig del Born.
El Setè Art: Les millors i les pitjors adaptacions literàries al cinema.
Agenda Picantona: Bar "La Clandestina", discoteca City Hall i el Barcelona Pipa Club.

15/04/11. La Terminal nº46.

Deambulants: Travessera de Gràcia.

L'Interrogant: Com s'escriu un llibre? Entrevista amb l'escriptor Eduard Márquez.

Agenda picantona: Propostes de festa per la Setmana Santa.

El Setè Art a La Terminal d'avui

2011-04-29T10:02:00.007+02:00

Després d’una pausa per Setmana Santa, torna La Terminal. Avui començarem descobrint els millors secrets del Passeig del Born de Barcelona a Deambulants. Després, la Maria Castellvi ens porta una nova edició del Setè Art, amb el rànquing de les 5 pitjors i millors adaptacions literàries al cinema. A més a més, farem algunes recomanacions de les estrenes d’aquest cap de setmana. I per acabar, el Victor García ens porta a l’Agenda Picantona amb les millors activitats per aquest cap de setmana.

Avui a les 19:30 a Ràdio Desvern.

Entrevista a l'escriptor Eduard Márquez

2011-04-15T11:12:00.000+02:00

L'escriptor Eduard Márquez passarà avui per La Terminal a la secció L'interrogant. Márquez és autor de llibres de poesia, reculls de contes i novel·les per a joves i adults. Després de la publicació de Cinc nits de febrer (2009), El silenci dels arbres (2003) i La decisió de Brandes (2006), ara torna amb la seva darrera novel·la: L'últim dia abans de demà (Empúries, 2011).

A més de l'entrevista a Eduard Márquez, farem una passejada per la Travessera de Gràcia i us proposarem activitats per no avorrir-se durant la Setmana Santa.

Avui a les 19:30 a Ràdio Desvern.

Eduard Márquez

Àudio del divendres 01/04/11

2011-04-09T13:55:00.000+02:00

Ja està disponible l'àudio del programa emès el dia 1 d'Abril. Ahir no vam fer programa, però la setmana que ve hi tornem per entrevistar l'escriptor Eduard Márquez, que recentment ha publicat el llibre "L'últim dia abans de demà" (Editorial Empúries).

01/04/11. La Terminal nº45.

Deambulants: C/Tallers.
Redescobrint tendències: Un recorregut pels millors parcs de Barcelona i cuina alemanya a la ciutat.
Agenda picantona: Una cocteleria oberta tot l’any a Barcelona.

Àudio del 18/03/11 i del 25/03/11

2011-04-04T14:17:00.001+02:00

Ja pots escoltar els àudios de l'edició nº43 i nº44 de La Terminal. La resta de programes són a l'apartat Àudios i podcast.

25/03/11. La Terminal nº44.

Deambulants: C/Muntaner.

El Quiosc: La lluna, més gran que mai i altres noticies curioses.

Agenda picantona: El Victor es reconverteix en Cuiner Galofré i escoltem el nou senzill d'Antònia Font.

18/03/11. La Terminal nº43.

Deambulants: C/Bailen.

L'interrogant: La por escència, amb les opinions d'Inspira, Pau Vallvé, Mazoni i Espaldamaceta.

Agenda picantona: El concert de Pascal Comelade i Enric Casasses.

A La Terminal rebem la primavera com es mereix

2011-04-01T12:27:00.000+02:00

A l’edició nº45 de La Terminal torna l’Albert Closas amb la secció Redescobrint Tendències per fer un repàs als millors parcs de Barcelona. Preneu nota que s’acosta un cap de setmana d’altes temperatures perfecte per gaudir a l’aire lliure! A més, a la secció Deambulants coneixerem la historia i els millors locals del carrer Tallers de Barcelona i a l’Agenda Picantona comentarem et proposarem com passar el cap de setmana.

Tot això i més avui divendres a les 19:30h a www.ràdiodesvern.com

Aquest divendres, nova edició de "El quiosc"

2011-03-24T02:48:00.001+01:00

En el proper programa farem un repàs de les notícies més curioses i interessants dels últims dies a "El Quiosc" de la Victòria Oliveres. A més, coneixerem els millors locals del carrer Muntaner a "Deambulants" i recuperarem el cuiner Galofré, que ens recomanarà una ruta de locals per anar a tastar dolços el cap de setmana.

Ah! I per acabar, escoltarem el nou senzill d'Antònia Font "Clint Eastwood". El grup mallorquí publicarà disc el proper 12 d'Abril. Portarà per nom "Lamparetes".

Divendres a les 19:30h, edició nº44 de La Terminal.

Nous àudios de programes penjats

2011-03-11T11:21:00.004+01:00

Ja podeu escoltar els nostres dos últims programes. El del 25 de febrer amb el “Redescobrint tendències” i el del 4 de Març amb “ El setè art”. Més val tard que mai.

Per cert, us recomanem que aquest dissabte a la nit us deixeu caure pel Casal de Joves de Sant Just, on s’hi celebra el “Carnastolfest”.

25/02/11. La Terminal nº41.

Deambulants: C/Ramón y Cajal.
Redescobrint tendències: Supermercats-restaurant a Barcelona i propostes per la Setmana Santa.
Agenda picantona: Love of Lesbian omplen 3 Razzmatazz i un bufet lliure molt barat.

04/03/11. La Terminal nº42.

Deambulants: Plaça dels Àngels.
El setè art: Anàlisi dels Goya i els Oscars.
Agenda picantona: Les millors propostes per passar el Carnastoltes.

Trobareu tots els altres programes a l'apartat àudios i podcast.

Ja pots escoltar l'àudio del dia 18/02/11!

2011-02-18T19:56:00.004+01:00

Ja podeu escoltar l'àudio del programa del dia 18/02/11.

18/02/11. La Terminal nº40.

Deambulants: Les Rambles.
El Quiosc: Fumar o no fumar? Aquesta és la qüestió.
Agenda picantona: Dos concerts a Bikini pel cap de setmana.

La setmana que ve, nova edició del "Redescobrint tendències" amb Albert Closas.

Àudio del divendres 11/02/11

2011-02-17T14:08:00.003+01:00

Ja podeu escoltar l'àudio del programa del dia 11/02/11.

11/02/11. La Terminal nº39.

Deambulants: C/Joaquin Costa.
Redescobrint tendències: Restaurants etiòps de Barcelona i webs d'Streetstyle.
Agenda picantona: La colònia de la Lady Gaga.

Aquest divendres farem un repàs de la premsa amb Victòria Oliveres a la secció "El quiosc". I com sempre, passejarem per un carrer de Barcelona a "Deambulants" i coneixerem les millors propostes pel cap de setmana a l'"Agenda Picantona".

Trobareu tots els altres programes a l'apartat àudios i podcast.

4/02/11. La Terminal nº38

2011-02-14T01:45:00.003+01:00

De mica en mica anem actualitzant els àudios de La Terminal al nostre blog. Aquest és el del primer programa de febrer.

4/02/11. La Terminal nº38.

Deambulants: C/Gran de Sarrià.

L'interrogant: Com es fa la poesia?

Agenda picantona: S'apropa Carnestoltes.

Trobareu tots els altres programes a l'apartat àudios i podcast.

Àudios i podcast

2010-11-27T21:23:00.010+01:00

Podcast
Copia al teu programa de podcast el següent enllaç: http://laterminal981.blip.tv/rss
I si tens iTunes fes clic aquí.

Àudios

4/02/11

Deambulants: C/Gran de Sarrià.

L'interrogant: Com es fa la poesia?

Agenda picantona: S'apropa Carnestoltes.

28/01/11

Deambulants: Plaça de la Concòrdia.

El quiosc: El pitjor dia de l'any, comprar el sol i un nou símbol a l'horòscop.

Agenda picantona: Un bon bar per veure el futbol.

14/01/2011

Programa especial. Propostes pel 2011.

17/12/2010

Programa especial. Nadal a laTerminal.

10/12/2010

Deambulants: C/Princesa.

L'interrogant: Com és fa la música?

03/12/2010

26/11/2010

19/11/2010

12/11/2010 Programa no emès

5/11/2010 No disposem de l'àudio

29/10/2010

22/10/2010 Programa no emès

15/10/2010

08/10/2010

Moscou

2010-05-21T11:29:00.003+02:00

Moscou és l’impecable motor econòmic de Rússia i la ciutat més gran d’Europa, és una metròpoli brutal i fascinant, de visita obligada a tot aquell que estigui interessat ha saber que ha passat a l’est del vell continent des de la caiguda del comunisme.
Si viatges amb nosaltres a laTerminal d’avui serà imprescindible contemplar la Plaça Roja nevada i les ràfegues de vent gelat sobre la cúpula de la catedral de Sant Basili. Tot i que a l’hivern i fa molt fred, és l’època en que la ciutat és més esplendorosa. Molt turístic però també molt curiós és observar el pas dels soldats i el canvi de guàrdia davant el mausoleu de Lenin. I després, res com una bona borscht (sopa de remolatxa) en qualsevol bar per entrar en calor. Cap al tard, el millor per passar les fredes nits, és anar a prendre una copa a algun lloc acollidor de la ciutat, com Kitaysky Lyotchik o el bar Propaganda.
Avui a laTerminal, viatgem a Moscow, ciutat de ballet, vodka, remolatxa i caviar!

ESCOLTAR EL PROGRAMA

Si viatges a Moscou deixa't perdre per...

2010-05-21T11:28:00.009+02:00

Fent una mica de repàs de la ciutat d’avui, cal dir que Moscou se la coneix com a una ciutat de superlatius és a dir, trobem tant les tasses més cares, com l’edifici més colossal del món com autèntics milionaris.

Què visitar.

- Coses imprescindible que et recomanem des de la terminal si viatges a Moscou, per exemple el Kremlin que marca el centre geogràfic de la ciutat i esdevé el símbol suprem del poder polític de Rússia. Dins d’aquest recinte no pots perdre’t la Catedral de l’Anunciació que fou construïda sobre la plaça Sobornaia 1484 i 1489. L'edifici es va erigir sobre el terreny d'una antiga catedral del segle XIV del mateix nom, que havia estat reconstruïda el 1416. Inicialment, la Catedral de l'Anunciació tenia tres cúpules (dos d'elles al voltant de 1572). Més endavant va ser envoltada per atris en tres de les seves façanes. Altres coses de la zona de Kremlin, també la Catedral de l’Assunció, de cinc cúpules dorades i quatre gablets semicirculars que donen a la plaça. Aquesta catedral fou el principal temple de la Rússia prerrevolucionària i el lloc on van ser enterrats la majoria dels patriarques de l’església ortodoxa russa.

- Plaça roja és la plaça més important de la ciutat, rodejada dels edificis més representatius i impressionants de la ciutat , entre els quals cal no deixar de visitar la catedral de Sant Basili per tal de conèixer el caòtic i caleidoscopi icona de l’arquitectura russa, la tomba de Lenin (en parlem més endavant), la catedral de Kazan o el Museu Històric Estatal.

Literatura russa

2010-05-21T11:28:00.007+02:00

L’amor a la literatura es una part molt important en la cultura russa. Amb la fi de la censura soviètica, els literats estan descobrint de forma gradual què fer amb la seva llibertat. De manera lenta però molt interessant, van apareixent nous autors que exploren tot tipus de gèneres com la novel·la històrica o la ciència ficció.

Literatura revolucionària
El període que va seguir a 1917 va ser testimoni d’un esplendor creatiu a Rússia. Inspirats pel canvi social que hi havia aleshores, els escriptors van traslladar aquells principis a les seves obres, impulsant d’aquesta manera les idees revolucionàries i estils innovadors. Però aquesta tendència va ser temporal, els bolxevics no eren entesos en la cultura, i els nous líders polítics no apreciaven la literatura a no ser que apostessin directament pels objectius del comunisme. Per tant, diem que el clima dominant que era el d’una literatura al servei del poble. Com va dir Stalin al seu moment, els escriptors són enginyers de l’ànima humana, i la seva responsabilitat és escriure de forma partidària. La dràstica reducció d’estils literaris va culminar a finals de la dècada dels anys 30 amb la creació del realisme socialista, una forma literària creada per a promoure les necessitats de l’Estat.

Moscou, espai de ficció literària amb novel·les com la clàssica de Lev Tolstói Ana Karenina que narra la tragèdia d’una dona que viola el rígid codi sexual del seu temps, un altre seria Ànimes mortes de Nikolái Gógol, Doctor Zhivago de Pasternak etc.

Tradicions i cultura Russes

2010-05-21T11:24:00.002+02:00

Com visitar un amic rus?
- És obligatori descalçar-se. Ells et deixaran unes sabatilles. Es fa per no embrutar la casa: són molt nets.
- Molt important fer un regal quan visites una casa, el que més es valora són els regals típics (bombons, pastissos, pastes –allà sempre et conviden a prendre té o cafè-. Si portes un animal de companyia, has de donar una bona quantitat de diners.- Regalar flors: Sempre un ram de flors imparell. Els rams de flors parells són pels funerals, tot i que si passes per alt aquest detall entendran que no coneixes la tradició, causaràs mala impressió. I quan quedes amb una dona (encara que sigui una amiga de tota la vida), l’home sempre ha de portar flors!
L’1 de Setembre, quan comença l’escola, els nenes regalen flors als mestres.

Les Matrioshkas
A finals del segle XIX, en una ciutat al nord-est de Moscou anomenada Zagorsk, antigament Sérgiev Posad. La ciutat era coneguda arreu pel seu inconfusible caràcter i d’humor dels seus ciutadans, per les seves edificacions acolorides i també per les Matrioshkas. Neixen com una joguina pels nens, on s’hi representa una dona amb el vestit tradicional: “sarafan”. Però la cultura popular les va convertir en un símbol nacional.
La tradició diu que s’ha de pensar un desig. Quan es compleix, s’ha d’obrir la primera figura i demanar un altre desig. Quan es compleix, s’ha d’obrir, i així sucessivament.
Supersticions russes
- Trepitjar el peu. Si trepitges el peu d’algú, l’altre també t’ha de trepitjar a tu. Sinó diuen que aquestes dues persones discutiran. Tradició molt estesa.
- No pots tornar a casa si t’has deixat alguna cosa! Porta mala sort. Si algú ha de tornar-hi de totes totes, en tornar a sortir s’ha de mirar al mirall.
- Dos persones no es poden acomiadar sota el marc d’una porta.
- Mai no s’ha de donar diners en mà. S’ha de posar a algun lloc perquè l’altre persona el reculli, si no es vol que no hi hagi diners en el futur.
- Xiular dins de casa porta mala sort.
- Si una dona posa massa sal a un menjar, es que s’ha enamorat.
- Si algú té singlot, es que algú s’està recordant d’ell.
- No es poden deixar ampolles buides sobre la taula, quan s’acaba el contingut, s’han de retirar.
- Si algú per casualitat es troba entre dues persones que es diuen igual, s’ha de demanar un desig.
- Si passes per sota un pont i en aquell moment passa un tren, també pots demanar un desig.

La mòmia de Lenin

2010-05-21T11:18:00.002+02:00

Vladimir Ilich Ulianov va morir el gener de 1924 per un infart celebral, el tercer que patia, degut a una bala allotjada al seu coll des d’anys abans, producte d’un intent d’assassinat.
Tot i que Lenin havia expressat el desig que després de la seva mort no es celebressin memorials en el seu nom, Stalin va considerar que un procés d’enaltiment del personatge serviria per reafirmar el comunisme, ja que creia que tot règim ha de venerar a algun màrtir o ídol per adorar per tornar-se realment popular. La glorificació de Lenin es culmina amb la construcció del seu mausoleu a la plaça roja de Moscou, presidit per... la Mòmia del mateix Lenin!
Després de la seva mort li van injectar a l’arteria aorta 6 litres de líquid de conservació d’alcohol, formol i glicerina destinat a conservar el seu cos, i així es va exhibir al públic. Però la cara de Lenin es trencava mentre el públic la contemplava, i això fa lleig.
Per això, el març de 1924 els professors Vorobiov i Zbarski van haver de demanar permís al partit comunista per obrir-lo, regirar les seves entranyes i cosir-lo per després submergir-lo en un líquid miraculós.I des del 1924 han de restaurar-lo aproximadament cada any i aplicar-li solucions de conservació. Diuen que si se segueixen aquests tractament, el cos es seguirà impecable fins d’aquí 100 o més.
La part curiosa del cas és que després de la seva mort, van aprofitar per extreure-li el cervell per examinar-lo i descobrir l’origen del seu suposat talent. Evidentment no hi van torbar res.
Actualment el seu coll és d’un estrany color verd i corre el rumor que és impossible que la mòmia aguanti tant i que el cap és de cera.

Ara em ve de gust anar a Moscou

2010-05-21T11:08:00.000+02:00

Anar a Moscou és relativament assequible. L’anada i tornada durant la primera setmana d’Agost val 287€ amb la companyia Iberia.

Los Angeles

2010-05-15T13:10:00.003+02:00

Pot ser Los Angeles sigui la capital mundial de la fabricació de mites, però gaudeix, més enllà dels seus propis i elaborats estereotips, d’un mosaic de cultures i d’un fabulós emplaçament entre el desert i el mar.
Avui a laTerminal viatgem a L.A., i començarem la nostra visita fent exercici a la platja de bon matí per desprès endinsar-nos al districte de de downtown per agafar torticoli admirant els alts gratacels. A l’hora de dinar, anirem a la "Venice Cantina" per demanar unes enxiliades amb formatge cheddar i carregar forces per seguir visitant els barris de "Bel Air", "Beverly Hills" o fins i tot "Hollywood". Al vespre, el millor és tenir seient per alguna obra al "Wordtheatre", o connectar-se a internet per posar-se al dia de les últimes novetats de la ciutat i tirar on anar a passar la nit. Una de les millors opcions és el "Dresden Room", local d’estètica setantera on sona bon jazz.
Avui a laTerminal viatgem a la ciutat exportadora del surf i la cultura skater, que va veure néixer als Beach Boys i Marylin Monroe.

ESCOLTAR EL PROGRAMA

Llocs a visitar de Los Angeles

2010-05-15T13:02:00.002+02:00

Si algú arriba a Los Angeles buscant el centre de la ciutat, ho tindrà complicat perquè no n’hi ha cap de determinat. La ciutat està conformada d’una multitud de comunitats diferents unides per autopistes i rutes. Aquesta és la riquesa de la ciutat, ja que la multitud de personalitats i cultures que s’hi mesclen és impressionant, i la converteixen en una ciutat molt cosmopolita.

Potser sigui una bona opció un cop s’hagi aterrat a Los Angeles buscar un cotxe de lloguer per poder gaudir de cada racó. Per cert, que a Amèrica, els llocs de lloguer solen oferir cotxes més luxosos del que aquí és habitual trobar-nos, i no són més cars. Que no os estranyi si us donen una furgoneta de 6 places per dues persones.

Que visitar de LA?
DOWNTOWN
És la zona que comprèn l'àrea de negocis, allà s’hi poden veure multitud de gratacels que resulten imponents, ja que Los Angeles és una zona que es caracteritza perquè és molt plana. Districte amb ambient financer, a`rees de botigues, restaurants i mercats...

CHINATOWNProp de Downtown hi ha la comunitat japonesa al Little Tokio i el centre hispà de Olvera Street. També proper hi ha el museu d’Art contemporani. A més, també pots admirar el Walt Disney Concert Hall de Frank Gehry.

PASADENA
La ciutat de Passadena es troba a la Vall de Sant Gabriel, que posseeix un centre històric i dos molt importants museus. A l'oest de Downtown podran trobar el tan esperat, i conegut per tots, Hollywood, encara que si volen veure el mític cartell haurien de pujar pel Hollywood Boulevard, a prop dels turons de Griffith Park, un lloc meravellós per fer un passeig, caminar i gaudir de les vistes de la ciutat. Allà també podran gaudir de l'Observatori Grifith construït el 1935.

HOLLYWOOD
Malgrat el que es pugui pensar els carrers i bulevards que podran observar no tenen el glamour que s'espera, i el passeig de la Fama de Hollwood, encara que és increïble i tot bon turista que es preï ha de visitar, es troba una mica decadent. Allà també podran gaudir d'atraccions com museus, tots ells, en general, relacionats amb el món del cinema, el il•lustre Teatre Xinès Trauma i per descomptat, els populars Universal Studios.

WESTSIDE
Allà podran visitar el West Hollywood que és una zona molt de moda, amb predomini de població gai, a més podran barrejar-se amb el luxe i el glamour del famós barri de Beverly Hills amb el seu gran carrer de botigues de moda com és Rodeo Drive, Miracle Mile, Century City i Brentwood.

PLATGES
A la costa del Pacífic es troben les ciutats de platja de Santa Mònica, Venice Beach, Marina del Rei, Malibu el trobaran al nord i Long Beach al sud a la Badia de Sant Pere. Aquestes comunitats destaquen per les seves famoses platges plenes de noies o nois en banyador, tan retratat en les pel lícules americanes.
Al sud-est del centre trobaran Orange County, un lloc on es troben els parcs temàtics com Disneyland i Knott's Berry Farm. A més si voleu veure famosos estudis de cinema i de televisió els trobarà a la Vall de San Fernando.
Los Angeles és una de les destinacions més seleccionats per la gent jove, pels estudiants per a triar les seves universitats i instituts on completar els seus estudis i formació acadèmica. Entre les universitats que més destaquen són la Universitat de Califòrnia, la Universitat Southern de Califòrnia, Los Angeles City College, l'Occidental College o l'American Intercontinental University.

Música de Los Àngeles

2010-05-15T13:01:00.005+02:00

Sublime

Sublime va ser una banda de ska i reggae originària de Long Beach de l’any 1986 que es va acabar el 96. Sublime es caracteritzaven per una música que combinava a part d’ska i reage, dub, punk rock, funk, ska, i hip hop. Sublime estava format per tres integrants: Brad Nowell (veu i guitarra), Bud Gaugh (bateria), and Eric Wilson (baix). No obstant això, Nowell va morir d'una sobredosi d'heroïna dos mesos abans que aquest fos llançat, el primer treball , fet que va fer que els membres restants es separessin.

We are scientist
We Are Scientists és una banda d’indie rock que prové de Nova York però que es va consolidar a Califòrnia l'any 2000. Originalment formada per Keith Murray a la bateria, Chris Cain tocant el baix i l'Anyell Scott a la veu i la guitarra. L’èxit de la banda es va produir amb el seu segon àlbum amb què van vendre 100.000 còpies en tan sols sis mesos. El seu segon èxit va ser amb Brain Thrust Mastery que va estar al 11 en la llista d'àlbums del Regne Unit, amb dos top 40 singles "After Hours" i "Chick Lit". Actualment estan preparant el seu quart treball que es dirà Barbara i serà llençat el 14 de juny.

Devics
Devics és una banda de dream pop de Los Angeles, Califòrnia integrat per Sara Lov, Dustin O'Halloran, Ed Maxwell, Teodoro Liscinski, Evan i Schnabel. La seva música melancòlica ha situat Devics com una de les propostes més creatives de la ciutat. Afegir finalment, que el 7 de juny llençaran el seu nou cd de cinc cançons i per tant un nou capítol en la història dels devics.

Weezer
Grup d’indie rock, segueixen una mica la mateixa línia que els We are scientists. Es van formar el 1992 amb Rivers Cuomo (vocalista principal, guitarra líder), Patrick Wilson (bateria, cors), Matt Sharp (baix, cors) i Jason Cropper (guitarra rítmica, cors). Cropper va ser reemplaçat després per Brian Bell. Com a tall anecdòctic, afegir que Weezer han venut més de 8 milions de discos als Estats Units. Si els weezer se’ls coneix a los Angeles són per grans temes com "Buddy Holly", "Undone - The Sweater Song", "Island in the Sun" o "Hash Pipe".

Sara lov
La cantautora Sara Lov va néixer a Hawaii i més tard va ser criada per la seva mare a Los Angeles després del divorci dels seus pares. El 1998 va formar Devics amb el pianista Dustin O'Halloran. més tard es va decidir seguir una carrera en solitari i es va associar amb el productor Zac Rae en un àlbum de llarga durada.

La cançó de " Connected By A String" està inspirada en els tràgics esdeveniments d’aquesta cantant, Sara Lov. El seu debut The Young eyes va ser llançat 20 gener de l’any 2009 on hi conté dos covers, un d’una cançó d’Arcade Fire i una altre de Beck.

Avui s'estrena “Bestiari il·lustrat” al 33.

2010-05-12T19:13:00.007+02:00

Des del blog de laTerminal us recomanem una estrena televisiva per avui a les 23:10 al canal 33. Es tracta del nou programa de l'equip del desaparegut “Silenci”. La nova proposta, presentada per Bibiana Ballvè, és una "road movie" que surt a buscar els creadors emergents amb més talent del país. La proposta pinta molt interessant: sembla que conservarà l'esperit trencador de “Silenci” però en un format innovador i més accessible.
Si en voleu saber més, aquest és el blog del programa.
Us en deixem el tràiler de promoció.

Destruint Hollywood

2010-05-11T15:57:00.002+02:00

Kenneth Anger és un polèmic, original i extravagant director de cine i militant gay que ha influenciat a directors com John Waters, Vincent Gallo o Martin Scorsese. Va nàixer el 1927 i la seva obra es bastant desconeguda, però és un dels directors de cinema més innovadors del segle XX ja que els seus muntatges cinematogràfics s’acosten més el videoclip o el curtmetratge experimental que als llargmetratges convencionals.

Kenneth Anger va viure la majoria de la seva vida a Hollywood, però en la seva maduresa es va cansar de la vida que li oferia aquest barri de Los Angeles i es va mudar a París.
A més a més, la seva fama a Estats Units no era gaire bona. La seva tendència provocadora innata el va portar a protagonitzar més d’un escàndol, i en tota la seva filmografia i podem trobar una estètica transgressora i políticament incorrecte. De fet, va arribar a invocar el diable en una de les seves pel·lícules, i a més en moltes hi havia estètica nazi, i sadomasoquisme i... tot allò que pogués escandalitzar!
La seva pel•lícula més famosa va ser Fireworks, sobre una jove que somia que es brutalment violada per un grup de mariners. A més, era un gran aficionat dels fenòmens naturals i a les seves pelis sempre incloïa erupcions i eclipsis.

Hollywood Babilonia
És un llibre que escriu a França per intentar destapar les misèries de l’univers Hollywodià.
Amb ironia i sense pietat, Anger es passeja entre escàndols, mort i sexe; nimfomanies, assassinats, violacions i sobredosis per deixar clar que les estrelles no tenien una vida millor que la gent comuna i mortal. Ell va ser el primer en fer sortir a la llum aquest tipus de detalls i mostrar aquesta altra historia dels començaments de la industria del cinema: el més aviat trist relat dels que van quedar destruïts en el camí a la fama.Des del judici per violació de Fatty Arbuckle (un còmic del cinema mut) i la predilecció pels menors d’ Errol Flyann (actor de cinema romàntic), fins la mort de Marylin Monroe i els assassinats de Charles Manson (que va matar a la dona del director Roman Polanski).
Publicacions
"Hollywood-Babylon I” i “Hollywood-Babylon II”, aquest últim el 1959.

28è Saló Internacional del Còmic de Barcelona

2010-05-08T11:04:00.002+02:00

El dijous es va inaugurar el Saló Internacional del Còmic de Barcelona al recinte firal de Montjuïc. Aquest any el Saló comptarà amb la presència d’altres disciplines més enllà de les vinyetes, com per exemple el cinema o la música.
A part de llegir i llegir còmics, al saló també s’hi poden visitar exposicions. N’hi a una dedicada al Petit Príncep i una altra que repassa la influència la música en el món del còmic.
També es pot fer cua perquè els autors et firmin un exemplar, o visitar els estants d’Holanda, que és el país convidat, o el País Basc, que n’és la comunitat autònoma.

Recordeu que el Saló del Còmic no només és manga!

Estocolm

2010-05-07T19:17:00.004+02:00

Sens dubte Estocolm és una de les capitals més belles del món. Recorre els seus canals i parcs és una forma fantàstica de passar una setmana d’estiu a Europa.
Avui a laTerminal viatgem a Estocolm, i començarem la nostra visita esmorzant lussekatt (pa amb salmó) al cafè “Thelis Konditori”, després per exemple, podem visitar la "Moderna Maussete", el "Museu d’art modern d’Estocolm" o les galeries d’art “Hornspuckeln”. Més tard, després de dinar al cafè "Panorama" (on es poden contemplar les millors vistes de la ciutat) serà obligat passejar pel centre de la ciutat, el barri de "Norrmalm" i apropar-nos fins als jardins "Kungsträdgarden".
Tot i que els ciutadans d’Estocolm són reservats, poc efusius i tímids de naturalesa, el seu orgull per la ciutat és infinit, encara que tenen una gran vinculació amb el món rural i intenten conservar en la metròpoli un ambient de poble. Si vols conèixer algú de la ciutat, el millor és deixar-te caure pel club Mondo, el més famós de la ciutat.
Ciutat de Pippi Långstrump, Stieg Larsson i Ikea, avui viatgem a la Venècia del Nord.

ESCOLTAR EL PROGRAMA

La música d'Estocolm

2010-05-07T19:13:00.004+02:00

Those dancing days

Those Dancing Days és una banda d'indie i power pop formada per cinc noies de la ciutat i que es diu que el seu nom prové de la cançó dels Led Zeppelin que es diu "Dancing Days". Són semblants a grups com Mando Diao o els propis The hives també suecs. Els orígens del grup es remunten a l'any 2005 quan tres de les components es van conèixer i poc després amb l’unió de les dues restants van començar a gravar diverses maquetes. De fet, es van donar a conèixer a través del seu MySpace que va ser quan van signar per la companyia independent britànica amb la que van llançar l'any 2007 el seu àlbum de debut, In Our Space Hero Suits.

Frida hyvonen
Frida Hyvönen és una cantant i compositora sueca que ha publicat tres cds. Es va donar a conèixer amb el primer disc, Until Death Comes, gravat amb Estocolm Atlantis Studios. Després del Music from the dance perfomance, publicà el seu darrer àlbum molt esperat entre el públic europeu. Amb Silence is wild Frida recorda a Joan as Police woman i sedueix amb la seva veu i el seu piano.

El perro del mar
És la cantant sueca que es fa dir amb el nom artístic de el Perro del Mar. El projecte musical de Sarah Assbring va néixer l’any 2003 a la ciutat sueca de Göteborg. Malgrat que als concerts no toca ella sola, tot el disc l’ha composat ella. Amb tres músics (guitarra, baix i teclats) El perro del mar ha aconseguit que les seves cançons sonin encara més fermes, íntegres i eloqüents respectant tot i així l’essència del disc.

Shout out louds
Els shout out louds en un principi, es deien up era Luca Brasi però el van canviar quan van trobar una altra banda amb aquest nom. Si una cosa bona tenen aquest grup suec, és que tots els membres es coneixen des que eren joves. El seu segon treball ja està al carrer sota la producció de Björn Ytling. Un pas més per a una banda que es troba ja entre els primers de la ciutat del món de l'indie-pop.

Lisa ekdahl
Lisa Ekdahl, nascuda a Estocolm el 1973 i que va començar cantant jazz els 90 amb el trio del pianista Peter Nordahl, és una cantant sueca de jazz i pop tradicional, que normalment utilitza l'anglès en les seves cançons jazzístiques i el suec en d’altres. Lisa Ekdahl s’ha convertit en els anys noranta en una de les principals figures del pop suec, amb grans èxits com "Vem Vet" el 1994.

El metro d’Estocolm, una galeria d’art subterrània

2010-05-06T15:30:00.002+02:00

Està obert les 24 hores del dia (fet que ha provocat que les fredes nits d’Estocolm siguin una mica més animades), és netíssim i molt ample, i quasi sempre hi pots anar assegut. A més a més, el metro d’Estocolm és una excitant experiència artística: les parets d’aquest transport recullen el llegat de multitud d’artistes en els 110 quilòmetres de línies.

El primer vagó d’aquesta “galeria underground” va començar a viatjar el 1950, convertint-se en un magnífic triomf del modernisme. Jardins amb aigua, extractes de literatura Sueca pintats per les parets, estructures geomètriques de vidre o les restes d’un Palau de la noblesa d’Estocolm del segle XVII devorat per les flames, són algunes de les coses amb les que pots topar al metro (en suec 'Tunnelbana') quant vas a treballar.
En total, són uns 140 artistes, que han contribuït fins el dia d’avui a crear aquesta àmplia galeria, a la que se li han de sumar les exposicions temporals d’un altre centenar d’autors. L’art, a més a més, es troba en els elements arquitectònics de les estacions.
Per exemple, unes de les peces més famoses són les columnes de l’estació de Medborgarplatsen, que a la ciutat se la coneix com “estació dels pilars de colors”, perquè les columnes estan recobertes de plaques de colors, una obra de l’artista local Gunnar Söderström. També és molt famós el sostre de l’estació Hötorget, que està cobert de llums de neó serpentinejants.
L’experiència de viatjar amb el “Tunnelbana” no s’oblida, i fa certa enveja.
I en sortir a l’exterior...
A la capital sueca, molt rarament veuràs grafitis a les parets de la ciutat, sobretot aquelles que són “soroll visual” o simplement taquen l’espai públic.
La senyalització urbana, tipografies dels cartells, lluminosos o logotips, els diaris, revistes, la moda, el disseny industrial (influenciat per IKEA)... Tots tenen un caràcter molt marcat i ordenat.
L’artista més conegut que practica l’street art a Estocolm es diu Andy (podeu trobar l’adreça del seu blogspot al nostre blog.)
I explicava en una entrevista: “li vaig donar una oportunitat a l’art de carrer o va començar a tenir una bona resposta. A la gent semblava agradar-li. Per mi era menys perillós i estressant que el graffiti. Anava enganxat dibuixos pels carrers, papers o pòsters amb els dibuixos que havia fet el dia anteriors i això em va ajudar a millorar i ser més creatiu”.
I es que per molts, a Estocolm és millor veure una farola coberta per un jersei de llana de colors teixit a mà, que una farola sense res.

Ara em ve de gust anar a... Estocolm

2010-05-06T15:21:00.000+02:00

Sortint el dilluns 2 d’Agost i tornant el diumenge 9.
Anada i tornada amb Lufthansa, són 192€.

"Íngrid", d'Eduard Cortés

2010-05-01T21:33:00.002+02:00

N’hem parlat a l’agenda de Barcelona d’aquesta setmana: aquest dijous s’ha estrenat la pel·lícula “Íngrid”, del director Eduard Cortés.
Us en deixem el tràiler:

Per cert, la banda sonora és a càrrec de Russian Red, La Casa Azul i Love of Lesbian, entre d’altres grups del panorama alternatiu del país.

El tango

2010-05-01T21:26:00.007+02:00

El món artístic de Buenos Aires sempre ha predominat per una gran vitalitat. És evident, que Buenos Aires és una ciutat refrescant actualment sobretot pel cinema, el teatre i les arts visuals. Però avui, pel que fa la música de la ciutat, a la terminal tirem unes quantes dècades endarrere i parlem de tango. I és que quan parlem de tango, ens referim tant en l’àmbit de la música com el de la dansa. Figures clàssiques a destacar d’aquest gènere a la història d’Argentina són Carlos Gardel, Julio Sosa o Astor Piazzola. D’altres de contemporanis serien els noms de Eladia Blásquez, Adriana Varela, Osvaldo Pugliese o Susana Rinaldi.

L’escenari...
El tango sorgeix dins d’un ambient dens, fosc i ple de fum. Rajos de llum il·luminen un espai ampli i obert. Una possible dona al bellmig, amb una faldilla oberta i sabates de taló espera impacient. Segurament està asseguda a unes de les taules que rodegen la sala de ball. Dirigeix la mirada per tota la sala, parant-la aquí i allà, buscant un gest subtil d’entre els homes de la sala. I així comença el joc, ella somriu i quan troba l’home, fa el cabezazo.

Què és el cabezazo?
El cabezazo consisteix en una lleugera inclinació del cap, que a través de contacte visual i moviment de les celles ella fa un senyal i si l’home segueix el joc s’aixeca i puja a l’escenari.

Història...
El tango té una llarga història i complexa. No es coneixen am exactitud els seus orígens però es diu que es deuen a Buenos Aires a la dècada dels 1880. Tot es remunta quan legions d’emigrants europeus que buscaven fortuna anaven a la ciutat. D’entre bars, balls i prostitutes, van començar a néixer alguns petits grups musicals que acompanyaven els primers tangos, amb melodies influïdes de les milongas, cançons espanyoles i italianes, i ritmes del candombe, d’origen Africà. A més a més, pel que fa als instruments característics, predomina el bandoneó (que és un instrument aeròfon de la família de les harmòniques, variant de l'acordió que es va inventar al segle XIX,) va entrar a formar part de la música i des d’aleshores n’és el més característic. Per tant, d’aquí sorgeix el tango, una música que resumia la nova experiència ciutadana dels immigrants però que a la vegada estava impregnat de la nostàlgia per la desaparició d’una manera de viure.

Buenos Aires

2010-05-01T21:26:00.004+02:00

Buenos Aires és una de les ciutats més atractives, sofisticades i acollidores que existeixen; centre neuràlgic de l’economia i la cultura argentines i, probablement, una de les poques grans capitals mundials que es poden gaudir sense que la butxaca se’n resenteixi gaire.
Avui a laTerminal viatgem a la capital d’Argentina, una ciutat que on es descobreix una perspectiva nova i diferent del mon cada cop que es canvia de barri. Començarem el dia ben aviat descobrint el bullici de la ciutat a la plaça Serrano, i seguirem la nostra visita a tocar dels grans al cementiri del barri de la Recoleta. Després d’un bon asado argentino per dinar, ens acostarem a un dels fabulosos parcs de Palermo per fer una migdiada i recuperar forces per una passejada al voltant del Riu de la Plata. Al vespre, enfilarem fins al Club Mint, i hi passarem la nit de copes al seu preciós pati.
Terra de tangos i churrasco, l’anomenen el París de Sudamèrica. Si t’hi passeges ben atent, potser fins i tot t’hi torbes a la Mafalda.

ESCOLTAR EL PROGRAMA

Del primer tango a l'últim

2010-05-01T21:25:00.005+02:00

Carlos Gardel
Carlos Gardel fou un músic que va néixer a França però als tres anys va venir amb la seva mare a la ciutat i durant la seva joventut es dedicà a treballar en diverses feines força precàries. Tot això, ho combinava ja, amb la música, ja que es dedicava a entrenir la família i el,s veïns amb la seva veu. De fet la carrera com a cantant l’inicià amb l’amistat amb José Razzano, amb qui formà un duo popular. A partir de l’any 1917, va començar la seva carrera en solitari. Gardel va suposar un paper molt important en la creació del tango. Gairebé sense ajuda de ningú va transportar el tango fora de Buenos Aires fins a París i Nova York.

Julio sosa
Julio María Sosa Venturini va néixer a Uruguai, el febrer 1926 i morí a Buenos Aires l’any 1964), més conegut com Julio Sosa i anomenat El Home del Tango, va ser un cantant de tango que va assolir la fama a Buenos Aires en les dècades de 1950 i 1960.

Astor Piazzolla
Sentim l’adiós nonino, una de les cançons de tango més conegudes i més versionades, i’Astor Piazolla. Segons molts especialistes, va ser un dels músics de tango més importants de la segona meitat del segle XX. Va estudiar harmonia i música clàssica i contemporània amb la compositora i directora d'orquestra francesa Nadia Boulanger.

Susana Rinaldi
Susana Rinaldi va néixer l’any 1935 a la ciutat i fou molt coneguda per ser una de les cantants més importants però també pel seu paper com a actriu.

Adriana Varela

Osvaldo pugliese

El tango actual electrònic: Bajofondo i Gotanproject

Pinzellades de Buenos Aires

2010-04-24T18:20:00.003+02:00

San Telmo. Un dels barris més famosos de la ciutat i més destacables és el barri de San Telmo. Són tant sols 6 illes de cases. Podríem dir que és el barri més bohemi de la ciutat. Lloc de trobada d’artistes i vividors. Bandes de música, espectacles de carrer i balladors de tango s’hi troben. A més hi ha moltes botigues d’antiquaris on curiosejar. De San Telmo és destacable la plaça de Dorrego.

El barri de Paleremo. És on s’estableix la classe mitjana de la ciutat. Els caps de setmana, els seus parcs s’omplen de famílies passejants i gent amb bicicletes. La part del Palermo vell cada cop està més de moda.

Puerto Madero. És un barri força destacat. És el més nou de la ciutat, del segle XIX. Un lloc agradable per passejar, amb carrers acoquinats i cases de maons. Actualment, és un barri de bons restaurant, oficines modernes i botigues faishon.
Plaza de Mayo. És el centre de Buenos Aires. Lloc de manifestacions i visites turístiques.

La Bombonera, l’estadi del Boca Júniors. Està en el barri de Boca, on hi ha el popular passeig peatonal i antiga via de tren que rep el nom del cèlebre tango homònim. Les cases del carrer Caminito acoloreix el barri amb les cases pintades de colors cridaners i els taulats ondulats de les cases.
Café Torino. Inaugurat el 1893, on Lorca hi anava a fer tertúlies i ara és un local de tango on es mesclen els turistes amb els locals.

Cinema argentí de Juan José Campanella

2010-04-20T19:47:00.005+02:00

És ben sabut que Argentina és un país productor de bon cinema, i a Espanya i Catalunya s’aprecia moltíssim i té molt de reconeixement. Evidentment, no només aquí el cinema argentí gaudeix de molts adeptes, sinó que arreu del món hi té seguidors. De fet, la cirereta del pastís ha estat, segurament, l’Oscar amb que l’Acadèmia de Hollywood va galardonar al director Juan José Campanella per la pel·lícula “El secreto de sus ojos”.

Fem una pinzellada d’aquest gran cineasta, la carrera del qual es va desenvolupar en gran part a Estats Units, on destaca com a guionista i director de capítols de sèries mítiques com “Llei i ordre” i “House”.
Però com hem dit, el terreny en que es fa famós és el del cinema, pel seu estil particular, personal i especial, tant pel que fa als guions com en la fotografia. El seu primer metratge es roda al 1979 amb el títol “Prioritat Nacional”, on també hi actuava. No és fins al 1999 amb la pel•lícula “El mismo amor, la misma lluvia” que té un èxit de públic considerable a Argentina. També, una de les seves pel·lícules amb més renóm és “La luna de Avellaneda” (2004).
I finalment parlem de l’elogiadíssima “El secreto de sus ojos”, la seva última pel·lícula, que es va estrenar a l’Agost i a Argentina es va posicionar com la segona pel·lícula més taquillera de d’història (ara a la tercera per l’estrena d’“Avatar”). La pel·lícula està basada en la novel·la la pregunta de sus ojos” de l’escriptor porteny Eduardo Sacheri.
Està protagonitzada per Ricardo Darin, Soledad Villamil (els dos ja havien treballat anteriorment amb el director), Pablo Rago i Javier Godino.

“El secreto de sus ojos” narra la historia de Benjamín Espósito, un secretari d’un Jutjat d’Instrucció de Buenos Aires que és a punt de retirar-se i decideix escriure una novel•la basada en un cas que el va commoure 30 anys enrere, del qual va ser testimoni i protagonista. A través de la novel•la que escriu Benjamín, amb la pel·lícula viatgem a l’Argentina turbulenta dels 70, on res no era necessariament el que semblava ser.
El cinema de Juan José Campanella sovint juga amb el pas del temps com un element fonamental pel transcurs de la història, que serveix per fer una mena de reflexió sobre la història passada d’Argentina i l’actualitat del país.

Per últim, deixant de banda a Campanella, hi ha molts altres directors destacables. Per exemple:
- Carlos Sorín. “El camino de San Diego” (2006). Que et deixa amb sensació brutal de pau amb el món en acabar de veure-la.
- Fabián Bielinsky. “Nueve reinas (2000). Un bon exemple de cinema potser menys sentimental, però també molt recomanable.

Gràcies a Júlia Farré de Pablo per compartir la seva saviesa cinèfila amb nosaltres!

El carrer és nostre...de tots!

2010-04-19T15:45:00.003+02:00

"El carrer és nostre...de tots!" és una exposició al Col·legi d’Arquitectes sobre l’evolució arquitectónica de la ciutat de Barcelona. A l’exposició hi ha plànols urbanístics i maquetes, esclar, però també vitrines amb objectes (del primer walkman a l’actual telèfon mòbil, que en algun moment ens han acompanyat pels carrers de la ciutat) o imatges (fixes i en moviment, per assenyalar un detall o mostrar-nos la massa) que ens són inevitablement més properes, més digeribles per al no-expert, és a dir, per al veritable protagonista: tots.

Exposició de diversos autors.
Col·legi d’Arquitectes.
Fins al 15 de maig. Gratuïta.

Londres

2010-04-12T22:46:00.008+02:00

Motor de l’economia britànica, Londres és un dels llocs més atractius i multi culturalment diversos del món. Aquí el viatger podrà escoltar qualsevol estil de música, admirar tot tipus d’art i degustar plats dels cinc continents.

Avui a laTerminal viatgem a Londres, i començarem el dia anant a Nothin Hill per prendre una pinta de cervesa a la terrassa del Cow discutint sobre l’últim partit del Chelsea o l’Arsenal. Després de dinar un fish&chips, ens acostarem al cine Electric per veure una projecció de cinema independent. Abans que es pongui el sol, i si el temps ens ho permet, anirem al Hyde Park a fer una mica d’exercici tot escoltant Coldplay. I per acabar el dia, un sopar al pub i a preparar-nos per sortir a Fabric, una sala de ball que marca tendències arreu del món.
Ja no hi ha boira, i en sortir al carrer de nit fa anys que no cal preocupar-se pel Jack el destripador, però a bona part de la ciutat encara hi predomina l’encant de l’arquitectura victoriana, que es combina amb els grans gratacels de la City.

ESCOLTAR EL PROGRAMA

Ella, Virginia Woolf

2010-04-12T22:26:00.006+02:00

Virginia Woolf fou una escriptora britànica filla d’un distingit crític i historiador que va destacar en la literatura universal al segle XX. Va créixer doncs, en un ambient freqüentat per literats, artistes i intel·lectuals. Després de la mort del seu pare, el 1905, es va traslladar amb la seva germana Vanessa – que era pintora- i els seus dos germans al barri londinenc de Bloomsbury, centre de reunió d’antics companys universitaris del germà gran, entre els quals hi figuraven personatges com l’escriptor Edward Morgan Forster, l'economista J. M. Keynes i els filòsofs Bertrand Russell i Ludwig Wittgenstein.

L’any 1912, quan tenia trenta anys, es casà amb Leonard Woolf, un economista amb qui va fundar el 1917 la cèlebre editorial Hogarth Press, que va editar la seva obra i la d'altres escriptors. Les seves primeres novel·les, Viatge d'anada i Nit i dia, posaven de manifest la intenció de l’escriptora de trencar els motlles narratius heretats de la novel·la nglesa passada, abandonant així les descripcions d’ambients i personatges més tradicionals. Amb aquests primers títols amb prou feines es va merèixer consideració per part de la crítica.

Però això, va canviar amb la publicació de La senyora Dolloway ja que els crítics van començar a elogiar la seva originalitat literària. Virginia Woolf va captivar el món de la literatura amb la seva gran mestria tècnica i per un gran afany experimental que introduïa un estil i unes imatges, fins aleshores, més pròpies de la poesia.

Va escriure també una sèrie d’assaigs que giraven al voltant de la condició de la dona i li servien com a mitjà per a reivindicar el paper de la dona escriptora (Una habitació pròpia). Durant tota la seva vida, va patir de molts mals de caps, depressions i atacs i això la va dur al suïcidi l’any 1941.

Aprofitant que parlem de Virginia Woolf, et pengem una de les peces del compositor Philip Glass de la pel·lícula The Hours basada en les vides de tres dones de diferents èpoques unides per l’obra La senyora Dalloway de Virginia Woolf.

Gorres dels 80

2010-04-12T21:27:00.003+02:00

Londres és un lloc on precisament no llueix el sol ni la calor és habitual, però ja l’estiu passat es podia veure pel carrer molta gent (sobretot joves) amb viseres de PVC, de plàstic, que solen costar una 4€ màxim. Són viseres de colors molt cridaners, que s’aguanten amb una tira de plàstic sobre el cap. Les més barates són les llises, però ni ha amb tot tipus d’estampats. Entre els famosillos londinencs està molt de moda anar a les festes vestit d’etiqueta i amb aquestes gorres.

No és el complement més elegant, sobri ni clàssic per portar aquest estiu, però també és una bona peça per portar-lo a un festival de música a 40º i rodejat de gent vestida amb colors fluor. Diuen que també és un bon complement per portar a la platja i la piscina.
Si voleu acabar-ho de rematar, la visera de plàstic s’ha de portar amb ulleres de plàstic amb reixes. Les va posar de moda el dj Kenny West, quant les va portar en el concert de presentació del disc “Viva la Vida or death all his friends” de Coldplay, a la BBC el 2007. Kenny West va firmar un contracte amb la firma australiana d’ulleres Ksubi.

El que sona a Londres

2010-04-11T21:17:00.003+02:00

Londres és seu de molts i motls grups de la segona meitat del segle XX i una de les ciutats on actualment hi ha més propostes musicals. Londres, ciutat dels Kinks, del The Who, dels Roxy Music, dels Motorhead o dels The Police.

4 HERO
Aquest grup, els 4Hero, destaquen avui a l’apartat de músiques de laterminal per una sonoritat més electrònica. Se’ls coneix com a pioners del hardcore breakbeat i del drum & bass music. Amb el seu últim treball, 4hero ha experimentat amb d’altres gèneres com el downtempo o el jazz.
http://www.myspace.com/4hero

ART BRUT
Són un grup excèntric i heterogeni que tenen més coses en comú amb Half Man Half Biscuit i Pulp que amb els The Fall amb qui tantes vegades els han comparat. El cantant Eddie Argos és un apassionat de Jonathan Richman (cantant americà) i Vincent Van Gogh). http://www.myspace.com/artbrut

NOAH AND THE WALE
Els Noah and the whale enamoren pel seu pop agredolç, una de les millors receptes acutals. La banda d'anti-folk londinenca fa un homenatge a la mort i a l'amor. Sovint, als concerts fan esclatar somriures quan de sobte interpreten una versió de pop colorista i nihilista dels Temptations.
Després del seu primer àlbum, The firts days of spring es diferencia molt del primer per una temàtica probablement més intimista i per música molt instrumentada. http://www.myspace.com/noahandthewhale

MUMFORD AND SONS
Els mumford and sons són una de les millors propostes amb què la ciutat destaca a nivell europeu. Són Londres però sonen completament com si fossin del Mississipi. Mumford & sons són un quartet que juguen amb armes del folk actual amb clàssics instruments com el banjo, el dobro, el contrabaix o la guitarra acústica... Utilitzen molt el recurs, en tot el cd Sigh No More, de fer peces amb inicis suaus però amb finals contrastats i forts. Pel que fa als jocs vocals són excel·lents. http://www.myspace.com/mumfordandsons

EMMY THE GREAT
Qui sentim ara és Emma-Lee Moss coneguda pel seu nom artístic Emmy the great. Tot i representar part de la música indie actual a la ciutat de Londres, filla de pare anglès i de mare xinesa va néixer a Hong Kong però quan tenia dotze anys va emigrar a la ciutat.
En aquest projecte en solitari és acompanyada d’altres músics com Kic Astley, Pete Baker, Glenn Kerrigan, Caroline Weeks o Jenny Lau. http://www.myspace.com/emmythegreat

Més música de Londres que no vam tenir temps de parlar-ne, són els Kaity Daisy and Lewis:

Vector Portraits

2010-04-11T12:51:00.002+02:00

Coquetejant amb les fronteres del periodisme, l’antropologia i l’art conceptual, el fotógraf Andrew Bush retrata, durant gairebé tota la dècada dels noranta, desenes de conductors que transiten per la ciutat de Los Angeles i voltants, en plena carrera. Per fer-ho utilitza una càmera analògica de mig format, muntada en el seient del copilot del seu cotxe. El modus operandi és senzill, quan Bush detecta un cotxe que s’adapta a les necessitats del moment o captiva el seu interès per algún motiu especial, es sitúa al seu costat, iguala velocitat i dispara.

Fins el 30 d’Abril a la gal·leria 3punts. C/Aribau nº75.
L’entrada és gratuïta.

Sydney

2010-04-03T13:38:00.002+02:00

Relluent a la llum del sol i deliciosa sota els fanals, Sydney és tot brillantor i glamour. Diuen que la visió del port per primera vegada és una de les experiències més memorables que hi pot haver.

Avui a laTerminal viatgem a Sydney, i començarem el dia amb una cabussada en una platja oceànica com Bronte. Després d’esmorzar en algun cafè del barri de Coogee, recorrerem qualsevol dels mercats de la ciutat, per exemple el de Balmain. A la tarda, serà imprescindible fer una visita al museu d’art contemporani de la ciutat, i quant el sol es comenci a pondre, prendre cervesa a la terrassa d’algun bar. I si tenim sort, rematarem el dia a L’òpera de Sydney.
Dels habitant de la ciutat diuen que són gent molt enfeinada, pendents sempre del mòbil i d’actualitzar el seu perfil a alguna xarxa social. Tot i això, el seu mantra és “treballar dur i divertir-se igual”. És allò de poder combinar el viure a Sydney (anomenada també San city, la ciutat del pecat) i conservar la feina.

ESCOLTAR EL PROGRAMA

Geografia australiana...

2010-04-01T18:14:00.001+02:00

Nova Gales del Sud (en inglés, New South Wales) És l’estat més antic i poblat d’Australia. Es troba a la part sud oriental del país, al nord de Victòria i al sud de Queensland. Va ser fundat l’any 1788 i originàriament va incloure una gran part de la terra australiana, Nova Zelanda i altres illes de la regió. Al segle 19 però, es van separar les regions i es van formar les colònies de Tasmania, Australia Meridional, Victòria, Queensland i Nova Zelanda.
Nova Gales del sud és coneguda per Port Jackson, que és el port més important de la capital, Sídney, on viuen aproximadament dos terços de la població total de l’estat i també pels petits pobles com Tamworth lloc de naixement de la música country d’Australia.

En tant que puguis, prova coses noves!

2010-04-01T18:07:00.005+02:00

Com a ex-colònia britànica i terra d’immigrants, la cuina d’aquest país i també d’aquesta ciutat té una clara influència europea, especialment britànica. Això vol dir que s’hi menja molta carn!

Les carns a la graella són les grans portagonistes a l’hora de menjar a l’aire lliure o a les reunions socials (festes...), però a un nivell més intim, els australians elaboren un pastís de carn que s’acompanya amb verdures fresques o bé amb una salsa fosca que rep el nom de gravy.
Pels atrevits que mengen sense manies hem de dir que a sidney tindran la oportunitat de probar la carn de cangur, cocodril o l’emú.

Pel que fa als dolços trobem una gran varietat de postres populars entre el quals cal destacar el Pavlova, un pastís amb nata, fruita fresca i vainilla.

Follow your art

2010-03-30T15:05:00.004+02:00

Aquesta és una proposta cultural de la ciutat per als amants de l’art.

L'Art Month Sydney és una seu on s’uneixen els diversos elements del món de l'art de la ciutat sota un mateix sostre per primera vegada. Què hi trobem? Doncs més de 70 galeries, exposicions, xerrades, i tota mena d’esdeveniments especials relacionats amb l’art.
És recomenable per a persones de totes les edats fins i tot als nens, ja que s'hi duen a terme activitats relaciones amb l'art.

Trobem exposicions molt interessants com per exemple la de Matthys Gerber que a part d’artista també és professor del Sydney College of the Arts. L’art Month Sydney no podia oblidar la seva visió sobre l’art i per això ofereix una exposició col·lectiva amb d’altres artistes.

Una altra exposició és la d’Utamaro, autor que va aconseguir el seu primer gran avenç a finals de la dècada de 1780 com a il·lustrador d’antologies de poesia amb tocs d’erotisme. Amb la introducció del bust o la meitat dels formats de longitud, Utamaro va revolucionar la manera com les dones van ser retratades en l’art japonès. Els seus retrats sensuals i profunds de dones, han gaudit d'una gran popularitat sense parar al Japó i arreu del món.

Una tercera exposició és la pintura contemporània que acull obres de pintors Daniel Boyd, Andrew Browne, Stephen George W. Bush, Tony Clark, Julie Fraga, Louise Hearman, Fiona Lowry, Nigel Milsom, James Morrison... Aquesta exposició examina com la natura i el paisatge segueixen preocupant als pintors contemporanis. No parlem d’una naturalesa basada en l'observació, sinó un àmbit de vívids paisatges imaginaris on hi apareixen criatures naturals i no naturals, i on figures humanes semblen sorgir la fusta dels boscos.

Quan?
Art Month Sydney va de l’1 al 31 març

Eternitat

2010-03-30T12:55:00.004+02:00

Entre 1930 i el 1967 la paraula “eternitat”, escrita amb perfecta cal·ligrafia amb guix de color groc, va aparèixer quasi mig milió de vegades sobre les calçades de tots els barris de Sydney. L’escribia Arthur Stace, un rodamón alcohòlic quasi analfabet. Diu la història que aquest personatge va anar el 1930 a una església baptista on va escoltar un sermó apocalíptic que li va fer deixar la beguda i agafar el tros de guix. Cada dia, Arthur Stace s’aixecava a les 4 de la matinada per escriure la paraula “eternitat” als carrers de Sydney.

Actualment, segurament com a homenatge, encara de tant en tant apareix la paraula escrita per algun lloc. De les que feia el rodamón, tan sols se’n conserva una a la torre del rellotge de l’edifici central de correus.
De fet, a Sydney podràs veure subvenir amb la paraula escrita de la forma característica en que ho feia Arthur Stace (al nostre blog en podràs veure fotos).

Ara em ve de gust anar a... Sydney

2010-03-30T12:54:00.000+02:00

Sydney és, literalment, a l’altra punta del món i, evidentment, no es visitable en un cap de setmana.
Hem buscat preus pels últims dies de Juliol, i preparem-nos per un dia sencer de vol amb Spanair i Lufthansa. Sortint el Dilluns dia 19, farem una escala a Frankfurt de 4 hores d’espera, i arribarem a Sydney a les 5 de la matinada, però del 21 de Juliol, dos dies després gràcies a tot el desfases horari.
La tornada del dia 31 de Juliol, una cosa similar però a l’inrevés.
Total? 1.554€

'Elèctra', al TNC

2010-03-28T15:06:00.005+02:00

Durant aquesta setmana n’hem pogut llegir moltes crítiques als diaris, i l’opinió generalitzada de tots és que l’”Èlectra” que es representa fins al 25 d’Abril a la Sala Gran del TNC és quasi imprescindible.
Fa tres temporades, Oriol Broggi i l'actriu Clara Segura triomfaven amb Antígona. Ara, el director teatral continua explorant el món de la tragèdia amb el nou muntatge.
En aquesta obra també torna a repetir Clara Segura, aquest cop interpretant Elèctra, la filla que busca venjar la mort del seu pare Agamèmnon, rei de Micenes, assassinat per la seva mare Clitemnestra.
Les entrades costen de 15€ a 20€, i hi ha funció dimarts, dimecres, divendres, dissabte i diumenge en diferents horaris.

Rambleros

2010-03-28T15:03:00.001+02:00

Fins al 28 de Maig a la Rambla de Santa Mónica (a la parada Drassanes de la línia verda) hi ha una carpa que és l’eix vertebrador de Rambleros.
Rambleros és un conjunt d'activitats de recuperació de la memòria d'una part del patrimoni social i cultural de la ciutat a l'entorn de la Rambla.
Allà si han fet concerts i xerrades, i a més hi ha exposicions sobre un dels carrers més famosos de la ciutat de Barcelona.
L’entrada és gratuïta.

Mona Lisa with rocket launcher ( fitxa 1 )

2010-03-22T15:52:00.010+01:00

Anotacions: la primera obra que comentarem rep el títol de Mona Lisa with rocket launcher (Mona Lisa amb bazooka). Tots coneixem aquesta dona per el seu somriure i la seva mirada penetrant que et persegueix allà on vaguis. No es pot negar que Leonardo Da Vinci va fer una bona feina, però Bansky va decidir redecorar la famosa Gioconda amb un estil que alguns poden considerar alarmista i que d'altres podem considerar actual o realista.

Temps d'elaboració: 15 minuts

Situació: Soho, Londres

Any: 2001

Retirada del graf: El graf es va retirar al cap de 2 dies.

Curiositats de l'obra: més endavant, aquest graf va ser convertit en un graf que retratava a Osama Bin Laden per uns autors anònims. El resultat final va ser aquest:

Banksy, l'obra

2010-03-22T15:47:00.002+01:00

Aquest espai esta dedicat a aquest artista trencador que, com bé sabem es dedica a pintar graffitis arreu del món, mostrant la cara crua de la realitat i aconseguint que les autoritats treguin foc pels queixals.

L'equip de la terminal considera a Banksy un veritable artista, no només per la qualitat de les seves obres sinó pel valor a l'hora d'enfrontar-se a allò que és convencional i còmode. Per aquest motiu, ens agradaria fer un seguiment de les seves obres i ensenyar-vos el món vist a través de la retina de l'artista.

Evidentment, qualsevol comentari i/o crítica seran acceptats i escoltats!

El famós mercat de nadal de Manchester

2010-03-22T15:41:00.002+01:00

Si aneu a Manchester per nadal podràn trobar un gran nombre de botigues dedicades a la festivitat nadalenca, on, entre milions de possibilitats a l’hora de comprar regals, trobareu un extens menú de degustacions basat en dolços nadalencs.

Manchester! VULL FESTA I MENJAR!

2010-03-22T15:39:00.001+01:00

Manchester és un punt de trobada per a vàries cultures del món, començant per xina fins a l’amèrica llatina. Aquestes fusions culturals poden apreciar-se per la gran oferta de festivals que se celebren en aquesta ciutat. Ja sigui primavera, estiu, tardor o hivern, a Manchester sempre podrem trobar algun event músical o cultural al qual podrem assistir.

Trobem, doncs, El festival internacional de Manchester, el Festival de Jazz de Manchester, el Festival de cinema espanyol i llatino americà i finalment, el festival del qual m’agradaria parlar-vos, el festival del menjar i la beguda.

És un event nacional molt conegut que es celebra des de fa més de 10 anys. Va ser creat per Phil Jones y Chris Tomlinson, amb la intenció de mostrar a la resta del país que a Manchester es pot menjar bé. Aquest event es celebra en diferents punts de la ciutat i el podrem trobar tant a dins d’alguns locals com al mateix carrer. El programa d’aquest festival inclou la degustació de plats típics i no tant típcis, tallers per nens i sopars al “Manchester town Hall”. Tots els anys assisteixen a l’event culinari, un gran nombre de chefs famosos com Jaime Oliver, Gordon Ramsey i Bill Wyman.

Si vols més informació, la trobaràs a www.foodanddrinkfestival.com

Què hi podem beure a praga?

2010-03-22T15:36:00.005+01:00

A la república Checa el consum de cervesa és d’una mitjana de 157 llitres a l’any. És, evidentment, el país on es consumeix més cervesa del món. Trobem doncs la cervesa mundialment coneguda amb el nom de Budweiser.

D’altra banda també és molt típic el Fernet (beguda alcohòlica amarga elaborada a partir d’herbes, de 45%), el Bechervoka(licor de 38% creat per un farmacèutic, elaborat a partir de 32 herbes i arrels) i el sekt (un vi espumós)

El menjar chec!

2010-03-22T15:30:00.004+01:00

La gastronomia de Praga és molt semblant a l’astronomia d’Àustria però es diferencia en el fet que la majoria de plats s’acompanyen amb salsa (sobretot les carns).

Choucrute: és un plat suculent provinent de d’Estrasburg. El seu ingredient principal és la col fermentada i tallada a rodanxes
gulash: és un plat ancestral menjat pels pastors del centre d’europa (anomenats Gulyas). Es compón, bàsicament, de pèsols, carn cuita, ceba i altres verdures que s’afegiren posteriorment, com la patata, apareguda al segle XVIII.

knedliky: pà ressec al qual s’afegeixen ingredients que l’estoven, com per exemple la llet, i d’altres que el fan espongós com el llevat.

Bla, bla, bla...

2010-03-21T22:02:00.003+01:00

El passat divendres vam fer un programa especial de repàs de la música que ha sonat a laTerminal durant els vint-i-dos programes que hem emès. És això que diem que no sempre tenim temps per “deixar sonar” i sovint passen una mica massa desapercebuts grans descobriments musicals de les ciutats que visitem. Això, i que últimament anem una mica atrafegats i ens costa arribar a tot.
El divendres que bé hi tornem amb Sydney. Mentrestant pots visitar la nostra pàgina al Facebook, escoltar la banda sonora de laTerminal a l’Spotify o fins i tot subscriure’t el podcast del programa o escoltar-ne els àudios.

Manchester

2010-03-20T12:23:00.002+01:00

L’esperit pioner de Manchester va donar origen a la revolució industrial, a una revolució musical i al diari The Guardian, mentre la seva perseverança li ha servit per sobreposar-se al seu cantó més fosc i brut. A més a més, té excel·lents museus, bons restaurants i botigues estupendes.

Si viatges amb nosaltres a laTerminal d’avui serà imprescindible contemplar les vistes de la ciutat des del poc visitat observatori de Godlee. Després farem una visita al barri de Northon i aprofitarem per fer-hi algunes compres, i tot seguit prendrem una cervesa al famós Bar Centro. Quan es pongui el sol, decidirem si ens bé més de gust anar a escoltar música de la mà dels grups emergents de la ciutat al Manchester Roadhouse o si preferim calçar-nos les sabates de ball per passar la nit a la discoteca Music Box.
Avui a laTerminal, viatgem a una ciutat elegant i divertida, anomenada Cottonopolis durant la revolució industrial.

ESCOLTAR EL PROGRAMA

La música alternativa dels 80

2010-03-20T12:22:00.005+01:00

Som als anys 80 i ens trobem davant del rutilant imperi del pop sintètic, on part del rock britànic manté una actitud de resistència, tant en àmbit musical com en ideològic. La principal font dels grups alternatius que començen a aparèixer, són els segells independents, els artistes dels quals tenen el seu eco en una influent premsa musical. La descentralització permet que zones com Escòcia o ciutats com Liverpool s’hagin convertit en un pou per a nombrosos grups.

És difícil que els assistents de la primera actuació pública dels Smiths com a teloners el dia 4 d’octubre de 1982 al club Hacienda de la ciutat Manchester, fossin conscients que aquells que s’estrenaven esdevindrien un dels fenòmens més destacables del pop britànic. De fet, el líder i cantant de la banda, Steven Morrissey, abans de llançar-se als escenaris ja havia provat pel seu compte trobar un forat al periodisme musical. Morrissey era un tipo solitari, un pèl narcisista, vegetarià, contradictori i força polèmic. Això de vegetarià explica aquella cançó que es titula Meat is murder.

Tot es remunta quan en unes sessions radiofòniques a la BBC els Smiths es converteixen en una banda comentada. Al 83, signen un contracte amb el segells independent Rough Trade i les dues grans cançons com This charming man o Hand in glove esdeven un total èxit. El futur dels Smith seria complicat i criticat. Els quatre elapés són The Smiths (1984), Meat Is Murder (1985), The Queen Is Dead (1986) i Strangeways, Here We Come (1987).
Els Smiths eren Morrissey (veu i escriptor de les lletres), John Maher a les guitarres que suposaria un gran recolzament, Andy Rourke al baix que finalment s’acabava de completar amb la base rítmica del bateria Mike Joyce..

Propostes per gaudir de Manchester

2010-03-16T22:33:00.006+01:00

El Manchester Bhoemi

Trobaràs les millors botigues independents de la ciutat al Northern Quarter. És del millor de Manchester en quant a creativitat, amb boutiques, botigues de discs i art contemporani. A més no et pots perdre l’Affleck’s Palace, quatre plantes de botigues independents i alternatives. Pren-te una copa a l’àtic i gaudeix de les vistes de la ciutat.
Després de passejar pel barri, no estan gens malament els bars de Northern Quarter. Prova el Dry Bar, molt de Manchester, i lloc de trobada dels joves de la ciutat, o Matt and Phred’s, on podràs gaudir del jazz en viu i el bon menjar.

Alguns museus
L’Imperial War Museum North és un museu que explora l’impacte dels conflictes moderns sobre les persones i la societat. Tot i que és un museu força reconegut, i de caire pacifista en un principi, si no t’interessen les exposicions sobre tancs i metralladores, es prescindible.
Tot i això, l’edifici espectacular és de l’arquitecte Daniel Libeskind, i aconsegueix ser un símbol d’un món espatllat pel conflicte.
També és destacable el Museu d’Història de la ciutat, amb abundants peces egípcies i el Manchester Art gallery, d’exposicions contemporànies força destacables, entre d’altres museus.

Ara em ve de gust anar a... Manchester

2010-03-16T22:31:00.001+01:00

Ja és hora d'anar pensant en Setmana Santa, i nosaltres hem buscat vols per aquestes festivitats: sortint el dia 26 de març i tornant el 31. Amb Lufthansa, ens surt per 255€. Amb una escala a Munich, tant en l’anada com en la tornada.

El que sona a Manchester

2010-03-14T21:39:00.004+01:00

M People

Mike Pickering, qui va fundar el grup dels M people, també va ser membre de Factory Records i destacà com a DJ. Paul Heard, un altre component del grup, va ser membre de la banda d’àcid jazz Ace of Clubs i Shovell, el tercer, també participà en un altre grup abans de M People. Heather Small és la cantant que fa destacar el grup i esdevé la seva ànima. Els M People, fundats als noranta fins avui, la seva música s’impregna sobretot de música electrònica i en especial del house.

New order

Aixecant-se de les cendres del grup de punk Joy Division, els New Order van triomfar després de la tragèdia i van emergir com una de les bandes més influents i aclamades de la dècada dels 80. La seva música abasta les textures electròniques i es barreja amb l’estètica new wave tot creant una música de ball delitosa. New Order, oficialment es remunten al 76, quan el guitarrista Bernard Sumner (abans Albrecht) i el baixista Peter Hook, - inspirats en una recent actuació de Sex Pistols – anuncien les seves intencions de formar una banda pròpia.

Underworld
Underworld és un grup d'electrònica del Karl Hyde i Rick Smith que han gravat junts des dels 80. A tall anecdòtic, destacar que l’any 2008 Underworld va participar en un àlbum anomenat "Songs for Tibet”, que és una iniciativa per donar suport al Tibet, i subratllar la situació de drets humans en aquest indret. L'àlbum es va publicar el 5 d'agost a través d'iTunes i el 19 d'agost a les botigues de música de tot el món.

Buzzcocks
Són una banda de punk rock formada a la dècada dels 70, època que va veure néixer aquest moviment musical que buscava tornar el rock als seus orígens bàsics, deixant de banda el virtuosisme que caracteritzava la major part dels artistes i grups del moment. La seva combinació d’entre el so estrident de les guitarres, l’agressivitat rítmica i la seva l'energia van col·locar els Buzzcocks al costat dels Ramones, com un dels primers grups punk-pop de la història influenciats tant pels Sex Pistols, pels Velvet Underground o els The Who.

Happy Mondays
El nom prové de la cançó "New Order Blue Monday". Són una banda de rock alternatiu formada als vuitanta a Manchester. Als seus concerts utilitzen riffs i lletres d'altres grups i les barregen amb la seva música. Des que van començar fins aleshores, han publicat uns 12 cd's.

Oasis vs Blur

2010-03-14T16:47:00.003+01:00

Qui són millor? Oasis o Blur? Aquesta senzilla pregunta va donar inici a una de les batalles més conegudes del Britpop, la música que va ser la banda sonora del Regne Unit dels 90, quant grups considerats alternatius van evolucionar fins a convertir-se en carn de llistes d’èxit, i els diaris omplien portades amb les seves rivalitats.

La rivalitat comenta el 1995, en una entrevista a la televisió francesa on Noal Gallaher, dels Oasis, pixa fora de test (és ben comú dels Oasis voler crear polèmica) i diu “espero veure que dos integrants de Blur morin de sida”. La batalla havia començat.
Oasis decideix treure el seu nou single “Roll Whit it” el 24 d’Abril del 1995, i els Blur decidissin avansar una setmana el llançament del seu nou single “Country house”. Finalment va arribar el dia més esperat per tot el Regne Unit, el 20 d’Agost del mateix any 1995, quant la BBC publicava la llista de les cançons més venudes. Blur guanyava la batalla, havia venut 274,000 copies del “Country House”, mentre que Oasis en venien 216.000.
La guerra no s’acaba aquí, al setembre de 1995, Blur treu a la venda el seu album "The Grate Escape", i aconsegueixen les primeres posicions en les llistes de popularitat. Semblaven els reis del Britpop, però la venjança dels Oasis s’apropava.
Un mes després, sortia a la venda el disc dels Oasis “(What’s the Story) Morning Glory?”, que arribà a ser el disc més venut de la historia de la música al Regne Unit per Carrere del “Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band” dels Beatles.

Un altre cop dels Oasis va ser un concert que van fer a Knebworth, que es considera que és el que ha mobilitzat més gent de tota la història del rock de Gran Bretanya. 1 de cada 20 anglesos van voler comprar-ne entrades, però tant sols van poder apreciar-lo 250,000.
Seguidament el cantant dels Blur, Damon, va entrar en una greu depressió, i el grup va voler evitar la pressió dels mitjans retirant-se una anys per madurar nous sons i torbar un camí per seguir com a formació.
Mentrestant, els Oasis trepen el disc “Be Here Now”, destrossat per la crítica I decepcionant pels fans.

Actualment
Després que els Blur fessin una pausa des del 2003 fins el 2009, van tornar-se a ajuntar per fer algun concert. Ara plantegen treure un nou disc.

El 28 d’Agost de l’any passat, els Oasis es separaven en una disputa entre els dos germans Gallagher, que són el cantant i guitarrista dels Oasis.

Propostes per aquest cap de setmana

2010-03-13T13:05:00.008+01:00

Avui actuen a Barcelona els Cranberries

Banda irlandesa de rock alternatiu que es va fer famosa als anys 90 a tot el món, venent 75 milions de copies de discs. Des de 2003 cadascun dels membres han seguit les seves carreres per separat, fins que 2009 Dolores O'Riordan (la líder del grup) confirmà en un radio americana que el grup es tornava a unir.
Al Pabelló Olímpic de Badalona, a les 22h. Entrades a ticktackticket.com per 40-45€.

Curt Fictions
Aquest festival de curtmetratges arriba a la seva 13ª edició amb l’objectiu d’apropar el gènere a tots els públics.
Al cinema Alexandra, Rbla. Catalunya 90. Fins el 18 de març, són 8 curts per 2€.

JapanWeekend
La més important concentració d’otakus d’Espanya. Un paradís pels amants del manga i l’anime.
Al Palau Sant Jordi, des d'avui i fins diumenge per 5€.

Xocolates desfetes
Res millor per passar el fred que una xocolata calenta al carrer Petritxol.
Dos locals a Ciutat Vella: Dulcinea (C/Petritxol 2). La Pallaresa.(C/ Petritxol 11).

Praga

2010-03-13T13:00:00.003+01:00

Praga segueix captivant el seu visitant amb els seu paisatge urbà de conte de fades, el seu enorme patrimoni cultural i una de les millors cerveses del món.

Si viatges amb laTerminal d’avui, començarem la nostra ruta fent una passejada pels jardins Vrtbov i pujant pel turó de Petrin fins arribar a la llibreria Stare Mesto, on buscarem i fullejarem entre milers de llibres antics. Després de recarregar forces menjant una salsitxa o un strudel en un bar al costat del riu, podem escollir entre visitar el museu d’Art Contemporani de Praga com passejarem pel barri Josefov mentre decidim si passar la vetllada en un club de renom internacional com l’Acròpolis o gaudint d’una sessió de jazz a Little Glen.
Avui a laTerminal, una ciutat romàntica tot i la multitud de turistes. El paisatge de postal i el patrimoni arquitectònic ajuden a despertar el cor dels enamorats!

ESCOLTAR EL PROGRAMA

Imprescindibles de Praga

2010-03-07T19:39:00.002+01:00

El barri de Josefov

És el barri jueu de Praga, i té el seu origen al segle X. El més interessant del barri és la Sinagoga de nom Staronova d’estil entre romànic i gòtic, la sinagoga Espanyola d’estil morisc i el seu cementiri jueu de làpides amontonades i caòtiques. A més a més, hi podem trobar edificis modernistes.
És un barri que en època del nazisme, tres quartes parts de la població van ser exterminades.

Fer una mica de compres
El mateix barri del Josefov és un bon lloc per anar de compres. Està vivent un despertar gràcies a l’arribada de dissenyadors les botigues dels quals estan plens de roba moderna i original, que omple de vida i moviment el barri. Recomanem que busqueu la botiga Bohéme, jerseis moderns i originals.
També és interessant la botiga Old Toys, amb nines i joguines antigues, a més d’una col·lecció de roba vintage infantil.

Conèixer el cubisme Chec
Creuant la plaça de Ciutat Vella, en un edifici modernista anomenat la Madonna Negra, hi ha el Museu del Cubisme Check, una galeria-botiga que ven disseny industrial de reconeguts cubistes del país, com Pavel Janak o Josef Gocar, a més a més d’obres originals de l’època.

Passejar pel pont de Carles
Una autèntica joia tant passejant sobre ell quant es creua el riu Moldava. Els dies de bon temps, és un lloc de trobada d’artistes múltiples, músics, teatre de carrer...

Ara em ve de gust anar a... Praga

2010-03-07T19:37:00.000+01:00

Ja és hora d’anar pensant que fem a l’estiu, que sinó després els preus pugen!
L’última setmana de Juliol:
Els vols més econòmics són els de SwissAirlains: Anada i tornada des de l’aeroport del Prat, 150€. Amb escala a Suïssa en l’anada i la tornada.