El metro d’Estocolm, una galeria d’art subterrània

Està obert les 24 hores del dia (fet que ha provocat que les fredes nits d’Estocolm siguin una mica més animades), és netíssim i molt ample, i quasi sempre hi pots anar assegut. A més a més, el metro d’Estocolm és una excitant experiència artística: les parets d’aquest transport recullen el llegat de multitud d’artistes en els 110 quilòmetres de línies.
El primer vagó d’aquesta “galeria underground” va començar a viatjar el 1950, convertint-se en un magnífic triomf del modernisme. Jardins amb aigua, extractes de literatura Sueca pintats per les parets, estructures geomètriques de vidre o les restes d’un Palau de la noblesa d’Estocolm del segle XVII devorat per les flames, són algunes de les coses amb les que pots topar al metro (en suec 'Tunnelbana') quant vas a treballar.
En total, són uns 140 artistes, que han contribuït fins el dia d’avui a crear aquesta àmplia galeria, a la que se li han de sumar les exposicions temporals d’un altre centenar d’autors. L’art, a més a més, es troba en els elements arquitectònics de les estacions.
Per exemple, unes de les peces més famoses són les columnes de l’estació de Medborgarplatsen, que a la ciutat se la coneix com “estació dels pilars de colors”, perquè les columnes estan recobertes de plaques de colors, una obra de l’artista local Gunnar Söderström. També és molt famós el sostre de l’estació Hötorget, que està cobert de llums de neó serpentinejants.
L’experiència de viatjar amb el “Tunnelbana” no s’oblida, i fa certa enveja.
I en sortir a l’exterior...
A la capital sueca, molt rarament veuràs grafitis a les parets de la ciutat, sobretot aquelles que són “soroll visual” o simplement taquen l’espai públic.
La senyalització urbana, tipografies dels cartells, lluminosos o logotips, els diaris, revistes, la moda, el disseny industrial (influenciat per IKEA)... Tots tenen un caràcter molt marcat i ordenat.
L’artista més conegut que practica l’street art a Estocolm es diu Andy (podeu trobar l’adreça del seu blogspot al nostre blog.)
I explicava en una entrevista: “li vaig donar una oportunitat a l’art de carrer o va començar a tenir una bona resposta. A la gent semblava agradar-li. Per mi era menys perillós i estressant que el graffiti. Anava enganxat dibuixos pels carrers, papers o pòsters amb els dibuixos que havia fet el dia anteriors i això em va ajudar a millorar i ser més creatiu”.
I es que per molts, a Estocolm és millor veure una farola coberta per un jersei de llana de colors teixit a mà, que una farola sense res.