La mòmia de Lenin

Vladimir Ilich Ulianov va morir el gener de 1924 per un infart celebral, el tercer que patia, degut a una bala allotjada al seu coll des d’anys abans, producte d’un intent d’assassinat.
Tot i que Lenin havia expressat el desig que després de la seva mort no es celebressin memorials en el seu nom, Stalin va considerar que un procés d’enaltiment del personatge serviria per reafirmar el comunisme, ja que creia que tot règim ha de venerar a algun màrtir o ídol per adorar per tornar-se realment popular. La glorificació de Lenin es culmina amb la construcció del seu mausoleu a la plaça roja de Moscou, presidit per... la Mòmia del mateix Lenin!
Després de la seva mort li van injectar a l’arteria aorta 6 litres de líquid de conservació d’alcohol, formol i glicerina destinat a conservar el seu cos, i així es va exhibir al públic. Però la cara de Lenin es trencava mentre el públic la contemplava, i això fa lleig.
Per això, el març de 1924 els professors Vorobiov i Zbarski van haver de demanar permís al partit comunista per obrir-lo, regirar les seves entranyes i cosir-lo per després submergir-lo en un líquid miraculós.I des del 1924 han de restaurar-lo aproximadament cada any i aplicar-li solucions de conservació. Diuen que si se segueixen aquests tractament, el cos es seguirà impecable fins d’aquí 100 o més.
La part curiosa del cas és que després de la seva mort, van aprofitar per extreure-li el cervell per examinar-lo i descobrir l’origen del seu suposat talent. Evidentment no hi van torbar res.
Actualment el seu coll és d’un estrany color verd i corre el rumor que és impossible que la mòmia aguanti tant i que el cap és de cera.

1 comentari:

Maria Salvany ha dit...

Mare meva!! No en tenia ni idea. Quina angúnia... xD