La fundació de Roma

La llegenda més famosa sobre la fundació de Roma l’escrivia l’històriador Romà Tit Livi el 27ac aproximadament a la seva obra més famosa: el llibre Ab Urbe Condita, en català “Des de la fundació de Roma”.
La llegenda diu que la princesa Sílvia va tenir dos bessons amb Mart, Déu de la guerra, que va anomenar Ròmul i Rem. Els dos fills van ser abandonats al riu Tíber, i quan la cistella va embarrancar, una lloba es cuidà d’ells i els va amamantar fins que uns pastors els van trobar. Quant van descobrir el seu origen, van decidir fundar una ciutat en una plana del riu. Van traçar amb una arada el perímetre segons un ritual etrusc i van jurar de matar tots els qui traspassessin els límits sense permís. Discutint sobre el nom de la ciutat van decidir que l'elegiria aquell que aconseguís veure més ocells. Aquesta prova la va superar Ròmul i va posar a la ciutat el nom de Roma. Rem, enfadat, es va barallar amb Ròmul i va esborrar els límits que havien traçat per a la ciutat. Complint el jurament, Ròmul va matar el seu germà.