Spy, el Bansky madrileny


Bansky és el pseudònim d’un grafiter anglès que ha pintat les parets de ciutats de tot el món, especialment de Londres. Bansky, a part d’haver fet una carrera artística molt valorada pels entesos, s’ha fet famós perquè la seva identitat és desconeguda. Fins i tot, això de poder-lo fotografiar pintant alguna de les seves obres (normalment ho fa de nit), s’ha convertit quasi en un joc pels fotògrafs del mundillo. Una de les poques persones que l’ha entrevistat cara a cara, el periodista Simon Hattenstone de Guardian Unlimited, diu que és un home blanc, ros, alt, que vesteix roba típica de grafiter, i té entre 28 i 35 anys. A més a més, s’especula que el seu nom podria ser Robert Banks o Robin Banks, però de moment Bansky està poden conservar el seu anonimat.

Amb Spy passa una mica el mateix, és un artista anònim:
SpY es un artista madrileny les actuacions del qual es remunten a mitjans dels 80. Poc després, ja consagrat com a una figura de renom dins l’escena del grafti, va començar a explorar altres formes de comunicació artística en l’art de carrer. El seu treball consisteix en l’apropiació d’element urbans mitjançant la transformació o la rèplica, el comentari sobre la realitat urbana i la intromissió en els codis comunicatius.


Que significa tot això?
Per exemple va construir una cistella de basquet amb un peu de molts metres i el va situar a la paret d’un edifici, quedava cop desapercebuda.
En una altra de les seves accions va deformar les línies d’una pista de tenis.

O una altre, va cobrir amb cel·lofana vermella tots els florescents d’un passadís d’un metro de Madrid per crear un ambient tot vermellós.

O també el que fa molt és jugar amb les senyales de transit: dibuixar-les-hi complements o modificar els ninotets dels semàfors.


La seva producció neix de l’observació de la ciutat i d’una apreciació dels seus components no com element inerts, sinó com una paleta de materials desbordant de possibilitats. La voluntat de joc, la curosa atenció al context de cada peça i una actitud constructiva i no invasiva caracteritzen les seves actuacions.
És a dir, pot semblar que apropiar-se d’elements públics del carrer és vandalisme, però en defensa seva cal dir que mai els destrueix ni la seva idea és interrompre el funcionament de la ciutat.
Las obres de SpY volen ser un parèntesis en la inèrcia urbana. Són pessigades d’atenció que s’amaguen en les cantonades per a qui es vulgui deixar sorprendre. Carregats a parts iguals d’ironia i humor positiu, apareixen per contagiar un somriure, incitar una reflexió i afavorir el despertar de la consciència.